Espanya: la major taxa d’atur del món industrialitzat.

La major taxa d’atur del món industrialitzat, el doble de la mitjana de la UE, la meitat dels joves en atur. Així ha obria el seu informatiu de migdia la BBC. 577.000 desocupats més el 2011. 5.273.600 de persones que busquen ocupació i no en troben. Que en realitat són 5.319.000 amb una forma més real de comptar-los.

Com explicava la cadena britànica, les retallades han incidit greument en aquesta xifra. En particular en les administracions públiques. El PP, neoliberal fins a la medul·la, vol reduir l’Estat, i així disminueix l’ocupació que aquest genera. Menys persones treballant, menys impostos per a pagar des de serveis a pensions, menys diners per a consumir i més necessari per a “copagaments”, el camí a la recessió (de fet ja estem en recessió), a la catàstrofe, està assegurat. Això sí, amb moltes banderes, Gibraltar espanyol o cadena perpetua.

Tot el que ha fet el PP per a augmentar ingressos ha estat pujar els impostos de les rendes del treball, deixant fora les grans fortunes, segons la norma que també va aplicar el PSOE. Ara ens dirigim a cap a la “reforma” laboral, abaratint l’acomiadament, aquest que pel que sembla era tan car que “només” ha ocasionat 5,3 milions de desocupats. Reduint el poder adquisitiu dels treballadors. Amb la cadena de conseqüències que comporta.

Entretant els intocables bancs reben quantitats bimilionàries de diners públics a interessos irrisoris (del 0,alguna cosa al 1,5%), ho presten als Estats al 5% i prefereixen no donar crèdits als particulars perquè comprar deute, sobretot de països en seriosos problemes, és molt més rendible. Ja espremeran els governs als ciutadans per a pagar.

Algú veu solució així perquè no es compleixi el pronòstic del Banc d’Espanya que preveu 6.000.000 d’aturats en 2012 i una reducció de l’economia espanyola del 1,7? El Govern sí: austeritat, reducció del sector públic… fantàstic, directes a l’abisme. Ah, i privatitzacions, l’expropiació i venda del nostre patrimoni, el que paguem amb els nostres impostos, a particulars perquè siguin ells qui obtinguin benefici. I sense indemnitzar-nos. I quan ja ho hagi venut tot què farem?

Les meves condolences als 5.300.000 desocupats, als meus amics i familiars directes afectats pel problema les hi dono en persona. I els recordo que quan l’edifici cau és perquè té els fonaments podrits, i és aquí, el fons, el que cal regenerar.

* Rosa Maria Artal és membre del Comitè de Suport d’ATTAC Espanya

www.attac.es/2012/01/29/espana-la-mayor-tasa-de-paro-del-mundo-industrializado/

 

[+Info]

Quan val la vida i la integritat física d’un treballador accidentat?.

Comentari de la Sentència de la Sala General del Tribunal Suprem, de 30 de juny de 2010, Nº de Recurs: 4123/2008. Ponent: Luis Fernando de Castro Fernández.

El Tribunal Suprem espanyol porta anys discutint com ha de ser indemnitzat el treballador que pateix un Accident de Treball o una Malaltia Professional. Semblen preguntes metafísiques, però els magistrats es posen l’interrogant sobre quan val una vida humana d’un assalariat: Quan el dolor d’una vídua? O quants diners valen perdre un braç?.

Ara, amb aquesta darrera sentència de la Sala General, la unanimitat dels magistrats ha fet un pas més i determina que, en matèria de salut laboral, les obligacions de l’empresari fins i tot van més enllà del que diuen els reglaments, i que en tot cas és l’empresa la que ha de demostrar que l’Accident de Treball o la Malaltia Professional es va produir per una causa fortuïta aliena a cap infracció empresarial.

Una mica d’història

Per a poder entendre aquesta sentència hem de mirar una mica enrera. En aquest debat de quan val una vida humana, o la pèrdua d’un braç o una cama, els Jutjats Socials aplicaven fins fa poc un curiós i pervers càlcul de suma zero. Segons alguns jutges, si el treballador demostrava que l’Accident de Treball l’havia causat una infracció empresarial s’havia de quantificar amb diners el dany. Però al determinar aquesta quantia segons uns barems (per exemple, 70.000 euros en cas de restar invàlid per a la feina habitual) li restaven el que cobraria en tota la seva vida el treballador en la prestació d’invalidesa total (suma que s’anomena capital cost). Per tant, el resultat és que als 70.000 euros se li restava el capital cost de la invalidesa, donant com a resultat final quanties minúscules, quan no nul·les o fins i tot negatives. Per tant, el treballador no era indemnitzat amb cap quantia pel dany que havia patit. Els jutges havien arribat a la conclusió doncs que la vida humana assalariada no valia res més que una pensió.

Aquest càlcul pervers va ser modificat per dues històriques sentències del Tribunal Suprem de 17 de juliol de 2007. En aquestes es determina una forma de calcular el dany causat al treballador per un Accident de Treball, en el que el que percebrà de prestació d’invalidesa no pot ser restat del càlcul total, fent augmentar de forma exponencial les indemnitzacions en aquests dramàtics casos.

L’empresa ha de provar que ha complert la llei

Aquesta nova sentència del Tribunal Suprem fa encara un pas més enllà, ara del 30 de juny de 2010, i de la Sala General (tots els magistrats del Tribunal junts i per unanimitat). Concretament, la sentència determina: “es al empresario a quien le corresponde acreditar la concurrencia de esa posible causa de exoneración, en tanto que él es el titular de la deuda de seguridad”.

Segons afirma de forma clara i lògica la sentència, l’empresari és el que ha d’acreditar que ha complert tota la normativa en matèria de prevenció de riscos, i que a pesar d’aquest fet, per causa fortuïta o per actuació temerària del treballador, l’Accident de Treball s’ha donat igualment.

Aquest canvi en l’anomenada “càrrega de la prova” és lògica: és l’empresari que en surt beneficiat de l’actuació de l’empresa amb la plusvàlua, i és ell qui té accés a tota la documentació que pot acreditar si ha complert o no la normativa (avaluacions de riscos, informes, actuacions preventives,…).

En canvi, el treballador accidentat no pot tenir accés a cap documentació, ni té cap capacitat d’incidir en com fer la feina, fet a pesar del qual és finalment el que pateix les conseqüències en la seva integritat física i psicològica.

La conclusió és clara; el que pot evitar l’Accident de Treball no es veu directament perjudicat per aquest en la seva integritat física, i fins i tot pot treure benefici de l’incompliment en prevenció de riscos (l’empresari), mentre que el que pateix en la seva carn l’Accident de Treball no pot demostrar que s’ha fet per evitar que finalment es donés el sinistre laboral.

Aquest canvi en l’anomenada “càrrega de la prova” és molt important, i a partir d’aquesta transcendental sentència va passar a la nova de llei de procediment laboral (Ley 36/2011, de 10 de octubre, ley reguladora de la jurisdicción social), i ara és aplicable per aquesta llei des de desembre d’aquest any.

El compliment formal no és suficient

Alhora, aquesta nova sentència del Tribunal Suprem va més enllà, i determina: “para enervar su posible responsabilidad el empleador ha de acreditar haber agotado toda diligencia exigible, más allá -incluso- de las exigencias reglamentarias”.

Per tant, a partir d’ara no val un compliment merament formal de la norma per part de l’empresari, sinó que ha de complir amb una protecció eficaç i haurà de posar quantes mesures siguin necessàries per a protegir la integritat del treballador, més enllà inclòs del que digui la norma.

Aquesta jurisprudència es basa en que és de sobra conegut el compliment merament formal de la llei que porten a terme moltes empreses, que a pesar de patir una alta sinistralitat, s’escuden en cursos de prevenció ridículs o reconeixements mèdics clarament insuficients i no adequats al lloc concret de treball.

