“El dret fonamental a la SALUT dels treballadors/es, ve sent lesionat intencionadament per part de les empreses, a
l’incomplir manifestament, l’obligació essencial que tenen per llei: la defensa de la vida i la salut del treballador, en
la realització del treball”
El frau empresarial en l’incompliment sistemàtic i quotidià de la defensa de la
vida i la salut dels treballadors i treballadores, és un fet inqüestionable que a les nostres Administracions Públiques,
Autoritats Laborals i la Fiscalia General de l’Estat, pareix no importar-los en absolut.
El Govern de l’Estat,
del PP, des del 12 de febrer del 2012, ha legislat per Reial Decret urgent, entre altres barbaritats, que els treballadors i
treballadores d’este país, tinguem encara pitjor salut. La pitjor salut que ens han decretat, és conseqüència d’atorgar a
l’empresari tot el poder per a disposar de totes i cada una de les nostres condicions de contracte: el com contractar-nos i
els preus fem i indignes; el despedir-nos per quatre “gosses” quan no li siguem útils o poc productius; el modificar-nos les
nostres condicions de treball (funcions, salaris, torns, mobilitat, etc.) al simple “capritx” i arbitri de l’empresari i el
despedir-nos si estem malalts i amb la nostra baixa mèdica certificada pel Servei Públic de Salut (INSS), durant 9 dies en
dos mesos consecutius o 18 dies en quatre mesos interromputs en un període d’un any.
La gravetat de tals mesures,
ocasionen conseqüències greus per a milions de treballadors/es, que assistirem als nostres llocs de treball malalts i amb
baixa mèdica, exigirem menys que se’ns garantisca la seguretat i la salut en l’organització del treball concret i, tot
això, impel·lits pel pànic a perdre “la merda d’ocupacions” que tenim.
Permetre per llei l’agreujament dels
riscos, comporta directament una violació molt greu del dret a la SALUT dels treballadors i treballadores.
Significa que l’Empresari, com a únic responsable de la vida i la salut dels treballadors (Llei de Prevenció de Riscos
Laborals –LPRL), ha actuat sabent els danys objectius, mesurables i constatables que eixa actuació comporta en la salut dels
seus treballadors i, ara, amb el beneplàcit de la “Llei”.
Les conseqüències a què ens sotmeten al llarg d’este
“infern laboral”, agreujaran les ja existents:
– Accidents i malalties professionals no reconegudes com a
conseqüència del procés productiu i desviades com a malalties comunes al sistema sanitari públic.
–
Treballadors amb afectacions en la seua salut obligats a reubicar-se en llocs de treball que accentuaren les seues
patologies.
– Tractaments agressius per tal de mantindre els treballadors malalts o lesionats en els seus llocs
de treball.
– Altes laborals indegudes, bé per l’INSL, bé per l’INSS, bé per la Mútua.
–
Generen un ambient laboral en l’Empresa de molt mala salut.
Algú ha de responsabilitzar-se de les conseqüències
que en forma de dany ha afectat els treballadors i treballadores, els quals han sigut lesionats pel simple fet de
treballar.
Algú ha de ser imputat per este “atemptat sistemàtic” a la salut de milers de treballadors/es.
Les Inspeccions de Treball, els jutges del Social, les distintes Administracions Públiques, la Fiscalia General de
l’Estat, el Defensor/a del Poble, vénen obligades a fer que es restituïsca el dret fonamental a una bona SALUT dels
treballadors i treballadores.
Cal derogar esta legislació i exigir als empresaris responsabilitats per danys i
perjuís a tots els treballadors.
NOMÉS ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES PODEM TIRAR BAIX TOTES LES LLEIS ABUSIVES
I QUE ACTUEN CONTRA ELS NOSTRES DRETS ESSENCIALS I FONAMENTALS.
Descàrregues