L’acte
d’homenatge a les víctimes del franquisme convocat pel Fòrum per la Memòria que es va celebrar ahir en el Cementeri General
de València, que va reunir a més de 300 persones, es va convertir enguany per primera vegada també en un emotiu record per
als milers de bebés robats a les seues famílies durant dècades en tota Espanya.
A pesar de la també
tradicional prohibició expressa de l’Ajuntament de València de celebrar amb música l’homenatge a les víctimes de la
repressió del dictador Franco, la reunió va transcórrer segons el programa previst: amb música d’una gorgera de tabals i
dolçaines i fins a cançons de Pau Alabajos. També se va cantar, com no podia ser de cap altra manera, l’Himne de la
República, La internacional i A les barricades.
Primer es va fer una ofrena floral en la fossa comuna de la Secció
7a Dreta del cementeri, en la que reposen les restes de milers de víctimes del franquisme. “Encara que no totes van morir
afusellades, apalizades o estrangulades, molta gent va ser víctima d’un context social i polític de repressió generalitzada,
de marginació i de persecució cap a una part molt concreta de la societat: els perdedors de la Guerra Civil”, va explicar
Albert Pitarch en nom del Fòrum.
Retirada del monòlit
També van demanar l’anul·lació de la Llei d’Amnistia
de 1977 i la de la Llei de la Memòria Històrica de 2007, que definixen com «lleis de punt final». També l’exhumació de
fosses comunes i la retirada del monòlit erigit en 2010 junt amb les fosses per l’Ajuntament que el Fòrum repudia perquè
diuen equipara als represaliats pel franquisme amb els seus botxins.
Els congregats també van tapar amb una tanca el
monòlit situat en la fossa comuna, perquè la inscripció, dedicada als que “van morir en defensa de l’Espanya que creien
millor”, al seu entendre, “equipara les víctimes i els botxins”. Per això reclamen la seua retirada, a més de l’exhumació de
les restes dels allí soterrats.
Agències