Les treballadores de l’educació pública ho tenim clar: no hem vingut a signar acords de misèria que no resolen la situació d’emergència i desmantellament de l’educació pública. Així ho reflecteix el 87% dels vots de la plantilla en la consulta unitària.
Ha florit la primavera amb un moviment assembleari que garanteix que la lluita en defensa de l’educació pública ha vingut per a quedar-se. Haurem de posar de nou en marxa tota la intel·ligència col·lectiva per a fer el curs vinent ingovernable.
Aquesta vaga ha sigut una escola de lluita amb molts aprenentatges. Ens hem organitzat des de la base centre a centre i comarca a comarca, en alguns casos sense cap experiència de mobilització prèvia. Ho hem fet participant activament sense esperar que vinga ningú a fer-ho per nosaltres. Les assemblees han sigut l’autèntic motor d’aquest moviment. Sense organització i sense conflictes no hi ha victòries. Hi ha coses que han canviat per a sempre i ja no ens valen negociacions i pactes a porta tancada.
Encara no hem arribat a l’acord que volem, però tenim clar que les poques coses que s’han aconseguit les hem arrencat des dels carrers. Des del principi, CGT ha intentat en tot moment aportar a la unitat del moviment. Des de la nostra humil posició, però, cal repensar algunes estratègies. Cal donar més capacitat de decisió a les assemblees. S’ha d’evitar caure en els marcs imposats per Conselleria, triar bé els companys de viatge i dotar el moviment d’espais de negociació oberts i plurals que donen veu a les assemblees, com per exemple un comitè de vaga. És intolerable el menyspreu d’una Conselleria que ens ha tancat les portes, ens ha atacat i ens ha assenyalat. Mentre posava pals a les rodes a la negociació, assistíem en directe a un míting polític patètic. Potser hem esperat massa temps per a incrementar la contundència de les accions, però ara sabem que hi ha molta gent disposada a perdre diners, posar el cos i posar l’ànima al servei de la lluita. Eixa gent sap que pot comptar amb la CGT a peu de piquet, d’aula i de barricada.
Els carrers i les treballadores ho hem dit clar: no ens alimenten molles i volem el pa sencer. I el pa sols podrem conquerir-lo juntes. Seguirem lluitant per la dignitat d’una escola pública, de qualitat, en valencià i al servei de la classe treballadora.
Comunicat de la Secció Sindical d’Ensenyament de CGT València davant la consulta unitària del 10 de juny i la suspensió de la vaga