El negoci espanyol de les armes, com una seda en època de crisi

La crisi econòmica ha portat fins a sis milions d’aturats arreu de l’Estat i ha afectat tots els sectors de l’economia. Tots, excepte un: el de la producció i exportació armamentística. En els últims cinc anys l’exportació d’armes va créixer un 30% respecte els cinc anys anteriors. Espanya és el setè estat del món en aquest àmbit, només per darrere dels EUA, Rússia, la Xina, Alemanya, França i el Regne Unit. En el poc moral negoci de components militars, doncs, sí que Espanya va bé.

Espanya, entre els que més contribueixen al creixement del comerç d’armesSegons el Stockholm International Peace Reasearch INstitute (SIPRI), més de 4.000 milions de dòlars són els que han facturat les empreses espanyoles en el període 2010-2014, mil més que en el tram 2005-2009, tot i que les conseqüències de la crisi s’han notat sobretot en els últims cinc anys. Només el 2014, Espanya va vendre més de 1.100 milions de dòlars, amb Austràlia, Noruega i l’Aràbia Saudita com a principals clients. El SIPRI s’alarma per un creixement del 16% de la venda d’armes, amb la Xina encapçalant la pujada, seguida d’Ucraïna, Rússia, Itàlia, Israel i Espanya. Per contra, Alemanya i França han rebaixat substancialment la facturació per armes els últims anys.Inversió estatal de 10.000 milions d’euros més en armament

L’empresa íntegrament espanyola que més es beneficia del negoci militar és Navantia, de titularitat pública i enfocada a la fabricació de vaixells, que ocupava el lloc número 63 del món en el rànquing de companyies armamentístiques. L’Estat també té una petita part d’Airbus Group, la setena empresa militar mundial. Indra i Sant Bárbara són les altres integrants de l’oligopoli espanyol en aquest sector. D’altra banda, el ministeri de defensa va anunciar l’octubre passat que està preparant un nou paquet de programes militars per uns 10.000 milions d’euros, gairebé el doble del pressupost anual del ministeri, que en la seva gran majoria serveix per pagar les despeses del personal. Tot i això, l’Estat encara està pagant la factura de les grans compres d’armament dels anys 90.