Conclusió

La importància d’aquesta sentència, així com les del 17 de juliol de 2007, salta a la vista. Abans d’aquesta nova doctrina, en molts casos els treballadors no podien demostrar la infracció de l’empresa en donar-se un Accident de Treball o Malaltia Professional, a causa de que no tenien les proves documentals per provar les infraccions empresarials. I si finalment provaven la infracció empresarial, les quanties que s’aconseguien eren ridícules o inexistents, restant fins i tot al treballador la contradictòria sensació de que encara li hauria de pagar a l’empresari pel dany que li ha causat.

Ara la situació del treballador davant d’una reclamació de danys i perjudicis per Accident de Treball o Malaltia Professional ha canviat radicalment. Serà l’empresa la que haurà de demostrar que ha complert la normativa, i fins i tot que ha tingut una actuació preventiva més enllà de les normes, produint-se l’Accident de Treball per causes totalment fortuïtes (i haurà d’explicar quines han estat). I la quantificació del dany serà molt més elevada.

El marc normatiu i de la jurisprudència ha canviat, ara resta que els treballadors reclamem i denunciem quan es produeix un Accident de Treball, una lacra amb esgarrifoses dades, i que s’endú la vida d’un treballador cada dia als Països Catalans, i provoca tres assalariats morts cada dia a l’Estat espanyol.

>>> PD: Per a trobar sentències podeu accedir al buscador gratuït de www.poderjudicial.es, on consten totes les del Tribunal Suprem i els Tribunals Superiors de Justícia.

* Àlex Tisminetzky és advocat.

[+Info]

Banc d’Espanya: la desvergonya feta art...

Una de les mentides més generalitzades és la que sosté que el Banc d’Espanya ha ocupat amb brillantor i eficàcia la seva labor de control i supervisió bancaris. O fins i tot que el seu sistema financer ha suportat en millor mesura els impactes de la crisi gràcies al zel especial que ha tingut a l’hora de vigilar als bancs. No se’ns ocorre res més fal·laç.

Clar que aquesta creença, promoguda pels mitjans afins a la gran banca i la patronal que financen catecismes neoliberals, com FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada), causa estupor quan no riure fora de les nostres fronteres.

El 26 de maig de 2006 a les 13:03 hores, al final del mandat de Jaime Caruana com governador, l’associació d’inspectors del Banc d’Espanya va enviar una "nota informativa" al Ministre d’Economia alertant de la passivitat dels òrgans rectors del banc central davant el "insostenible creixement del crèdit bancari a Espanya durant els anys de mandat del senyor Caruana", relacionant la mateixa amb l’esclat de la bombolla del maó que esclataria alguns mesos després.

La major causa de la crisi financera i econòmica es deu precisament al comportament especulatiu de la banca. El suposat “miracle de creixement econòmic” espanyol va ser l’enorme inversió bancària en el sector immobiliari, creant-se el complex banca-sector immobiliari-indústria de la construcció, que va ser el motor de tal suposat miracle. Com a conseqüència d’això, el sector construcció va arribar a representar el 12% del PIB, més del doble del que tal sector representava a Gran Bretanya o França.

El miracle es va basar en mà d’obra –la majoria immigrant- d’escassa qualificació i baixos salaris. Els preus de l’habitatge, no obstant això , van arribar a nivells exuberants, que no guardaven cap relació ni amb els costos reals de producció ni amb la capacitat adquisitiva de la majoria de la població.

El ràtio preu de l’habitatge sobre el salari mig d’Espanya era gairebé el triple del terme mitjà existent en la UE-15. D’aquí l’enorme endeutament de la població. Aquest desfasament entre el preu real de l’habitatge (cost de producció més beneficis raonables) i el preu actual (que va donar motiu a uns exuberants beneficis bancaris sense precedents), era resultat d’una especulació sense frens que podria haver estat detectada fàcilment pel banc d’Espanya, si aquest hagués tingut la voluntat política que no va tenir. És a dir, si hagués supervisat al sistema financer espanyol tal com era la seva responsabilitat. No ho va fer, i haurien d’exigir-se-li responsabilitats per això, nomenant una Comissió en les Corts Espanyoles (tal com ha fet el Parlament islandès) que esbrinés la causa d’aquesta enorme fallada.

Arribem a la gestió de l’actual governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Va prosseguir amb la labor còmplice que havia perpetrat el seu antecessor, desertant de les seves funcions de control mentre la banca es folrava, la bombolla immobiliària creixia i la població espanyola s’endeutava. I així avui ens trobem amb que només el 13% del deute existent a Espanya és públic (amb el 35% d’ingressos sobre PIB) i el 87% és privat (65% d’ingressos sobre PIB). El problema del deute a Espanya és el deute privat, no el públic (malgrat els atacs dels especuladors).

Quan Espanya entra en recessió, el filàntrop Fernández Ordóñez, el mateix que havia incomplit la seva funció supervisora, s’auto-atorga la tasca de dictar la política econòmica al Govern. Labor que en absolut li correspon. I quin és aquesta política? Doncs la que li dicten la Banca i la gran patronal. A saber: els sindicats i la “rigidesa” del mercat laboral són els culpables de l’atur. Els salaris han de sofrir ajustaments (el seu no, total són 240.000 modestos euros/any). Cal reduir “l’excessiva” despesa pública: benvingudes retallades en sanitat, educació… Els problemes del sistema financer estan causats per les Caixes d’Estalvis: les privatitza amb fons públics i males arts, deixant el botí a la mercè del Sr. Botín. Ah!, i exculpa als bancs de tota responsabilitat. I dues perles més: “hem de concentrar-nos a alleujar les preocupacions dels mercats”.

Quina dolçor! Clar, no es concentrarà el govern i el Parlament a alleujar les preocupacions dels treballadors i treballadores en atur, dels joves que no tindran ocupació, dels pensionistes o dels milers de petits i mitjans empresaris o d’autònoms que s’arruïnen perquè el Banc d’Espanya és incapaç d’aconseguir el que és la seva obligació, que es restauri el flux de finançament que necessiten i que els bancs deixin d’estafar als seus clients i d’especular destruint riquesa productiva.

Hem d’alleujar als mercats, o sigui, als banquers i inversors que guanyen milers de milions d’euros especulant contra nosaltres i emportant-se els seus beneficis a paradisos fiscals. I a més ens assenyala sense embuts, no anem a equivocar-nos, a qui tirar la culpa i a qui no: “Culpar d’això a la maldat o avarícia dels mercats seria una pèrdua de temps”, ens diu el bo del governador. No ens aclareix per què va deixar que els bancs cometessin milers de fraus i enganys ”col·locant” als seus clients swaps, clips i altres productes molt arriscats com si fossin segurs.

Cal determinar per què els seus directius van desoir els advertiments dels seus tècnics i van deixar que es deteriorés tant la situació creditícia, per què van ajudar que la banca fes el gran negoci sabent que s’estava creant el desequilibri que ara diu el governador que és el nostre principal problema econòmic.

Cal descobrir per què uns alts funcionaris que se suposa que estan al servei dels interessos públics són retribuïts tan generosament pel capital privat quan acaben el seu mandat públic.

Cal exigir que el Parlament investigui tot això i concretament el que ha ocorregut amb el deute actual, quin ha estat el paper dels bancs espanyols en la seva generació i encariment i per què el Banc d’Espanya en lloc de prendre mesures perquè l’economia nacional quedés a salvo dels mercats, és a dir, dels bancs especuladors, ens diu que el que cal fer és alleujar les seves preocupacions, això és, procurar que tinguin millors condicions encara per a seguir arruïnant la nostra economia.

Per què encara no ha exigit als bancs que revelin els seus riscos immobiliaris. Per què els permet comptabilitats “creatives” que emmascaren la seva veritable situació patrimonial. Per què permet als bancs que segueixin fent negoci amb els pisos embargats, impossibilitant així que el preu de l’habitatge descendeixi al nivell que ho ha fet als EE.UU. (40%), perjudicant la reactivació del sector construcció…

I, sobretot, cal lluitar perquè totes aquestes conductes es declarin com més aviat crims econòmics i siguin perseguides penalment amb la màxima duresa.

