- Moviments socials i organitzacions veïnals i sindicals, units en defensa del dret a un habitatge digne, cridem la ciutadania a unir-nos a la manifestació a València este 20 de desembre a les 18:00 h per a reclamar el dret a la vivenda, ara!.
Ens manifestem davant la greu situació que impedix l’accés a la vivenda, posant sobre la taula les responsabilitats de totes les Administracions i partits en els diferents governs, local, autonòmic i estatal, i exigint fer possible un Pla de Xoc amb mesures necessàries, concretes i consensuades amb els moviments socials, veïnals i sindicals per a tallar el problema d’arrel i avançar en un dret que hauria de ser indiscutible.
Exigim la urgentíssima pròrroga i millora de l’Escut Social que finalitza el 31 de desembre i que, de no prorrogar-se i millorar-se, suposarà que a partir de l’1 de gener de 2026 s’inicie el terrorífic compte arrere del desnonament per a 60.000 famílies en tot l’Estat.
La situació és absolutament dramàtica. Els desnonaments es mantenen. Els preus dels lloguers són cada vegada més inaccessibles. Les vivendes i el territori s’utilitzen com un bé de mercat totalment sotmés a l’especulació. S’expulsa a la gent dels seus barris mentres estos s’omplin d’apartaments turístics sense aplicar cap control real. L’assetjament immobiliari és cada vegada més intens i seguim sense un parc públic de vivendes suficient.
La vivenda és un dret social, però és, abans de res, dret de ciutadania, de pertinença a un poble, a una comunitat. Viure sense accés a la vivenda, o amb la constant amenaça a perdre-la, és privar de drets. També han de respectar-se els nostres barris i el nostre territori, perquè qualsevol actuació no ens pose en perill, com ha ocorregut amb la DANA.
La vivenda afecta a totes les persones, sense excepció. A la família que ja no arriba a fi de mes, però també a qui paga una hipoteca desproporcionada; a la joventut que no pot emancipar-se, i a les persones majors expulsades dels barris de tota la vida per la pujada constant dels lloguers. Ningú està a resguard d’un mercat descontrolat, i defendre la vivenda hui és defendre el nostre futur comú.
• Perquè sense vivenda no hi ha igualtat d’oportunitats. És impossible garantir ocupació estable, educació de qualitat o salut mental si no es té una llar segura. Esta manifestació no és d’uns pocs: és de qualsevol que vulga viure en una societat on totes les persones tinguen les mateixes oportunitats per a prosperar.
• Perquè defendre la vivenda és defendre els barris: el seu comerç local, la seua convivència, la vida que fa ciutat. La saturació turística, l’especulació i l’abandó institucional estan trencant comunitats senceres. Defendre la vivenda és defendre el lloc on creixen els nostres fills i filles, on cuidem a les nostres persones majors i on construïm relacions que sostenen la vida quotidiana.
• Perquè el dret a la vivenda no hauria de ser una ideologia: és una necessitat bàsica reconeguda per la Constitució i pels acords internacionals firmats per l’Estat. Exigir el seu compliment és un acte democràtic, legítim i responsable.
• Perquè cada vivenda buida en mans de fons especulatius mentres milers de famílies patixen angoixa és un fracàs col·lectiu que no podem normalitzar. La ciutadania té el poder d’exigir que es gestione el públic amb justícia, transparència i sentit comú.
• Perquè la inseguretat residencial genera por, estrés, problemes de salut i precarietat, afectant el rendiment laboral, a la salut mental, a l’aprenentatge escolar i a l’estabilitat familiar. És un problema transversal que aconseguix a persones treballadores, autònomes, pensionistes, emprenedores, estudiants i famílies de diferents nivells econòmics.
• Perquè eixir al carrer hui evita desnonaments demà. Una societat que es mobilitza obliga les seues institucions a actuar. Quan la ciutadania parla amb força, els governs escolten.
Les diferents Administracions han d’assumir les seues responsabilitats. En estos mesos, hem comprovat com la Conselleria de Vivenda es nega a assumir propostes realistes per a intervindre en el control de les rendes o en els desnonaments malgrat estar regulades per llei, o com l’Ajuntament de València senzillament es nega fins i tot a rebre’ns.
• Instem la paralització dels desnonaments sense alternativa residencial, i a posar en marxa de manera urgent un pla sobre els pisos buits, amb majors càrregues impositives a través de l’IBI. Hui una vivenda buida és un luxe que no ens podem permetre, per això han de cedir-se les dels grans tenidors a l’Administració de manera temporal fins que hi haja parc públic suficient.
• Tampoc podem continuar amb vivendes socials buides sense adjudicar. És imprescindible gestionar el parc de vivendes en lloguer assequible de manera transparent. I molt menys que s’embenen a tercers per a especular.
• També reclamem un pla per a mobilitzar els solars, el sòl públic, o amb els registres municipals de solars. L’Administració ha de mobilitzar tots els recursos al seu abast per a augmentar el parc de vivendes en lloguer.
• Exigim que la Llei de Vivenda s’aplique amb urgència declarant les zones tensionades per a limitar els preus d’arrendament; a més, si els preus continuen inabordables, una baixada que permeta l’accés a la vivenda per a tots.
• I que als milers d’apartaments turístics il·legals en zones residencials se’ls aplique un pla sistemàtic i d’inspecció i reversió per a ús residencial.
N’hi ha prou de discursos. Cal demostrar sensibilitat i compromís. Volem veure que caminem cap a solucions, i ja n’hi ha prou d’estar al servici dels especuladors del mercat de la vivenda.
Per això, cridem a la ciutadania de tots els municipis del nostre territori a eixir al carrer este 20 de desembre per a exigir als partits polítics que de manera urgent voten la pròrroga i millora del denominat Escut Social. I per a exigir de manera immediata al Govern central i autonòmic i als Governs municipals, que adopten un Pla de Xoc amb mesures concretes i consensuades amb els moviments socials per a garantir el dret a la vivenda per a totes les persones.
La vivenda no ha de ser un privilegi a l’abast d’uns pocs, sinó la base d’una vida digna per a tots i totes. Este 20 de desembre està en joc alguna cosa que ens afecta directament a totes les famílies, presents i futures.
PEL DRET A LA VIVENDA, ARA!