Les condicions laborals que pateixen els treballadors i treballadores de les empreses proveïdores i contractes de serveis de la multinacional Ford són el motiu que ha mogut a la Confederació General del Treball a reprendre una coordinadora que l’any 2008 es va enfrontar a la imposició de desenes d’ERO. Sis anys després, la reestructuració de model empresa per les multinacionals amb el pretext de la crisi-estafa, deixa sentir el seu efecte en un polígon industrial marcat per la lògica implacable dels guanys per als accionistes. Ford controla, maneja i esprem a contractes i proveïdores a força d’empitjorar salaris i aplicar precarietat, fet que compta amb l’eficient complicitat d’UGT. Aquest sindicat actua en el clúster industrial més important del País Valencià amb l’estil genuí dels verticals de la dictadura
Lear, Benteler, Ford, Outsorcing, Acciona… són algunes de les empreses les plantilles de les quals trauen endavant l’activitat econòmica del Polígon Industrial Juan Carlos I, el clúster industrial creat a partir dels anys setanta entorn de l’automobilística Ford en la comarca valenciana de la Ribera Baixa.
Pepi Cercos, Secretària d’Acció Sindical del sindicat del Metall, Energia, Mineries i Químiques de CGT a València (MEMQ-V), informa que, des del passat mes d’abril i “després de valorar que la situació és ja insostenible i es fa imprescindible denunciar i lluitar contra l’escalada d’explotació imposada a marxes forçades per Ford i altres multinacionals”, MEMQ-V ha impulsat una Coordinadora de Seccions Sindicals de CGT en el Parc Industrial de Ford-Almussafes.
Així, tal com denuncia la Secció Sindical de CGT en Lear (multinacional proveïdora de seients per a Ford), “es generalitzen acceleradament condicions inassumibles i, a més, es legitima la precarietat amb la signatura de convenis entre empresa i la UGT. La forma d’actuar és sempre la mateixa. En el cas de Lear, la plantilla té vigent un conveni a mesura per a Ford. En ell no es garanteix l’ocupació, a partir de desembre de 2015 no hi ha ni tan sols garantia dels llocs de treball actuals, existeix una doble escala salarial amb diferències de fins a 5.000 euros a l’any. Fins i tot es va renunciar a l’increment de l’IPC, per no parlar que el plus distancia és injust i que l’empresa acaba d’aplicar un ERO temporal acceptat per UGT”.
En Benteler Jit, subministradora de peces, les denúncies entorn de les mesures imposades per empresa i UGT radiquen també en un conveni, al que es va oposar CGT, que posa negre sobre blanc una sèrie de mesures pròpies del franquisme: Doble escala salarial amb rebaixa del 25% per a les noves incorporacions cobrant el mínim legal del Conveni del Metall sense plus transporte; pujada de l’IPC inferior a l’1,5%; contractacions a través d’ETT amb les quals els treballadors cobren hores extres al preu de les ordinàries; jornades de treball en les quals no es respecten els descansos establits per l’Estatut dels Treballadors; alts ritmes de treball; sacrifici de la qualitat dels llocs de treball de l’ergonomia i la seguretat… I en conseqüència, increment de les lesions de les quals no es fa responsable l’empresa.
Davant tot açò, CGT aposta per canalitzar la força i el potencial de treballadors i treballadores cap a la lluita unitària contra les imposicions de les empreses, imposicions que destrueixen els assoliments aconseguits per la majoria després de dècades de pugna per una societat més justa.
En eixe sentit ha començat a treballar la Coordinadora des de la qual es convida a participar a tots aquells empleats conscients que desitgen posar en pràctica la solidaritat, el suport mutu i l’organització.