* Un article de la Secció Sindical de CGT a Ibercaja, publicat al núm. 252 del Rojo y Negro.

[+Info]

Els treballadors de la contracta de la neteja de l’Hospital Clínic de València tornen a protestar.

Els treballadors de la contracta de la neteja de l’Hospital Clínic de València tornen a protestar davant un nou impagament de les nòmines.

El pagament dels salaris dels 120 empleats de Secopsa, contracta encarregada de la neteja i manteniment de l’Hospital Clínic de València, torna a retardar-se. Davant aquesta situació, el Comitè d’empresa ha convocat dues protestes diàries que vénen produint-se des del divendres 27. A les vesprades, a les 18h, i als matins, a les 10h, en el pati interior de les instal·lacions sanitàries (Av. Blasco Ibáñez, 17). Els treballadors han anunciat que les mobilitzacions finalitzaran quan l’empresa pague

L’empresa Secopsa Limpieza, contracta del Clínic, addueix que l’endarreriment en el pagament de les nòmines respon a “un problema de certificacions bancàries a causa que Conselleria no paga”. Davant aquesta situació, que ja es va produir l’any passat en els mesos de juliol i octubre, el Comitè d’empresa (integrat per 3 delegats de CGT, 3 de CSIF, 2 d’UGT i 1 de CCOO) ha decidit convocar protestes.

Els treballadors afectats vénen concentrant-se des de divendres passat (les nòmines han de ser abonades el 25 de cada mes) dues vegades al dia. Les concentracions tenen lloc en el pati de l’estàtua de les instal·lacions de l’hospital (Av. Blasco Ibáñez, 17) matí i vesprada (18h i 10h). Seguiran amb elles fins que la seua reivindicació siga atesa.

La Confederació General del Treball del País Valencià condemna el creixent nombre de contractes i empreses depenents de la Generalitat Valenciana que incompleixen l’obligació de pagar puntualment als seus empleats i insta a la classe treballadora a unir-se en la protesta organitzada contra les retallades socials i les privatitzacions. El sindicat està actualment immers en la campanya “Anem a destapar el saqueig” amb la finalitat de que paguen els responsables de l’espoli públic.

[+Info]

Encierro de delegados/as de CGT correos y trabadores/as expectantes.

Mostramos el apoyo del Sindicato Federal de Correos y Telégrafos de la CGT de apoyo para los/as delegados de CGT Correos y para los trabajadores expectantes.

A modo de introducción decir que estos/as trabajadores/as aprobaron un examen en algunos casos de más de 5 años esperando un puesto de trabajo, se han encontrado con la terrible situación que han decaído de toda opción de conseguir un puesto, aunque sea a tiempo parcial o de fines de semana.

Estos compañeros/as han sido estafados por el tinglado empresa-academias, que tras haberle cobrado sustanciales ingresos, en material, matrículas, etc. y haber aprobado un examen, se encuentran sin plaza alguna. Se encuentran en una situación sin salida.


Además las academias con la permisividad de la empresa están hablando de un hipotético ciclo del empleo. Con multitud de Jefaturas dando clases en las academias y con un gran número de plazas convocadas. A día de hoy están cobrando 1000 euros por matrícula.

Tras intentar la negociación y agotada esta vía, ha llevado a los/as delegados/as de CGT a encerrarse conjuntamente con trabajadores/as. Encierro que ha sido culminado con éxito en la quinta planta, en el despacho del Director Provincial de Madrid, Domingo Sebastián Bello, antiguo Secretario de UGT Correos.

Recordar que Correos, sigue siendo una empresa con beneficios, empresa que sigue perdiendo más de 5.000 puestos de trabajo, y se prevén más despidos recientemente. Así que no ha quedado más que la vía de la acción directa.

Demostrar vuestro apoyo, a estos compañeros, mandando Correos electrónicos y faxes a los siguientes correos electrónicos y faxes, con el siguiente lema, SOLUCIÓN A EXPECTANTES YA, POR UN CORREO PÚBLICO Y DE CALIDAD.

• FAXES a: 91 396 25 80 y
• correo electrónico a: domingo.sebastian@correos.correos.com

CGT hace responsables de esta situación, a los responsables de la empresa, a los responsables del Ministerio de Fomento, tanto de este gobierno como del anterior, como a los Organizaciones Sindicales firmantes del III Convenio (CC.OO, UGT, CSIF y Sindicato Libre)

Sindicato Federal de Correos y Telégrafos - CGT.

[+Info]

Els sindicats institucionals ens venen una vegada més. I van…

Els sindicats institucionals (CCOO i UGT) i la patronal pacten moderar salaris durant els pròxims tres anys.

Una part del salari anirà lligada a la productivitat i els resultats empresarials.

Es potencien els pactes d’empresa i el despenjament de les condicions laborals fixades en els convenis.

S’incrementa la flexibilitat interna.

Setmanes després que hagués vençut el termini donat pel president del Govern perquè patronal i sindicats institucionals arribessin a un acord sobre reforma laboral, i quan ja semblava que el consens era impossible, ha arribat el pacte. El tàndem CCOO-UGT i la patronal van tancar aquest dimarts 24 de gener els detalls d’un acord sobre salaris, flexibilitat interna i negociació col·lectiva amb implicacions molt significatives sobre les relacions de treball.

Un acord que implica de nou importants sacrificis per als treballadors i treballadores, i que els sindicats institucionals, que en cap moment han apostat per la mobilització i la lluita contra la nova reforma laboral, defensen dient que evitarà la destrucció d’ocupació i fomentarà la conservació dels llocs de treball. En realitat aquesta signatura ratifica de nou la deriva d’aquest sindicalisme de concertació, totalment incapaç de plantar cara als designis de la patronal, els governs (siguin del PP o del PSOE), la banca i els poders econòmics i financers.

Una de les potes més significatives de l’acord és la salarial, amb una novetat important: patronal i sindicats institucionals estan conformes a fomentar a partir d’ara que una part del sou sigui variable i estigui lligada a la productivitat i els resultats empresarials. "Els convenis col·lectius haurien d’incloure components addicionals d’actualització de salaris basades en l’evolució d’indicadors econòmics associats a la marxa de l’empresa (beneficis, vendes, productivitat…). De forma preferent, els increments derivats d’aquests components s’integraran en la part variable del salari, que ha d’adequar-se a la realitat sectorial i empresarial", resa el document. Els representants dels treballadors haurien de disposar d’informació transparent sobre l’empresa per a poder complir amb aquesta clàusula.

Moderació salarial

A més, la pauta salarial per als pròxims anys serà d’extrema moderació. En 2012, els sous creixeran fins a un 0,5% i en 2013 fins a un 0,6%. En ambdós casos, s’inclou una clàusula d’actualització salarial per a la qual es prendrà com referencia l’IPC marcat pel Banc Central Europeu (que és sempre del 2%) o bé l’IPC general espanyol (el que sigui més baix dels dos). Si, per exemple, es pren com referencia el 2%, i l’IPC a final d’any supera aquesta xifra, se sumarà als salaris les desenes que estiguin per damunt. Aquesta quantitat es consolidarà o no en el sou en funció del que decideixin els negociadors. El preu del petroli actuarà, a més, com un altre factor corrector a l’hora de calcular la inflació per a evitar que tensions externes influeixin en la formació dels sous. Per tant, com més gran sigui la pujada del petroli, major serà la pèrdua de poder adquisitiu.

L’any 2014, la pujada salarial dependrà de l’evolució que hagi tingut el PIB l’any anterior: si creix per sota del 1%, l’augment salarial no podrà ser superior al 0,6%; si l’economia creix entre un 1% i un 2%, els sous podran fer-lo fins a un 1%, i si el PIB arriba a o supera el 2%, l’augment salarial no excedirà el 1,5%. A més, i per a estimular que empreses i sindicats apliquin ja fórmules de salari variable, les empreses que en el 2014 no les incloguin haurien d’augmentar més el sou dels seus treballadors que les que ja ho contemplin.

