Sense condicions materials dignes per al nostre alumnat, les seues famílies i per a nosaltres com a treballadores i treballadors de l’educació pública, no serà mai possible tindre condicions d’aprenentatge de qualitat.
Veiem dia rere dia la crua realitat de la situació de la vivenda. Per culpa de l’alt preu dels lloguers, veiem infants que no tenen dret a gatejar i a desenvolupar-se perquè es crien amuntegats en habitacions en pisos compartits. Ens trobem impotents dient-li al nostre alumnat que ha de tindre un espai en condicions per a treballar quan ha de canviar constantment de casa o no tenen els espais suficients. Patim diàriament com es trenquen els vincles socials i de comunitat que es generen amb els nostres veïns i veïnes. Veiem com cada vegada poder tindre un sostre se’ns emporta més part del salari. Observem amb sorpresa que a les nostres aules sempre falten mans i als desnonaments mai en falten per a fer fora de sa casa famílies.
L’educació en general i l’educació pública en particular té un compromís inequívoc amb la transformació i la justícia social. Els problemes i conflictes socials han de formar part del currículum i els moviments socials han de formar part de l’educació. Educar sense por i amb compromís. A més, fem una crida al professorat a treballar aquestes qüestions a l’aula i a compartir les situacions d’aprenentatge que es puguen construir.
També volem estendre la mà a la resta d’organitzacions educatives, sindicals, de famílies, d’habitatge, veïnals, etc. a treballar conjuntament i poder establir vies de comunicació i protocols d’actuació des de les aules en situacions relacionades amb la vivenda.
Recordem que l’11 de novembre tenim la convocatòria de vaga general i cal que ens hi impliquem activament. Fem una crida a organitzar-se i a participar en la planificació de les accions d’aquesta jornada des de tots els centres, barris i pobles possibles.
Amunt els salaris i els recursos, avall el negoci de l’habitatge i les ràtios!
Volem la ràtio de la poli quan desnona!