Àlex Tisminetzky
La Seguretat Social és un terreny especialment sensible, que després de molts anys de lluites populars ha aconseguit donar cobertura a les situacions de risc dels treballadors. Fa no tant poques dècades els treballadors no teníem cap ingrés en cas de malaltia, maternitat, accident de treball, manca de feina o simple edat avançada, restant per a grans capes de la població l’única sortida de la indigència i la caritat.
Però sota la consigna de «Treballar més anys, jubilar-se més tard i amb pensions més petites» en els darrers anys els diferents governs han regulat diferents i importants retallades de la pensió de jubilació. Analitzem, de forma molt resumida i pràctica, com està la jubilació avui en dia, l’any 2023.
Antecedents: un molt breu repàs de les reformes des de 2007
Els avenços aconseguits en dècades de lluita obrera estan retrocedint acceleradament: els darrers anys, amb un continu degoteig de reformes legals que han disminuït considerablement els càlculs de les pensions.
L’executiu de Zapatero va obrir la veda el 2007 amb el suport dels sindicats CCOO i UGT, rebaixant les pensions d’invalidesa, dificultant la jubilació parcial i obrint el gran meló de la reforma de la jubilació, la gran partida pressupostària que anhelen les entitats financeres per engrandir les pensions privades.
Però la primera gran reforma va ser aprovada el 2011, novament pel president Zapatero del PSOE, i novament amb el suport dels sindicats CCOO i UGT, en forma d’augment de l’edat de jubilació ordinària de 65 a 67 anys, i amb nous càlculs que reduïen les pensions pràcticament al 20%, segons estudis de la pròpia CEOE.
Malgrat la contundent rebaixa de la jubilació del PSOE, el nou executiu del PP de Rajoy no en va tenir prou, i en entrar a la Moncloa l’abril del 2013 va aprovar dificultar la jubilació anticipada, fent-la de difícil accés per gran part de la població, sobretot a les dones i col·lectius precaris i amb carreres de cotització curtes.
Coexistència actual d’una jubilació «antiga» i una de «nova»
Actualment coexisteixen encara dues formes de jubilació amb dues normatives diferents. Un primer grup de treballadors poden jubilar-se amb la normativa «antiga» (anterior a les reformes de 2011) sempre i quan la seva última relació laboral s’hagi extingit abans de l’1 d’abril de 2013, o hagin estat afectats per ERO signats amb anterioritat a aquesta data d’1 d’abril de 2013.
Tots aquests treballadors podran jubilar-se en condicions més favorables, ja que es podran jubilar més fàcilment en la jubilació anticipada i la seva pensió es farà sobre el càlcul dels darrers 15 anys (180 mesos), entre d’altres. A més a més, compten actualment en alguns casos amb la possibilitat de poder optar entre la normativa antiga i la nova, segons li sigui més favorable.
Com és evident, cada cop són menys els treballadors que poden acollir-se a aquesta jubilació «antiga», ja que la data d’1 d’abril de 2013, fa més de 10 anys, cada cop és més llunyana. I, per tant, la gran majoria de treballadors s’han de jubilar amb la normativa «nova», que dificulta la jubilació anticipada, augmenta per a la majoria l’edat de jubilació ordinària dels 65 als 67 anys i calcula la pensió sobre la mitja dels darrers 25 anys (300 mesos).
Coexistència a la llei «nova» entre dues dates de jubilació ordinària
L’actual normativa «nova» de jubilació determina dues dates de jubilació ordinària, segons els anys cotitzats.
Si el treballador té el 2023 més de 37 anys i 9 mesos cotitzats, podrà jubilar-se en l’edat ordinària de 65 anys. Aquest requisit de cotitzacions van augmentant cada any, fins a arribar al 2027 en què es requerirà 38 anys i 6 mesos de cotitzacions per poder mantenir als 65 anys d’edat ordinària de jubilació, segons determina la llarga Disposició Transitòria del 2015.
En canvi, si el 2023 el treballador té menys de 37 anys i 9 mesos cotitzats, no podrà jubilar-se en l’edat ordinària fins a tenir 66 anys i 4 mesos.
Aquesta llarga normativa transitòria finalitzarà el ja proper any 2027 (si no hi ha cap canvi normatiu abans), en què les edats ordinàries de jubilació quedaran fixades en 65 i 67 anys, segons es tinguin o no els 38 anys i 6 mesos de cotitzacions.