A canvi, l’acord fa una crida que es reinverteixin els beneficis empresarials en el teixit productiu per a enfortir a les empreses i arrelar l’ocupació i que es controlin els preus, especialment els que més impacte tenen en les persones amb menys renda. "Totes les rendes han de realitzar un esforç conjunt", diu el text, que subratlla també la necessitat de "adequar" la retribució d’alts directius i executius. Ja sabem que en realitat això acostuma a ser paper mullat, els beneficis empresarials no es reinverteixen en crear ocupació, la classe treballadora acaba contribuint econòmicament molt més que els sectors més adinerats de la societat i les rendes altes sempre troben fórmules per esquivar les seves obligacions.

Increment de la flexibilitat i més facilitats per a despenjar-se dels convenis

L’altra pota de l’acord, la flexibilitat laboral i els canvis en la negociació col·lectiva, doten a empreses i treballadors de nous recursos sobre els quals negociar quant a temps de treball, funcions i salaris i que sempre haurien de ser pactats. UGT, CCOO i CEOE creuen que la flexibilitat interna és una "potent eina per a facilitar l’adaptació competitiva de les empreses" i afavorir l’estabilitat i qualitat de l’ocupació.

D’una banda, els convenis col·lectius podran facilitar que fins al 10% de la jornada es distribueixi irregularment. L’empresari podrà disposar d’una borsa de 40 hores setmanals a l’any que podrà alterar sobre la distribució prevista en el calendari anual. D’altra banda, es potencia la mobilitat interna en l’empresa, fins i tot la mobilitat temporal per a realitzar funcions distintes a les del grup professional al que es pertany en cas que existeixin raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que ho justifiquin. En tots els casos, l’empresari haurà d’avisar amb suficient antelació als treballadors.

Si fins ara era possible que l’empresari i els sindicats pactessin despenjar-se, és a dir, no aplicar la pujada salarial contemplada en un conveni, ara també podrà fer-se amb altres condicions laborals, com l’horari i la distribució de la jornada, el treball a torns o el sistema de remuneració. Entre les causes per a fer-lo està la disminució persistent del nivell d’ingressos o fins i tot que les perspectives econòmiques de l’empresa poguessin veure’s danyades per l’aplicació d’aquestes condicions.

A més, es fomenta la negociació de convenis d’empresa perquè sigui en aquests en els quals es negociïn les condicions laborals més significatives, encara que sense que decaiguin els convenis sectorials i provincials, que s’encarregaran de descentralitzar la negociació i de cobrir als treballadors sense conveni propi.

De moment, el govern del PP amb Mariano Rajoy al capdavant, s’ha mostrat satisfet per l’acord, que va qualificar de "excel·lent missatge". Ara caldrà veure si el govern del PP aprova per la seva part noves mesures encara més regressives.

Nous motius doncs per a la mobilització. Cal seguir construint processos de lluita entre el sindicalisme alternatiu i els moviments socials per a fer front a aquesta nova reculada de drets laborals. En aquest camí estarem la CGT.

[+Info]

Correus: Expectants al carrer. Volem treball per a tots!

Correus en els últims anys ha passat de convocar oposicions per funcionaris a convocar "exàmens d’ingrés" totalment opacs per a personal laboral a temps complet i fix discontinu.

Això ha suposat una precarització de la plantilla de Correus i menys transparència en el procés, ja que no publica el nombre de places disponibles.

El 2006 i el 2008 es van realitzar els últims exàmens d’accés en què es van presentar milers de persones. En el formulari per omplir les dades per a l’examen, hi havia una casella en la qual la persona que s’examinava podia triar la manera de contractació que optava, treball de cap de setmana, treball nocturn, fix discontinu o fix temps complet.

Moltes persones en funció de les seves necessitats econòmiques i personals van triar una opció de les que figuraven, concretament la de contracte fix a temps complet, i aquests són els que estan sent víctimes d’aquesta exclusió d’accés als llocs de treball fixos.

Durant anys des que es va realitzar la prova d’accés, l’empresa ha pressionat a tots aquell/a que va triar l’opció d’un lloc indefinit a temps complet perquè optés a un lloc de fix discontinu. En aquesta situació es trobaven prop de 800 persones.

En el III conveni col·lectiu de Correus i Telègrafs signat el 5 d’abril de 2011 entre l’empresa i els sindicats UGT-CCOO-CSIF i Sindicato Libre ( www.boe.es/boe/dias/2011/06/28/pdfs/BOE -A-2011 - 11162.pdf ) resol sobre això el següent:

Disposició Transitòria Quarta. Règim transitori de les actuals Llistes de Expectativa d’ingrés.

En el termini de sis mesos a comptar des de la vigència del Conveni col·lectiu, s’extingiran les actuals Llistes de Expectativa d’ingrés. Durant aquest termini, els que figuren en aquestes llistes hauran de sol·licitar els llocs de treball que es determinin a aquest efecte per la Comissió d’Ocupació i que responguin a qualsevol necessitats de caràcter fix en tot l’àmbit funcional i territorial de la Societat Estatal.

El termini va finalitzar el 30 de desembre de 2011, quan Correus va publicar un llistat de llocs vacants. Aquesta relació de 396 llocs no n’hi havia prou per donar feina ni a la meitat de gent que es trobava en aquesta situació. Pitjor encara, els llocs oferts en la seva majoria eren de la modalitat de contractació fixa discontínua i caps de setmana. Amb només 13 llocs a temps complet.

Tota aquella persona que no hagi aconseguit un d’aquests llocs, decau sistemàticament de la borsa d’ocupació de 2008 havent de tornar a sotmetre’s a un nou i hipotètic examen d’ingrés, del qual no tenim constància que tingui lloc properament, ja que no existeix cap base de convocatòria i cap acord signat al respecte. Per tant, és vergonyós que acadèmies i els sindicats signants s’estiguin lucrant, oferint milers de vacants, per la imminència d’un examen més que incert. I mentre passa això, els companys es troben en la total indefensió tot i haver aprovat un examen d’ingrés a Correus i han de tornar a presentar-se a un més que dubtós examen sense saber si obtindran una plaça, encara passant la nota de tall.

Des de CGT considerem molt greu aquesta situació i volem que es faci pública, pensem que és un agreujant que Correus sigui una empresa pública que es vanagloria de crear ocupació estable.

Secció CGT Correos Madrid

[+Info]

La CGT considera l’Acord Patronal-CCOO-UGT un robatori als i les treballadores.

Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les «línies vermelles» que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant l’hem de pagar…

El 25 de Gener de 2012, hem conegut el text complet del «II Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva 2012, 2013, 2014» pactat i signat per les patronals CEOE i CEPYME amb els sindicats institucionals CCOO i UGT. El document inclou, entre altres, aspectes relatius a l’Estructura de la Negociació col·lectiva, Flexibilitat, Ocupació, Formació, Teletreball, Criteris en matèria salarial, Inaplicació negociada a l’empresa de determinades condicions de treball pactades en els convenis col·lectius sectorials …

L’Acord desgrana tot un seguit de mesures per garantir l’aplicació generalitzada, de manera disciplinària, de totes les polítiques econòmiques, d’austeritat i ajust fiscal, dissenyades per govern d’aquest país i el govern realment existent representat pel Banc Central Europeu i un esperpent d’Unió Europa amb Alemanya al capdavant: despossessió de rendes salarials durant almenys tres anys amb pèrdues garantides de poder adquisitiu per a la població renunciat obertament a la pujades salarials en funció de la pujada de l’IPC; la disponibilitat empresarial per flexibilitzar jornada laboral, modificar les condicions de treball, torns, sistemes retributius, flexibilitat en matèria salarial vinculant salaris a productivitat i beneficis de l’empresa, sistemes de promoció, mobilitats funcionals i geogràfiques; reconeixement del teletreball; despenjar-se de les condicions col·lectives del conveni, modificar-les i lligar l’ocupació a que els treballadors i treballadores acceptin comportar-se com un «cost variable»: acceptar treballar en qualsevol condició, en qualsevol temps i a preus de mercat. En definitiva, pèrdua de drets laborals, d’aposta per un model de negociació col·lectiva que s’aproximi a l’empresa, a la individualització de les relacions laborals … tot amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat i els beneficis empresarials.

