- Drets LGTBIQA+: una lluita sindical
Aquest 28 de juny tornem als carrers. Perquè l’Orgull no és una festa buida ni una campanya de màrqueting amb banderes arc de Sant Martí. És lluita, és memòria, és ràbia i és desig. És classe obrera organitzada, és resistència contra la violència que patim cada dia les persones LGTBIQA+.
Des de CGT ho diem clar: no callarem mentre ens neguen l’accés a l’ocupació, ens acomiaden, ens fan fora de casa, ens exclouen de serveis públics o ens agredeixen per ser qui som. Ens organitzem des de baix per defensar les nostres vides, els nostres cossos i els nostres espais.
Més agressions, més discriminació, més abandó institucional
L’últim any, les agressions contra les persones LGTBIQA+ a l’estat espanyol s’han duplicat afectant el 16,25% del col·lectiu: més de 800.000 persones agredides. Però la violència no es limita als atacs físics. Més d’1,2 milions han patit discriminació en intentar accedir a drets bàsics com ara l’ocupació, l’habitatge o els serveis essencials. Moltes vegades ni tan sols se’ns permet arribar i quan ho fem ens expulsen.
Tot això passa en espais públics, en centres educatius i també en serveis que ens haurien de protegir. Llocs on hauríem de poder viure, expressar-nos i aprendre amb llibertat continuen marcats per una societat masclista, patriarcal i heteronormativa que ens margina, ens censura i ens ataca. I, mentrestant, les institucions fallen: no ens cuiden, no ens protegeixen, i moltes vegades són part del problema.
Persecució i Criminalització
Des del 2020, la repressió contra certs col·lectius LGTBIQA+ no ha cessat. Tal com ve denunciant el Moviment Marika de Madrid, sota l’excusa del “chemsex” s’han intensificat batudes, escorcolls humiliants i vigilància policial que criminalitzen les nostres xarxes de plaer, suport mutu i resistència. Aquesta persecució també es dirigeix contra espais okupes i, de manera preocupant, s’acarnissa en joves del col·lectiu.
Des de CGT exigim la fi de la criminalització de les pràctiques sexuals dissidents i de la repressió contra els nostres cossos, vides i espais.
Educació pública i inclusiva
Un de cada quatre joves LGTBIQA+ ha patit assetjament escolar, i en el 64% dels casos els centres no van fer res. L’abandonament escolar al col·lectiu es dispara fins al 18,9% i menys del 30% del professorat es visibilitza. Així es perpetua un sistema educatiu que ens silencia, ens aïlla i ens empeny fora.
Per si no n’hi hagués prou, la Llei Trans estatal (Llei 4/2023) que ens havia de protegir, imposa retrocessos com l’eliminació de la gratuïtat del canvi de nom en els títols acadèmics aixecant barreres econòmiques i simbòliques que reforcen l’exclusió. Exigim una educació pública, laica, inclusiva i segura, amb formació real en diversitat des de les primeres etapes i protocols efectius contra la LGTBIQA+fòbia escolar.
Treball, habitatge i condicions de vida dignes
El 70% de les persones LGTBIQA+ en edat laboral no s’atreveix a visibilitzar-se a la feina. El 10% ha estat acomiadat o bloquejat en el seu desenvolupament professional per la seva orientació o identitat. Però la precarietat comença abans: moltes persones ni tan sols accedeixen al mercat laboral. El 30,6% està en risc de pobresa, un 13% per sobre de la mitjana estatal.
Ser trans, migrant o dissident multiplica la precarietat: sense feina, sense sostre, sense serveis bàsics, sense alternatives. Exigim polítiques públiques reals que garanteixin accés a habitatge, ocupació, sanitat i protecció social sense discriminació.
Repressió global, retrocessos internacionals
A nivell mundial, 62 països continuen castigant les relacions entre persones del mateix sexe amb presó o violència física. En 12 amb la pena de mort. Mentrestant, al Regne Unit, la nova definició legal de “dona” permet excloure dones trans de serveis i espais compartits: és transfòbia institucionalitzada, disfressada de llei.
A Hongria, el govern d’extrema dreta aplica una llei que prohibeix qualsevol manifestació pública LGTBIQA+, just ara que fa 30 anys de l’Orgull de Budapest. Ens volen invisibles i callades. Sota el pretext de “protegir la infància” el que fan és vetar els nostres drets, la nostra visibilitat i la nostra existència.
Aquesta ofensiva transodiant s’estén per Europa amb lleis regressives i discursos d’odi des del poder. Encara que es dirigeixi contra les persones trans, colpeja qualsevol que se surti de la norma. No mirem cap a una altra banda. El que passa a fora també ens travessa. Per això el nostre Orgull és internacionalista i solidari.
Sindicalisme de classe, Orgull combatiu
Des de CGT defensem un sindicalisme que no deixi ningú fora. Que parli de les nostres vides, denunciï les violències que patim i es comprometi amb la transformació social. Un sindicalisme que abraci totes les identitats i maneres d’existir. Hem de continuar aprenent per construir espais lliures de discriminació on participem amb igualtat, llibertat i dignitat.
Aquest 28J tornem als carrers amb orgull i força contra els discursos d’odi i l’extrema dreta.
Perquè l’Orgull no es ven es lluita, es viu, es crida.
Per un Orgull combatiu i de classe!