- El bracer del Mercat Central va rebre tret a boca de canó per part d’un policia durant una vaga el 1979.
“Per 24 hores, València va tornar a ser anarcosindicalista i més d’un deuria agarrar un bon mal de panxa”, recorda un històric militant de la CNT en referència a la resposta ciutadana a l’assassinat de Valentín González el 25 de juny del 1979. Llavors just s’havien legalitzat els sindicats i la majoria dels bracers del Mercat Central s’havien afiliat al sindicat de transports de la CNT, que en aquell moment s’estava reorganitzant després de 40 anys de brutal repressió.
Aquell dia, les colles de carregadors es declararen en vaga per reclamar els salaris impagats, una aturada total, amb un piquet de centenars de treballadors que impedia als camions descarregar al mercat. Poc després de les hui de la vesprada va personar-se la Policia Armada i va carregar violentament contra els vaguistes. La càrrega va ser tan dura que mig centenar de bracers van refugiar-se a la caseta de les colles, i per fer-los eixir, els policies van llençar-hi gasos lacrimògens. A mesura que anaven eixint, tornaven els colps de porra. El pare de Valentín, també carregador va dur-se una bona pallissa i quan el seu fill –que llavors tenia 20 anys- va intentar ajudar-lo va rebre un dispar a boca de canó d’una bala de goma que li va rebentar el cor. L’autòpsia va declarar que havia mort per “aturada cardíaca”.
Vaga general roja i negra
Dos dies després, es declarava una vaga general a tota la ciutat coincidint amb el soterrar. L’aturada va ser total i entre 200.000 i 400.000 persones van acompanyar el fèretre durant els deu quilòmetres que separen l’Hospital Clínic del Cementeri General de València.
En aquell moment, Rosa Solbes publicaria una crònica a Valencia Semanal: “La vaga ha començat i els carrers estan buits d’autobusos. Alguns comerços tanquen. Igualment, les empreses del metall, construcció, fusta, químiques… Torrent queda paralitzat. A l’Ajuntament, els polítics mantenen una oficina permanent i els funcionaris no treballen. Els carters no reparteixen correspondència. La televisió amb prou feines diu res i el poc que diu ho fa després de notícies de futbol, escacs i moto-cross
A les 15.30 el furgó negre comença a caminar. El pare i la germana caminaran darrere del fèretre els 10 quilòmetres de recorregut que condueixen fins al cementiri. En passar per Vivers, les obres dels pisos estan parades i els paletes són a baix. La comitiva no es desvia cap a Govern Civil i segueix per l’Albereda. Els vidres de Las Provincias queden fets miques. Cent mil valencians recorren el pont i hi ha algunes banderes: roges, roig-i-negres, cuatribarrades i algunes amb l’escut del consell.
El president s’ha sumat com un més, així com el president de la Diputació, a la manifestació de duel. L’alcalde també es present, i dirigents d’esquerra, i uniformats de la companyia d’autobusos urbans S.A.L.T.U.V., i agricultors de Unió.
Enfront dels jutjats, esbroncada tremenda a la policia i aquesta desapareix. Govern militar es troba hermèticament tancat. Les campanes no toquen a mort però, a les 15.00, les sirenes dels vaixells del port havien sonat 3 vegades.
Al cementeri, el fèretre amb la bandera de la CNT va entrar a coll sobre mans acostumades a carregar i el silenci resta trencat a partir d’aquest moment. Al fons de tot, a l’esquerra, està el nínxol reservat per a Valentín. La capa de ciment va ser coberta per desenes de corones. Se’n porten a la família i la manifestació es dissol. Durant moltes hores més la ciutat roman de dol. En enfosquir, la pluja esborra els traços de guix sobre el sòl del mercat.”
Homenatge 46 anys després
46 anys després, un centenar de persones convocades per CNT i CGT han recordat la memòria de Valentín González i del dia en què València, una volta més, va tornar a ser anarcosindicalista.
Acompanyats del grup de dolçainers Estrela Roja i de familiars de González, van llegir-se diferents escrits al passatge, al costat del Mercat Central que des del 2017 porta el seu nom.
Joan Canela València
26/06/2025