Per a la CGT, la primera valoració d’aquest II Acord, és el menyspreu que aquests sindicats mantenen per la classe treballadora (assalariada, aturada, exclosa …) atorgant-se la representativitat de totes i tots, degradant a la condició d’objectes i mercaderia a la totalitat de la població, sense conèixer les necessitats d’aquells a qui representen, establint un procediment de negociació obscurantista i a esquenes de les i els treballadors i la societat, concloent, un acord per signar el robatori a la totalitat de població i a les seves possibilitats de lluita.
Amb la signatura d’aquest Acord, els sindicats CCOO i UGT han tornat a trair les funcions del sindicalisme i amb això, a la classe treballadora. Això no és una novetat ja que així ho vénen fent des dels Pactes de la Moncloa, iniciant un model de sindicalisme institucional al servei de la patronal en una cadena continuada de renúncia als més mínims principis ètics, socials, reivindicatius … de defensa dels drets de les i els treballadors.
Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les «línies vermelles» que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant hem de pagar-la, renunciant a part del nostre salari, dels nostres convenis, de la nostra capacitat de mobilització. Els salaris són culpables de la crisi, les condicions de treball: jornada, temps de treball, sistemes de retribució al mateix temps que el cost dels acomiadaments, són responsables de l’atur, de la destrucció del teixit productiu …, de la crisi del sistema financer i l’única sortida a la crisi és una major explotació de les persones fins recloure-les en la misèria.

Amb aquest tipus d’acords, els millors gestors del capitalisme són els «sindicats institucionals» com a forces racionalitzadores i disciplinades de l’empobriment generalitzat dels éssers humans, material i mentalment, renunciant a la lluita pel futur, la solidaritat, la justícia social, la llibertat individual i col·lectiva, i el canvi de model productiu per a la necessària sostenibilitat mediambiental.
Amb aquest Acord hi ha una submissió absoluta dels i les treballadores al capital. S’obliden del repartiment del treball, del repartiment de la riquesa, de la pujada d’impostos als rics, de les gravacions a les transaccions financeres … "negant qualsevol possibilitat de canvi, venent-nos només resignació, submissió, por, desmobilització … Aquest model sindical institucional ens ha replegat als dictàmens del capital, els polítics, els banquers.

Per a la CGT, com a sindicat de classe, considerem repugnant aquest Acord i ens torna a reafirmar més en la necessitat de donar una resposta de lluita des del món laboral i des dels moviments socials, una resposta unitària de tota la societat davant d’aquest model social basat en la mera explotació, la competitivitat, l’individualisme.

Al carrer!

Amunt els que lluiten!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
http://cgt.org.es/spip.php?article2290

[+Info]

RTVV és de tots.

Tras el éxito de la manifestación de ayer en la Generalitat Valenciana, en la que salió a la calle más de 200.000 personas en defensa de los servicios públicos, como la sanidad, la educación y una televsión pública de calidad, y contra el recorte de los mismos, quiero dar otro apunte sobre la responsabilidad de informar y su dificultad, como ejemplo sobre los matices y la importancia de los mismos. 

El primero apunte que doy trata sobre el subtexto de una fotografía:

El diario El País, edición valenciana, ilustra hoy la noticia sobre la manifestación de ayer con la siguiente fotografía:

Fíjense en el cartel de la izquierda que dice: "¿Y canal 9? Ni está ni se le espera"

Está muy claro lo que esta imagen nos cuenta, más allá de retratar a una buena cantidad de valencianos manifestándose en las calles, remarca que Canal 9 no está y que la sociedad valenciana no la quiere, porque no se siente representada. Como dice wikipedia, a la que acabo de consultar para escribir esto, los criterios de cualquier fotografía periodística deben basarse en en criterios de objetividad, es decir, “la situación representada en la fotografía es una imagen confiable y cuidadosa que representa los eventos que indica tanto el contenido como el tono”.

Si miramos una foto de Zapatero en La Razón tendrá un gesto endiablado, si la que miramos es la de Rajoy en Público, se le estará cayendo la baba. Que mejor ejemplo del asunto el caso de estos últimos meses en la que los reporteros gráficos mostraron a través de imágenes poco favorecedoras tomadas a los diferentes diputados su rechazo ante las nuevas normas del Congreso.

"Son todo "inshidiash""

Bien. Pero me pregunto: ¿Estaba Canal 9 ayer en la manifestación?

La respuesta es sí. Y por partida doble. Delante de los protagonistas de la foto de El País, junto a un camión que emulaba una unidad móvil, estaban la mayoría de trabajadores de RTVV. Y la verdad es que han sido pocos los medios que han resaltado su asistencia y las verdaderas razones de su presencia. En mi caso me quedo con el artículo de L’informatiu, por resumir mejor que ninguno el sentimiento de los trabajadores:

“…I, si hi hagué una estampa per al record, eixa fou la dels treballadors de Canal 9, que seguiren una furgoneta decorada i rebatejada com a “Unitat mòbil democràtica i plural de Canal 9”. Davant l’ERO que s’aveïna a l’ens públic, centenars d’ells volgueren eixir al carrer per a reivindicar la dignitat de la seua professió i per a denunciar les irregularitats a la gestió de la televisió pública, tot arriscant-se a perdre el seu lloc de treball en els pròxims mesos. Entre ells destacava la presència de diversos afectats pels impagaments de l’ens, com els actors de la -quasi- desapareguda L’alqueria blanca…”

Pero es que, además, “surprise, surprise”, también estaba el canal. A las 9 de la noche en el informativo de Canal 9 se emitía esto (vayan al minuto 7:03):

http://www.rtvv.es/va/informatius/Nt9-edicio_13_634866512.html

Es decir, antes de tiempo Canal 9 ya estaba siendo condenada. Y al día siguiente tras la manifestación también. Como suele ocurrir siempre dentro y fuera de la Comunidad Valenciana.

Obviamente, otra cosa es si Canal 9 cubrió la noticia como debería, y seguramente nadie se sienta del todo satisfecho (los miembros de los sindicatos pensarán que su corte no es el más adecuado, que era corto, los representantes gremiales idem, o a algunos les gustará menos la coletilla de su presentadora cuando dice “las medidas que está obligada a tomar el Govern para paliar la crisis” (cuyo subtexto es “es que no queda otro remedio”)). Es imposible que a todos nos guste como se escribe o se emite una noticia. En canal 9, en El país, en La razón, y en todos y cada uno de los medios. Por eso, por lo general, muchos tratamos de empaparnos de muchas vías y si puede ser de la propia gente de la calle, los que mejor te demuestran que más allá de un corte de 20 segundos hay matices importantísimos.

Porque como dice Jordi Évole, con el que comparto absolutamente su reflexión, “no creo en la objetividad, creo en la honestidad”.

Cuando me informo en un medio tengo bastante claro cuales son los criterios de objetividad de cada uno. Si es un medio de prensa, no me olvido cual es la línea editorial presente en su periódico, ni contra quien dispara en cada de sus líneas. Si es un medio televisivo, lo mismo. No olvidemos que hay un gran lobby, UTECA, especialmente deseosa de que se cierren las televisiones autonómicas y así quedarse con la mayor parte de la tarta publicitaria. Son los primeros que disparan a través de sus televisiones hacia las autonómicas por propio interés. Y los de prensa porque su objetivo es el Gobierno, o bien al que dulcifican, o bien al que constantemente atacan.

