La Secció Sindical d’Ensenyament de la CGT València fem una crida la mobilització i a reprendre el calendari de mobilitzacions pactat a inici de curs davant la manifesta deixadesa en les negociacions de la Conselleria d’Educació després de la vaga de l’11 de desembre.
Des de la CGT veiem amb sorpresa i creixent indignació com, en paral·lel a l’actuació indigna de Conselleria, els quatre sindicats que van convocar la vaga de desembre –STEPV, UGT, CCOO i CSIF– dilaten el calendari i proposen al conjunt de professorat una sèrie de mesures –concentracions a les portes dels centres, manifestacions en dissabte—que tindrien sentit en el context d’un calendari clar de mobilitzacions. No obstant això, en el context actual poden tenir un efecte contrari i desmobilitzar aquells que estaven convençuts que aquest seria un curs conflictiu.
Sobretot, tenint en compte que aquesta Conselleria, mentre ignora les demandes d’una educació pública que se sosté gràcies al sobreesforç de la comunitat educativa, ha apostat descaradament per mantenir i ampliar els privilegis d’alguns amb les negociacions amb la concertada o les condicions del professorat de religió.
Des del primer moment, CGT Ensenyament València ha intentat formar part de la convocatòria de vaga, participant de manera activa en el comitè de vaga. No obstant això, no hem tingut cap resposta per part dels sindicats convocants malgrat que en públic demanaven unitat sindical.
En aquest sentit, per al nostre sindicat és evident que cal pressionar els quatre sindicats amb representació a la Mesa Tècnica per tal de reprendre el calendari de mobilitzacions. Però també entenem que ha de ser una lluita col·lectiva. És per això que fem una crida a tota la comunitat educativa a fer un front comú per incrementar la pressió.
Demanem a les diferents entitats que formen part de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic a forçar la convocatòria d’una reunió en què els sindicats que hi participen ens expliquen clarament els motius de la desmobilització i quin és el seu full de ruta d’ací al final de curs. Alhora, instem a les diferents plataformes de docents i altres sindicats sense representació a la mesa tècnica a unificar postures amb la CGT per tal d’enfortir el front comú d’entitats que continuen a favor d’enfortir el cicle mobilitzador.
Animem tota la comunitat educativa a enfortir les assemblees de centre ja existents i a crear-ne de noves en aquelles escoles i instituts on encara no n’hi ha. Un professorat actiu i organitzat és la millor manera que les cúpules sindicals no ens continuen prenent el pel.
Tenim clar quin és el camí. Ens el van mostrar les companyes d’Astúries a finals del curs passat, quan una vaga indefinida va acabar amb la dimissió de la consellera, reducció de ràtios i pujades salarials. Ens l’han mostrat les companyes aragoneses, amb tres dies de vaga en defensa de l’educació pública. I ens l’han mostrat la majoria de sindicats catalans, que han respost a la falta de diàleg del Govern reforçant el calendari de mobilitzacions.
Ni un pas enrere en defensa de la dignitat de l’escola pública!