Període agafat per fer el càlcul de la pensió
Pel 2023 el càlcul de la pensió de jubilació es realitza amb la mitjana de les cotitzacions dels darrers 25 anys (300 mesos), després també d’una transitòria antiga que va fer augmentar el període a determinar pel càlcul de 15 a 25 anys. Cal destacar que una de les probables properes reformes de la jubilació serà l’augment novament del període pel càlcul d’aquesta pensió de 25 a 35 anys, que suposa una nova baixada de les pensions per a la gran majoria de nous pensionistes.
Recordar també que el mínim de cotització per poder accedir a la jubilació contributiva és de 15 anys, i si hi ha períodes no cotitzats dins aquests darrers 25 anys de cotització (les anomenades «llacunes») s’integren a bases mínimes un màxim de 48 mensualitats, omplint-se la resta només amb el 50% de la base de cotització mínima. Aquesta reducció afecta principalment les dones, amb carreres de cotitzacions més curtes.
Aquesta integració de llacunes només es pot realitzar en el règim general pels treballadors per compte aliè, sense aplicar-se als treballadors autònoms, que al no comptar amb aquesta normativa se’ls aplica 0 euros a cada mes sense cotitzar, amb la important disminució també de la mitjana corresponent.
Percentatge de la pensió segons els anys de cotització
Pel 2023 es requereixen 36 anys i 6 mesos per a obtenir el 100% de la prestació (de la mitjana calculada segons s’ha determinat anteriorment). Aquest requisit anirà augmentant en una nova llarga transitòria, fins que a data de 2027 es requeriran 37 anys de cotització per percebre el 100%.
Si no es tenen aquests anys de cotització, com li succeeix a la gran majoria de la població, la pensió es va reduint de forma gradual, fins arribar al màxim de reducció del 50% en cas de tenir 15 anys cotitzats.
Jubilació anticipada
Pel 2023 es podran acollir a la jubilació «forçosa» (per acomiadaments objectius o «situacions de crisi») als 61 anys els treballadors que tinguin almenys 37 anys i 9 mesos cotitzats, mentre que ho podran fer a partir dels 62 anys i 4 mesos els treballadors que tinguin menys de 37 anys i 9 mesos cotitzats.
Respecte a aquesta modalitat de jubilació anticipada «forçosa», és molt interessant destacar que el 2021 es van ampliar els supòsits en què es pot aplicar per qualsevol acomiadament objectiu, inclosos la ineptitud sobrevinguda o fins i tot l’extinció provocada pel treballador per l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors.
I respecte a l’anomenada jubilació «voluntària» (a la que poden acollir-se tots els treballadors amb almenys 35 anys de cotització), s’hi podran acollir als 63 anys els treballadors que tinguin almenys 37 anys i 9 mesos cotitzats, mentre que ho podran fer a partir dels 64 anys i 4 mesos els treballadors que tinguin menys de 37 anys i 9 mesos cotitzats.
En resum, la normativa ens obliga a treballar més anys, fins a edats cada cop més altes, per obtenir pensions cada cop més baixes. I és molt probable que, si no hi posem fre, en els propers anys es proposin des dels governs encara més retallades per a les nostres ja baixíssimes pensions. Només amb la lluita als carrers i als centres de treball podrem aconseguir unes pensions dignes.
Dades per la jubilació al 2023:
- Mínim 15 anys cotitzats per la pensió contributiva
- Edat de jubilació ordinària: si es té més de 37 anys i 9 mesos cotitzats, als 65 anys; si no, als 66 anys i 4 mesos
- S’agafa la mitjana de les cotitzacions dels darrers 25 anys (300 mesos)
- Els mesos no cotitzats s’integren a bases mínimes per 48 mensualitats, omplint-se la resta només amb el 50% de la base de cotització mínima
- Es requereixen 36 anys i 6 mesos per obtenir el 100% de la prestació
- La jubilació anticipada «forçosa» serà a partir dels 61 anys pels treballadors que tinguin almenys 37 anys i 9 mesos cotitzats, mentre que serà a partir dels 62 anys i 4 mesos pels que tinguin menys de 37 anys i 9 mesos cotitzats
- La jubilació anticipada «voluntària» serà a partir dels 63 anys pels treballadors que tinguin almenys 37 anys i 9 mesos cotitzats, mentre que a partir dels 64 anys i 4 mesos pels que tinguin menys de 37 anys i 9 mesos cotitzats
- La quantia per bretxa de gènere és de 30,40 euros per cada fill, fins al màxim de 4.