Pero repito lo que escribí en el blog ayer, una cosa es criticar la gestión de tal o cual gobierno o administración, y otra bombardear a la opinión pública sobre que lo mejor es cerrarla. El País, con esa foto, está ayudando mucho al gobierno valenciano en que la opinión pública no le importe en absoluto que se cierre RTVV, como ya llevan haciendo muchos medios desde hace años. Si creen que están atacando al Govern es al revés, les están ayudando.

Cualquier persona se llevaría las manos a la cabeza si leyéramos un cartel en una manifestación que dijera “que cierren los colegios públicos. Total, son una basura”, o “que los médicos dejen de curar a los viejos, total, les quedan cuatro días”.

Pues ahí es donde pido más responsabilidad y más honestidad a los periodistas (además precisamente ellos que pertenecen al mismo gremio). No olviden que la sanidad, la educación y los medios de comunicación públicos son de todos. Y RTVV és de tots. Luchemos por ella.

Publicado por teresadiez

[+Info]

Fotos: 26G Manifestació a València NO A LES RETALLADES.

Miles de personas recorren las calles de Valencia para protestar contra las medidas de ajuste de la Generalitat - La marcha colapsa el tráfico en la ciudad, la organización anarcosindicalista CGT participo en la protesta, portando globos con "bigotes" y carteles de "Se Vende".

200.000 persones a València, 60.000 a Alacant i 30.000 a Castelló. I els números no ho diuen tot.
Malgrat una convocatòria tancada pels majoritaris de la funció pública, la diversitat dels participants va ser un clam de reivindicació i crítica a les retallades, a totes, i al fet que, novament, tracten de fer pagar a la classe treballadora l’estafa capitalista.
I tot això, cinc dies després de les històriques manifestacions a València i Alacant contra les retallades en l’Escola Pública...

La presència de CGT ha sigut palesa, remarcant que existeix una alternativa al sindicalisme claudicant i assenyalant la evident culpabilitat de Camps amb l’acte simbòlic de soltar globus negres sota la casa de «l’honorabilíssim» . Recordem que CGT continua amb la Campanya «Anem a destapar el saqueig» amb la finalitat que els responsables del balafiament i la desviació dels diners públics depuren la seua responsabilitat.

[+Info]

RTVV: L'empresa torna a negar l'informe Price...

Com si es tractara de l'anell de Frodo o de la fórmula de la Coca Cola, l'empresa torna a negar-nos l'informe de Price Waterhouse, no solament a nosaltres sinó a la mateixa Inspecció de Treball. En l'acte que ha tingut lloc aquest matí a instàncies de les denúncies presentades per Intersindical, CC OO i CGT ha tornat a amagar-se en la vaga excusa que és un document intern de treball i que no té obligació de facilitar-li-ho als representants dels treballadors. 

 

Recordem que l'article 64 de l'Estatut dels Treballadors diu que: El comitè d'empresa tindrà dret a ser informat i consultat per l'empresari sobre aquelles qüestions que puguen afectar als treballadors, així com sobre la situació de l'empresa i l'evolució de l'ocupació en la mateixa, en els termes previstos en aquest article. 

Aquest informe fa referència al futur de la nostra empresa com li ha fet saber la inspectora i ens ha reconegut al representants sindicals, però no pot obligar-li a donar-nos-ho i per açò  ens ha remès al Jutjat de lo Social per a aconseguir-ho. Açò demostra, una vegada més, en mans de qui estem i quin és el seu talant negociador.

El que si ha fet la inspectora és donar-li 15 dies a l'empresa perquè ens facilite la informació econòmica a la qual li obliga el citat article 64. Recordem que fa anys que l'empresa no facilita eixos dades, segons ha dit, "per un descuit".

 

Publicado por C.G.T. en RTVV

[+Info]

Patronal i CCOO-UGT pacten que els salaris pugin el 0,5% aquest any i el 0,6% el 2013 i 2014.

Els sous es revisaran a l’alça si els preus superen el 2%.

La revisió es farà segons la inflació, el preu del petroli i el PIB.

Més acords en flexibilitat, desvinculació i estructura de la negociació.

La CEOE, CCOO i UGT han redactat durant el matí d’aquest 24 de gener el principi d’acord assolit en matèria salarial que preveu increments del 0,5% per aquest any i del 0,6% per 2013 i 2014 davant el empitjorament de les perspectives econòmiques per aquest any .

El ministre d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos , ha defensat la reforma laboral i ha afirmat que "l’impacte serà positiu perquè no pot anar a pitjor del que estava".

L’acord salarial es revisarà a l’alça si els preus pugen per sobre del 2%. El document obre per primera vegada la possibilitat que, en comptes d’utilitzar la variació de l’IPC a Espanya, es prengui com a referència el índex harmonitzat del conjunt de la zona euro o la variació del preu del petroli.

La compensació per la desviació de la inflació no serà consolidable. És a dir, si la inflació supera el 2% es compensarà a principis de l’any que ve als treballadors per les dècimes de desviació en un sol pagament, i no es consolidarà en les nòmines de 2013.

Per 2014, els salaris dependran de l’economia. Així, si el PIB creix menys de l’1% l’any anterior, la pujada serà del 0,6%, si creix més l’1% i menys del 2%, l’augment serà de l’1%, i si el creixement econòmic supera el 2%, els salaris s’incrementarien un 1,5% .

Al costat del tema salarial, les parts també van tractar altres assumptes com l’estructura de la negociació col·lectiva, per definir quins convenis tenen prevalença sobre altres, i l’aplicació del mecanisme de "desvinculació" , que permetria a les empreses en circumstàncies econòmiques adverses incomplir els convenis a què estan subjectes.

Flexibilitat interna

El conveni ha de, "com a contingut mínim", regular els "criteris, causes, procediments, períodes temporals i períodes de referència" per a la mobilitat funcional dels treballadors (la possibilitat que realitzin tasques diferents de les que en principi tenen assignades) i la distribució irregular de la jornada laboral.

En aquests casos, s’estableix que les modificacions hauran de negociar amb els representants dels treballadors i, si no hi ha acord, hauran de decidir les comissions paritàries.

En el cas del temps de treball, l’acord entre sindicats i patronals incrementa fins al 10% el percentatge de la jornada laboral que l’empresari podrà distribuir irregularment. També s’estableix una borsa de 5 dies, o 40 hores, que l’empresari podrà disposar per alterar el calendari anual previst.

Aquest document recull la necessitat de millorar la flexibilitat salarial incloent un percentatge del sou dels treballadors que depengui de la situació i els resultats de l’empresa. Així, els signants proposen que els convenis col·lectius substitueixin "conceptes retributius obsolets" per altres "vinculats a la productivitat i retribucions en l’empresa".

Desvinculació dels convenis

El tercer document signat recull un augment de les possibilitats de desvinculació o inaplicació en les empreses de les condicions de treball pactades en els convenis sectorials.

Més enllà dels salaris (que era l’única possibilitat en l’actualitat), els empresaris podran negociar amb els treballadors la desvinculació en els horaris i la distribució de la jornada fixats pel conveni sectorial, el règim de treball a torns, el sistema de remuneració, i les funcions de cada empleat.

No obstant això, assenyalen que el propi conveni sectorial ha d’establir les causes que justificarien aquesta desvinculació, que podrien ser "la disminució persistent del nivell d’ingressos o que les perspectives econòmiques de l’empresa puguin veure afectades negativament per l’aplicació del conveni sectorial ".

Finalment, l’acord afecta també a l’estructura de la negociació col·lectiva i estableix que els convenis sectorials o de comunitat autònoma hauran de "apostar de forma decidida per la descentralització de la negociació col·lectiva", és a dir, hauran de "propiciar la negociació en l’empresa ".

Acord definitiu aquesta setmana

Els sindicats han convocat el dimecres dia 25 als seus màxims òrgans de direcció (el Consell Confederal de CCOO i el Comitè Confederal d’UGT) perquè donin el seu vistiplau al principi d’acord. Quan rebin aquest suport és quan es podrà parlar d’acord en la negociació col·lectiva.

