AVALL REBUTJA EL PROGRAMA D’EDUCACIÓ SEXUAL ELABORAT PER L’ARQUEBISBAT PER ALS COL·LEGIS
VALENCIANS I ESTUDIA L’ADOPCIÓ DE MESURES LEGALS.
La societat valenciana acaba de patir un atac frontal al
seu sistema de convivència. Es tracta no solament d’una agressió molt greu als principis democràtics en els quals
suposadament està inspirat el nostre sistema polític, sinó una situació sense precedents des de la restauració democràtica.
Com és sabut, l’Arquebisbat de València ha encarregat a la secció espanyola del Pontifici
Institut Joan Pau II, la seu del qual està a València, un programa d’educació sexual dirigit als col·legis. Aquesta “guia
formativa”, titulada «Educar la sexualitat para el amor”, intenta transmetre a xiquets d’entre 5 i 14 anys una visió de la
sexualitat d’acord amb la doctrina de la jerarquia catòlica. No obstant això, aquest document no es quedarà en una
declaració d’intencions, sinó que serà el material a partir del qual s’impartisca la docència. És a dir, la Generalitat
pensa tolerar que s’impartisca en aules de col·legis de la Comunitat Valenciana un temari no solament diferent sinó oposat
al dictat per la pròpia Generalitat, el PIES (Programes d’Intervenció d’Educació Sexual), elaborat per tècnics de
sanitat.
On el PIES parlava de contracepció, aquest pamflet parla de contenció, castedat i fertilitat. On el PIES
parla de reconèixer la diversitat sexual i la diversitat de models de família, aquest pamflet parla de funcionalitat i
disfuncionalitat. On el PIES parla de sexualitat responsable, aquest pamflet parla de pudor i autocontrol. On el PIES parla
de salut i de prevenció de contagi de malalties, aquest pamflet parla de vicis. On el PIES parla de reflexió crítica enfront
les desigualtats per raó de gènere, aquest pamflet parla de natalitat, erotisme i pornografia. On el PIES parla de la
sexualitat en la construcció social i de la necessitat de reconèixer la igualtat entre homes i dones, aquest pamflet parla de
la diferenciació sexual, del festeig i del celibat.
Comprovem, per tant, que el gir ha estat radical, en la mesura
que els criteris científics han estat substituïts per prejudicis que ataquen a aquests frontalment. Com és possible que el
Govern de tots abdique de les seues obligacions i s’humilie davant un sistema de creences que no solament no és compartit
per tots els habitants de la seua demarcació sinó que desafia el coneixement científic internacionalment consensuat, i fins i
tot el més elemental sentit comú? S’han variat els principis polítics que sustenten la nostra convivència i hem adoptat els
teocràtics? Seran aquests principis els que regisquen als centres de salut o als hospitals a partir d’ara? Si es deixa
passar aquesta atrocitat sense resposta quin serà el següent pas? Anem a negar la esfericitat de la terra? Anem a ensenyar
creacionisme en els col·legis? La Constitució no es pot quedar a les portes dels col·legis privats o concertats. Aquesta
situació obriria la porta que el dia de demà altres confessions religioses pogueren imposar els seus continguts curriculars.
Educarem en la submissió de la dona i en la necessitat que cobrisca el seu cos i la seua cara com ho demanen els intèrprets
de l’Alcorà? Ensenyarem als col·legis que les transfusions de sang estan prohibides perquè ho deia Jehovà?
Però
és encara pitjor. Aquest pamflet, que ja està en poder dels col·legis religiosos (privats i concertats) de la diòcesi de
València, es pretén que puga ser aplicat també en els col·legis públics sota aquest argument: “els consells escolars tenen
autonomia per a aprovar aquelles activitats o programes extraescolars que consideren. Els centres, si és aprovat pel seu
consell escolar, poden decidir aquest tipus de qüestions que són voluntàries dins de la seua llibertat”. I on queda la
llibertat dels pares que es troben en minoria en un col·legi públic per a triar que els seus fills siguen educats segons
criteris científics? La democràcia no és tant la imposició de la voluntat de la majoria com el respecte de les minories. I,
sincerament, no creiem que aquells que consideren a la ciència com una forma de coneixement inferior al prejudici i el dogma
religiós siguen majoria a la Comunitat Valenciana.
En quin document de la OMS (Organització Mundial de la Salut)
es parla que la masturbació és “un vici”? Si “les relacions sexuals humanes han de ser realitzades pels esposos que acullen
la vida” i s’ha d’entendre “acollir la vida” com procrear, no seran tampoc relacions sexuals humanes les que tinguen
parelles heterosexuals estèrils, o ancianes, o que no siguen membres de l’església catòlica i visquen en el concubinat? Què
pot pensar el fill d’una família monoparental o homosexual quan els seus professors titllen a la seua família de
disfuncional? Com podem permetre que una associació de cèlibes es permeta des d’un aula donar lliçons de moral, sexual o
d’altre tipus, i jutjar als pares d’un menor? L’autodomini i la continència en matèria sexual no semblen haver tingut molt
èxit dins de l’Església catòlica, tenint en compte dels milers de casos en tot el món que s’han fet públics, i d’aquells
altres que mai no es donaran a conèixer, on han estat implicats sacerdots i fins i tot bisbes en delictes de pederàstia.
