Des del 29 d’octubre del 2024, el País Valencià viu amb una ferida oberta. Una ferida que no podrà començar a cicatritzar fins que es depurin responsabilitats per una actuació institucional i empresarial marcada per la negligència. Des de CGT, volem expressar tot el nostre suport a les companyes i companys que han patit les conseqüències directes d’aquesta tragèdia i de la seva gestió criminal, que lluiten incansablement perquè es faci justícia.
Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, no pot defugir la seva responsabilitat. Aquell dia va arribar tard, amb una armilla vermella que, malauradament, ha esdevingut símbol d’una presència inútil. Avui intenta desentendre’s dels fets, però el poble valencià sap qui estava al capdavant quan tot va passar.
Ara bé, ell no és l’únic responsable. Diversos empresaris van ocultar informació a les seves plantilles, impedint-los accedir a avisos meteorològics o obligant-los a acudir als centres de treball malgrat les alertes vermelles. Això va posar en risc la vida i la salut de moltes treballadores i treballadors, algunes de les quals han perdut la vida o arrosseguen conseqüències greus, físiques i emocionals. Cal recordar que hi ha víctimes in itinere que la Generalitat ni tan sols ha reconegut.
Tot plegat és el reflex d’una manera de fer que prioritza els beneficis econòmics per sobre de la vida de les persones. El canvi climàtic no és cap invenció, i ignorar les advertències científiques no és només irresponsable, és criminal. Res no fa pensar que, si tornés a passar una situació similar, la resposta institucional i empresarial fos diferent. De fet, ja es va repetir el mateix patró quan la DANA es va desplaçar cap a les comarques de Castelló.
La reconstrucció no pot fer-se des del mateix paradigma que ens ha portat fins aquí. Des del negacionisme i el capitalisme especulador no es construirà res que valgui la pena. És per això que des de CGT fem nostra l’exigència de dimissió de Carlos Mazón i del seu Consell. Aquest pas és imprescindible per començar un procés de reparació real per a les víctimes.
A aquesta situació s’hi afegeix una crisi d’habitatge cada cop més alarmant. Els preus han assolit rècords històrics, s’estan multiplicant els desnonaments i els fons voltor compren edificis sencers, fins i tot habitatges de protecció oficial o cases destrossades per la DANA. Mentre tot això passa, l’administració no actua, ni tan sols exercint el dret a tanteig i retracte. Exigim solucions habitacionals immediates per a totes les famílies afectades. L’habitatge no pot ser un negoci. És un dret essencial per a la classe treballadora.
Com si tot això no fos prou, el govern valencià continua desmantellant els serveis públics: sanitat, educació, serveis socials i d’emergència. Retallen drets mentre aproven pressupostos que beneficien empreses condemnades per corrupció, en lloc d’atendre les persones damnificades per la catàstrofe.
Ahir va ser un dia especial. Set mesos després del fatídic 29 d’octubre, pel matí i per la vesprada, milers de persones al llarg del país tornaven a eixir al carrer, participaven en actes repartits per tota la geografia o feien vaga. També ho feien a moltes ciutats de l’estat convocades per múltiples organitzacions socials i sindicals.
Ahir fou per exigir justícia, reparació i dignitat en relació als fets de la dana, en aquesta ocasió especialment de les persones treballadores que van perdre la vida o tindre accidents per no perdre el treball; pel dret a l’habitatge; per la desaparició de les retallades en seveis públics, per la reducció de la jornada laboral…
Desde CGT, gràcies a totes les persones que el 29 de maig s’han mobilitzat de manera diversa durant vint-i-quatre hores en el marc de la vaga general.
La importància d’aquesta vaga transcendeix les fronteres del País Valencià. Per això, el mateix 29 de maig es faran concentracions en diverses ciutats de l’Estat espanyol —com Múrcia, Valladolid, Madrid, Saragossa, Lleida, Mèrida i Barcelona— convocades per organitzacions sindicals i moviments socials en solidaritat amb el poble valencià i les seues reivindicacions.
Des de diferents punts del territori, col·lectius com han fet públics comunicats de suport, reconeixent la lluita del poble valencià com una lluita compartida per la dignitat, els drets socials i laborals, i la responsabilitat institucional davant les catàstrofes socials i ambientals.
La solidaritat que està despertant aquesta vaga demostra que la classe treballadora i els moviments populars estan disposats a alçar-se davant la injustícia, l’especulació i l’abandonament institucional.