Les converses entre patronal i sindicats per prorrogar l’acord de moderació salarial fins al 2014 va donar un gir al desistir la CEOE de la seva petició de congelar les retribucions dels treballadors com a mínim durant dos anys. El president de la patronal, Joan Rosell, ja admetia dilluns que les negociacions progressaven.

* Notícia extreta de RTVE:

www.rtve.es/noticias/20120124/salarios-subiran-05-este-ano-segun-preacuerdo-entre-patronal-sindicatos/492140.shtml

>>> En la notícia de RTVE us podeu descarregar els documents amb els acords adoptats a nivell salarial, de desvinculació dels convenis, de flexibilitat interna i estructura de la negociació col·lectiva, per tal de conèixer amb més detall allò que estan acordant els sindicats institucionals i la patronal.

[+Info]

Grècia: La crisi que la paguin els treballadors.

Mentre el govern segueix estrenyent el llaç al voltant a la despesa pública sense escoltar els economistes que consideren que és un camí equivocat per contenir la crisi, els treballadors grecs perden a poc a poc les poques proteccions que els quedaven.

 

El govern ara planeja retallar els seus salaris i suspendre els augments promesos en el Conveni Col·lectiu Nacional per al proper estiu, en un esforç per pagar el deute públic de 14.400 milions de dòlars amb els donants internacionals per al 20 de març.

Líders sindicalistes i famosos economistes com Giannis Milián, professor a l’Escola Politècnica a Atenes, coincideixen que les mesures són una "evidència del desig de les grans empreses de desregular brutalment el mercat laboral".

Mentrestant, s’espera que Grècia completi una negociació per la condonació de part del seu deute i per l’intercanvi de bons amb inversors privats, mentre implementa mesures acordades el 2011 amb l’anomenada troica, el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional (FMI ) i la Comissió Europea, per rebre un nou paquet d’assistència financera aquest any

Sense aquest rescat, Grècia no podrà pagar el març pròxim i possiblement caigui en un cercle viciós de cessament de pagaments.

El major defensor de les reformes exigides per la troica és el mateix primer ministre, Loukas Papademos, un tecnòcrata exfuncionari del Banc Central Europeu que va prendre el control de la coalició de govern el novembre passat i que ara promou les retallades salarials.

Però nombrosos analistes, incloent-hi experts de l’Organització Internacional del Treball, no creuen que les reformes en el mercat laboral assegurin l’èxit del pla d’ajustos estructurals.

L’analista laboral Christina Kopsini va dir que, mentre el govern i el sector privat forcegen pel marge de la condonació del deute, els treballadors són els que porten la major càrrega, en ser obligats a cedir més dels seus drets i dels seus magres ingressos .

"Val la pena notar que les úniques mesures d’austeritat implementades sense demora en els últims dos anys van estar referides a la desregulació del mercat laboral ia l’abolició de lleis bàsiques que protegeixen als treballadors", va observar.

Malgrat les massives protestes contra aquestes mesures, el gabinet de Papademos va admetre estar disposat a eludir el parlament per aplicar les retallades salarials.

També xantatge obertament als sindicats i a les associacions d’empresaris, amenaçant-los amb fer-los responsables de la fallida del país si no complien amb les retallades salarials, que va definir com "l’única manera de salvar a Grècia".

La decisió de Papademos de romandre lleial als interessos corporatius en comptes de posar-se del costat dels treballadors, ja afectats per la crisi, va ser durament criticada per partits d’esquerra al parlament i pels sindicats.

Aquests consideren que el capital organitzat aprofita la crisi econòmica per inclinar la balança del poder encara més al seu favor.

"Després de dos anys d’austeritat, que generarà una desocupació de més de 19 per cent, es fa més obvi que l’objectiu estratègic del pla d’ajust estructural no és la consolidació fiscal, sinó la total desregulació del mercat de treball i una severa devaluació de la força laboral ", va dir l’economista Savvas Robolis.

"Els retalls són només un altre pas per guanyar impuls cap a la completa abolició del salari mínim al país, el desig secret dels capitalistes", va afegir aquest professor de la Universitat Panteion d’Atenes i director de l’Institut del Treball.

"Hem de recordar que 2013 serà un any de reformes constitucionals. Pronòstico que, durant aquest any, l’article 22 (amb disposicions que protegeixen els convenis col·lectius nacionals) serà severament atacat", va dir Robolis.

L’ofensiva contra l’última línia de defensa dels treballadors grecs va començar el 2010, quan la ministra de Treball, Louka Katseli, va introduir canvis legals sobre les negociacions laborals amb les companyies privades a instàncies de la troica.

Segons la Inspecció de Treball, 52 companyies a Grècia aprofiten aquestes reformes legals per reduir les seves despeses en salaris de 42 a 10 per cent, afectant el sou de 17.531 empleats.

Giorgos Xatzinikolaou, empleat en una important companyia d’assegurances, va dir que la por a la desocupació mantenia a gran part dels treballadors en silenci.

"Un es sent sol. Els sindicats no són fiables i són febles, i la gent que treballa calla ", ha indicat, afegint que acabava d’acceptar una reducció salarial de 20 per cent en el seu nou" contracte ".

"Si estàs assabentat del que passa allà fora, simplement tanques la boca i firmes", ha afegit.

* Article d’Apostolis Fotiadis (Atenes) extret de Periodismo Humano http://periodismohumano.com/economia/la-crisis-que-la-paguen-los-trabajadores.html

[+Info]

VAERSA repartió 1.400.000€ en concepto de productividad sin autorización del Consell.

VAERSA repartió 1.400.000€ en concepto de productividad entre 2006 y 2009 sin la preceptiva autorización del Consell.
Así lo demuestran los informes de auditoría de las Cuentas Anuales de la Generalitat. El dinero se pagó a personal de VAERSA. Frente a ello, ni personal laboral ni funcionarios de las Consellerias han percibido jamás el complemento de productividad a pesar de estar previsto en la legislación de la función pública y en las leyes de presupuestos anuales. CGT exige que se devuelva el dinero público y que se depuren responsabilidades de los gestores de VAERSA

En la segunda entrega de la campaña “Vamos a destapar el saqueo”, la Confederació General del Treball desvela el pago de productividad a determinados empleados de la empresa pública VAERSA por un valor de 1.400.000€ en tres años.
Estos pagos se hicieron sin que, según los informes de auditoría, constara la preceptiva autorización del Consell tal y como exigen las leyes de presupuestos anuales de la Generalitat.
El sindicato exige que la Consellera de Insfraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, como Presidenta del Consejo de Administración de VAERSA, informe de a qué trabajadores se asignó el concepto de productividad y, de no existir finalmente la autorización del Consell, que se recupere el dinero pagado de forma ilegal. Y, por supuesto, que se depuren responsabilidades de los gestores que abonaron la productividad.
CGT señala que este caso demuestra una vez más el maltrato que el Consell inflige a su personal funcionario y laboral de las Consellerias, mientras agradece con el pago de unos extras de productividad a determinado personal de empresas públicas.
Con el dinero pagado ilegalmente se evitaría el recorte previsto para muchos funcionarios o funcionarias interinas de la Generalitat, previsto en el Decreto-Ley 1/2012.

CGT continuará proponiendo medidas de recorte efectivas al President y su Consell, porque el personal funcionario no va a tolerar que los recortes salgan de su bolsillo, cuando los que han saqueado los fondos públicos son los responsables políticos.