Estem davant una situació tan greu que el silenci solament pot ser entés com complicitat o submissió. No és possible
deixar sense resposta una agressió tan profunda al nostre sistema de convivència. Si les persones de bé no alcem la veu
davant aquesta situació, l’escalada pot seguir fins a límits difícils de preveure. No volem avergonyir-nos de ser
valencians. No volem ser blanc de les burles, ni podem resignar-nos a un ridícul internacional d’aquest calibre. Per totes
aquestes raons, AVALL (Associació Valenciana de Ateus i Lliurepensadors) va a estudiar l’adopció de mesures legals que
tinguen per objectiu frenar aquest últim deliri de regional-catolicisme. Creiem que hi ha indicis de delicte contra la salut
pública per l’assumpte dels preservatius. Creiem que hi ha indicis de delicte en la vexació als homosexuals. Creiem que hi
ha indicis de delicte en la supeditació dels interessos generals als d’una confessió religiosa.
La submissió
potser siga una virtut per a aquell sistema de creences que ha renunciat a la raó, però per descomptat no pot ser una virtut
per a una ciutadania crítica, conscient de si mateixa i que aspira a viure en el segle XXI.
AVALL, març del
2011
Associació Valenciana d’Ateus i Lliurepensadors
http://www.ateusvalencians.es
http://ateusvalencians.blogspot.com/
Apartat de Correus 1611, 46002 València
AVALL és membre de la UAL
Unión de Ateos y Librepensadores
(www.ateos.org)
Notícies originals sobre el tema:
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/03/01/arzobispado-crea-programa-escolar-educacion-sexual/786911.html
/www.elpais.com/articulo/sociedad/Estado/ensena/sexualidad/Iglesia/hara/elpepisoc/20110305elpepisoc_1/Tes
ot.com/2011/03/iglesia-catolica-quiere-que-en-valencia.html
Ressò (no està al dia de moment) del
comunicat:
REBELIÓN: AVALL estudia la adopción de medidas legales contra el programa escolar de la
Iglesia católica
EL PAÍS: Ateos adoptan medidas legales por el «manual» de la Iglesia
Informació sobre el material de
l’arquebisbat, basat en aquest llibre:
http://www.agapea.com/libros/EDUCACIoN-DE-LA-SEXUALIDAD-PARA-EL-AMOR-dirigido-a-ninos-de-3-a-12-anos-isbn-8484692469-i.h
tm
escrit per Concepción Medialdea, supernumerària del Opus Dei:
http://www.ivaf.org/distancia/profesorado/conchita.html
http://www.yoinfluyo.com/index.php?option=com_content&view=article&id=11849-educaci
on-de-la-sexualidad-para-el-amor&catid=4-&Itemid=130
Que afirma coses com aquestes:
http://www.redescristianas.net/2010/07/2
3/concepcion-medialdea-autora-del-programa-de-educacion-sexual-de-la-archidioceis-valenciana-masturbarse-es-un-vicio-que-plan
tea-graves-problemaspatricia-campelo/
http://www.redescristianas.net/2010/07/25/concepcion-medialdea-supernumeraria-del-opus-dei-los-homosex
uales-se-danan-a-si-mismosjaime-prats/
tp://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/07/22/masturbacion-vicio-homosexualidad-disfuncion/724827.html
Algunes altres frases que es poden extraure del manual:
p://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/03/02/iglesia-pide-castidad-gais-educacion-sexual/787068.html
http://www.religionenlibertad.com/articulo.asp?idartic
ulo=14138
http://www.archivalencia.org/conten
ido.php?a=6&pad=6&modulo=37&id=5063
I un resum del programa:
«El
programa consta de dieciocho sesiones, seis para cada uno de los tres grupos de edad a los que va dirigido
(5 a 7 años, 8 a 11 y 12 a 14), correspondientes a las seis unidades que contempla el programa. La primera unidad
aborda la fertilidad humana, su desarrollo y reconocimiento. La segunda tiene por título “La familia humana:
causa, razón y fin de la sexualidad. Tipos y modelos de funcionalidad y disfuncionalidad familiar”. La
tercera alude a “La sexualidad responsable: virtudes y defectos”. La cuarta se centra en el tema “Salud y
sexualidad”. La quinta incide en la representación de la sexualidad en el espacio público y la difusión en medios y
redes. Y la sexta se titula “La diferenciación sexual en la construcción social: equidad, diferencia,
respeto y promoción”.
..
Com diguem en el comunicat: disfuncionalitat, fertilitat, sexualitat
irresponsable, censura sexual, diferenciació sexual social, etc.