La mort d’un repartidor el passat 20 d’abril mentres transportava una comanda amb bici ha reavivat el debat sobre les condicions de treball en este sector.
El passat 20 d’abril moria un repartidor de menjar a domicili mentres recorria amb bicicleta els carrers del centre de Madrid, després de ser atropellat per un taxi. El rider de tan sols 29 anys, que havia migrat a Espanya des de Caracas, Veneçuela, a l’agost de 2023 per a tindre una vida amb més oportunitats, va patir diversos traumatismes en el crani abans de perdre la vida.
Este és tan sols un dels múltiples casos de sinistres patits per treballadors que realitzen la seua activitat a través d’aplicacions mòbils de repartiment a domicili com Glovo, Deliveroo o Just Eat. Les condicions laborals dels riders, que treballen com a falsos autònoms i en la seua majoria joves migrants, porten sent objecte de debat públic des de fa anys a causa de l’extrema precarietat que travessen ja que realitzen la seua activitat a través d’apps i per tant, no gaudixen de drets bàsics com a baixes per malaltia. Tampoc reben indemnitzacions en cas de patir accidents laborals.
Els accidents de trànsit dels riders representen el 27% del total de sinistres, una xifra que va en augment. Sis de cada deu treballadors exercixen per a l’algorisme de Glovo, mentres que aproximadament un 25% ho fa per a Uber.
A Europa, dos fets han establit un precedent en la lluita contra la precarietat dels riders, que es troben organitzats des de 2017 entorn de la plataforma sindical Riders X Drets. A l’abril de 2022 la justícia francesa va condemnar a tres directius de Deliveroo per frau laboral en ocultar les condicions laborals dels repartidors. Després, al gener de l’any següent, la inspecció de treball va sancionar a Glovo amb 57 milions d’euros per abusar de la figura del fals autònom en el cas de 7.800 repartidors.
Gràcies a les demandes socials en pro d’unes condicions dignes en el sector del repartiment, es va aprovar al març de 2024 la Llei Rider a Europa, una directiva europea elaborada en el si de la UE que busca acabar amb els falsos autònoms en les plataformes digitals per a millorar les condicions laborals dels treballadors a domicili.
No obstant això, el risc de patir accidents laborals continua sent elevada per a estos treballadors ja que estos cobren per comanda entregada i no per hora, la qual cosa els obliga a treballar a gran velocitat per a arribar al màxim número de lliuraments, seguint un sistema de cobrament sota demanda sense salari base.
Això deriva en nombroses patologies de la salut mental de les treballadores, que sovint patixen quadres d’estrés i ansietat aguts per la urgència que exigixen les plataformes en els repartiments, així com a causa de l’absència de seguretat laboral. A nivell físic, algunes de les malalties que patixen a causa de l’explotació laboral són forts dolors musculars, cefalees, problemes de somni etc.
Des de la CGT València fem una crida als i les treballadores riders: només l’organització permetrà parar els peus a una patronal que mai tindrà bastant, que viu del sofriment de qui pedala 6 o 7 dies en la setmana per a tindre un sou de subsistència i mira cap a un altre costat quan ocorren accidents laborals.