- «Aquesta setmana he anat de 6 del matí a 5 de la tarda. Ens paguen per cabassos de 20 kg. Ahir em van pagar uns 20 euros», explica. Treballa per menys de dos euros l´hora.
Diguem que tenen nom. Diguem que tenen família, fills, i una història. Que són alguna cosa més que mà d’obra explotada al camp. Diguem, fins i tot, que són persones.
És la realitat dels aproximadament 300 migrants que dormen sota els ponts del riu Túria a València, segons estima l’associació Amics del Carrer, que els dóna mantes i menjar. Són magribins, alguns subsaharians i uns quants d’Europa de l’Est. Gairebé tots són temporers que han deixat el nord per acostar-se a València per la temporada de la taronja. «A Logronyo i Saragossa dormo en un alberg o una habitació, però a València no hi ha manera de llogar res«, explica Mohammad, que té la targeta de refugiat.
Les condicions per als sensepapers -que no es queixen ni denuncien- són les següents. Nou euros pel viatge en furgoneta, pagar les tisores i el material de treball i cobrar per cabàs de taronja. «Moltes vegades els deixen i decideixen no pagar-los o pagar-los la meitat», explica Nieves Alonso, voluntària a Amics del Carrer, en declaracions al diari «Levante».
Aquestes persones fa setmanes que estan fustigades per la policia que els desallotja dels ponts per ordre municipal. L´alcaldessa de València María José Catalá va arribar a anunciar ahir que construiria estanys sota tots els ponts per evitar els assentaments d´indigents. Ells defensen que no dormen aquí per gust, i que només volen un alberg o que algú els llogui una habitació amb els diners que guanyen, com fan a altres ciutats i no es poden permetre a València.
Abdu té una cara de nen inflada com una pilota. Té 18 anys, acaba de sortir del centre de menors i és al carrer, i la infecció del queixal li fa tant de mal que no el deixa ni dormir. Juga a futbol amb la resta de joves de l’assentament intentant escapar-se de la realitat un moment, però no sap on anar perquè el curin. Mentrestant, una patrulla de la Policia Local els mira jugar. Afirma que va arribar amb 15 anys en una pastera, va passar tres anys per un centre de menors i que ha sortit sense els papers tramitats, cosa que és obligació de la Conselleria d’Igualtat que ha incomplit amb Abdú, condemnant un xaval de 18 anys a la marginalitat. «Al Marroc no hi ha feina ni oportunitats, si m’hagués quedat allà estaria esnifant cola en una plaça».
Treballadors sense drets
Ningú vol viure en aquestes condicions. Cap no està perquè els ve de gust, sinó perquè no els queda més remei i no tenen papers.
Aquestes persones travessades per la irregularitat documental només tenen tres sortides: treballar aparcant cotxes, recollir ferralla i de temporers sobretot a la taronja. L’altra cara de la moneda són els empresaris del camp que es lucren amb aquesta explotació. Per a CGT regularitzar els migrants és la millor arma per acabar amb això. De fet està demostrat, quan algun aconsegueix els papers accedeix a una feina digna i de seguida surt per davant ell sol. Només es volen guanyar la vida i un futur millor. Les organitzacions obreres i el moviment social han de portar una línia alternativa autònoma: antifeixista, antiracista i de lluita de classe.
⭡⭡ Tot el que és realment Vox resumit en dos titulars. ⭡⭡