A continuación se transcriben los apartados de los Informes de Auditoría de cumplimiento de legalidad correspondientes a la empresa pública VAERSA, referidos al pago del complemento de productividad a personal de VAERSA, publicados en la página web de la Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo (http://portales.gva.es/c_economia/w...)
En el informe sobre las cuentas de 2009 se dice:
En el artículo 31.6 de la mencionada Ley se establece que las sociedades mercantiles en las que exista participación mayoritaria de la Generalitat Valenciana podrán pagar el concepto de productividad siempre que tengan un sistema de objetivos que permita su correcta evaluación y que el importe total del mismo no supere el 7 por ciento de la masa salarial correspondiente a las retribuciones básicas y complementarias fijas y periódicas pagadas durante el ejercicio 2008. Las Sociedades, con carácter previo a su efectiva aplicación y mediante propuesta motivada, requerirán autorización al Consell de las cantidades asignadas. La solicitud deberá remitirse dentro del último trimestre del ejercicio y deberá ir acompañada del informe de la Conselleria de Economía, Hacienda y Empleo sobre la existencia de cobertura presupuestaria suficiente. La sociedad no ha podido facilitarnos el Informe de la Conselleria ni la autorización del Consell. Durante 2009, se ha satisfecho la parte de la productividad del ejercicio 2008, que estaba pendiente de pago (208 miles de euros) y una parte de la productividad del año 2009 (229 miles de euros), cuyo importe total asciende a 477 miles de euros la cual está prácticamente liquidada a fecha de este informe.

El informe sobre las cuentas de 2008 dice:
En el ejercicio 2008 la Sociedad ha registrado contablemente y satisfecho parcialmente en concepto de plus de productividad un importe de 416,5 miles de euros. En tal sentido, la Sociedad no ha podido facilitarnos la correspondiente autorización del Consell para con el importe del mencionado complemento anual, por lo que no hemos podido comprobar el cumplimiento de lo establecido en el artículo 31.6 de la Ley 15/2007, de 27 de diciembre, de Presupuestos de la Generalitat Valenciana para el ejercicio 2008.

El informe sobre las cuentas de 2007 dice:
En el ejercicio 2007 la Sociedad ha registrado contablemente y satisfecho parcialmente en concepto de plus de productividad un importe de 369,6 miles de euros. En tal sentido, la Sociedad no ha podido facilitarnos la correspondiente autorización del Consell para con el importe del mencionado complemento anual, por lo que no hemos podido comprobar el cumplimiento de lo establecido en el artículo 28.6 de la Ley 11/2006, de 27 de diciembre, de Presupuestos de la Generalitat Valenciana para el ejercicio 2007.
El informe sobre las cuentas de 2006 dice:
La entidad ha registrado contablemente y satisfecho en concepto de plus de productividad un importe que supera al autorizado por el Consell en 131.439,43 euros, lo que contraviene lo estipulado en el artículo 28.6 de la Ley 15/2005, de 26 de diciembre, de Presupuestos de la Generalitat Valenciana para el ejercicio 2006.

Finalmente, CGT llama a movilizarse y a participar en las manifestaciones previstas el 26 de enero en Castellón, Alicante y Valencia.

CGT-Generalitat Valenciana

[+Info]

No paran de fornicarnos...

La jerarquía de la iglesia es mucho peor de lo que habíamos imaginado. No tienen suficiente con haberse metido en nuestras conciencias y habernos robado cotas de felicidad amenazándonos con el fuego eterno inventado. No tienen suficiente con habernos fornicado durante años, usando su terminología; ahora insisten. Mientras disfrutan de privilegios injustificados desde siglos y se pasean con boato, vestimentas de seda y palmatorias de oro, predicando la pobreza y la caridad que no practican.

Pero no queda ahí. Disponen de subvenciones millonarias, ajenas a cualquier crisis, con un concordato injusto que no permite separar, de una vez por todas, la iglesia y el estado, ni sustituir definitivamente en lo público, la Biblia por la Constitución.

Y siguen; de nuevo con el apoyo del erario público, enseñan fantasías y misterios de la trinidad y, de paso, deslizan algún abuso a menores, siempre disimulados y encubiertos. No respetan las leyes laborales, contratan y despiden a su antojo, vulnerando los derechos más elementales de los trabajadores. Y llegan más lejos, se entrometen cada día en los asuntos de Estado fisgoneando en temas que no son de su incumbencia. Su papel debería quedar en el plano de las creencias, pero no es así, les gusta el poder, manejar conciencias, salir en la tele y hablar en nombre de una verdad absoluta, y por eso mismo falsa.

Y ahora quieren que nos alejemos de la fornicación, esa de la que ellos, con frecuencia, están más cerca de lo que permiten sus ideas. Con la que está cayendo, no hablan de la corrupción, ni del despilfarro, ni de la injusticia social, ni de la pobreza; sólo nos previenen contra la fornicación. Qué obsesión la suya.
Yo creo que es al revés. Jóvenes, adultos y ancianos, fornicad. Hacedlo con respeto y con toda la pasión que podáis. Sin más límites que los que marca la ley y los que nosotros libremente elijamos. Los poetas le llaman hacer el amor, pero los obispos quieren asustarnos y le llama fornicar desde el púlpito, con acento bíblico y tremendista, como siempre han hecho.

No os preocupéis, no es un tema de nombres, sino de placer y de disfrute. La libertad es nuestra, y no se la vamos a regalar a nadie, tampoco a gente con la mente retorcida, que sólo ve pecado en cualquier síntoma de felicidad. Con lo que nos fornican por todos los lados, sólo nos falta que nos amenacen.

Rafael Rivera

[+Info]

CGT-Bomberos Valencia: ¿Por qué salir a la calle el 26 de enero y más?.

La crisis actual (provocada por la banca, el mundo de las finanzas y los especuladores, con la importantísima colaboración de una clase política corrupta a su servicio) afectó inicialmente a millones de trabajadores de la construcción y los servicios y después poco a poco se fue extendiendo al resto de sectores productivos, con el resultado que tod@s conocemos: más de cinco millones de parad@s.. y con la locomotora de la crisis capitalista cuesta abajo.. y sin frenos.

Lo que a la mayoría de la gente del sector público le parecía que nos quedaba lejos, que no nos llegaría, y en especial al sector de Bomberos… ya lo tenemos aquí. Aunque todo sea dicho de paso, en el Consorcio ya lo veníamos notando y sufriendo desde hace largo tiempo en falta de material, de vehículos, en el deterioro de instalaciones… pero sobre todo en lo que más lo hemos venido padeciendo, incluso mucho antes de la crisis, es en la falta de personal. En la actualidad tenemos una plantilla muy escasa y envejecida, agravada por falta de previsión y perspectiva de futuro de la Dirección del Consorcio ante la ola de jubilaciones que se avecina.

Pero más grave es si cabe -creo que a todos se nos encendieron las alarmas- cuando en los últimos meses hemos empezado a tener problemas serios en el cobro de las nóminas, como consecuencia de la falta de fondos en el Consorcio, ante el impago por la Generalitat de su aportación económica correspondiente.
¡¡Con la Iglesia hemos topado compañer@s.. hasta ahí podíamos llegar!!

Ante esta preocupante situación económica.. para nuestro futuro, para el del servicio público de Bomberos y para todos los servicios públicos en general, consecuencia sobre todo, del despilfarro de dinero público en grandes obras y eventos innecesarios, por la corrupción político-económica, etc, etc, etc:

La CGT convoca a tod@s l@s trabajador@s del Consorcio a la manifestación del jueves día 26, contra los recortes y demás ataques a l@s emplead@s y Servicios Públicos, anunciados por el Gobierno Central y la Generalitat.

Por la ampliación de la plantilla de Bomberos en el Consorcio, lo que ha de empezar por la continuidad indefinida de los interinos actualmente contratados.

Pero ante la gravedad de la situación y de los ataques, no debe quedarse la cosa ahí. La CGT llama a continuar la lucha de forma conjunta y coordinada con el resto de trabajadores públicos de la Enseñanza, de la Sanidad, del resto de la administración y Ayuntamientos.. hasta frenar los recortes y despidos que ya se están produciendo.

Valencia, 24 de enero de 2012

CGT - Consorcio Provincial de Bomberos de Valencia

[+Info]