Segons les dades de convocatòries i seguiments de vagues el 2024, publicades pel Ministeri de Treball, la CGT ha avançat significativament en tots els paràmetres mesurables respecte a l’any anterior. Actualment la CGT és el segon sindicat de l’Estat espanyol en seguiments per vagues segons convocant, per davant també d’aquelles convocades per comitès d’empresa, i tercers quant a vagues convocades, a només 3 punts percentuals de superar CCOO a nivell estatal.
Més d’un de cada cinc vaguistes el 2024 va parar com a conseqüència d’alguna de les vagues de CGT, mínimament darrere del seguiment de les convocades per CCOO. En termes absoluts, la CGT ha incrementat la seva proporció en convocatòries de vagues un +40,68% respecte l’any anterior i un +102,06% pel que fa a seguiments. És a dir, on la resta ha trepitjat el fre, el nostre sindicat ha trepitjat l’accelerador, en línia amb la qual cosa els durs problemes de la classe treballadora demana amb urgència.
Les pèrdues reals del poder adquisitiu són duríssimes. Els increments miserables de convenis signats pels agents de la pau social des de fa anys, sempre per sota de la inflació acumulada, suposen una pèrdua constant per a la classe treballadora. Com a contrast, els increments salarials i de condicions laborals aconseguits amb les vagues de la CGT de l’any passat són nombrosos i tangibles: aquest és el camí que necessita la nostra classe.
Aquests resultats tenen molt més valor en comparar la presència de la CGT a les empreses amb la dels dos principals sindicats. Amb un volum de presència en empreses de gairebé el 5,6% del total de delegats/des respecte als que té el primer sindicat, la CGT està a un pas de liderar la lluita sindical a l’Estat espanyol.
Les xifres parlen per si soles. Per primera vegada, un sindicat —la CGT— ha impulsat més vagues que els mateixos comitès d’empresa, que fins ara havien protagonitzat la majoria de conflictes laborals. I tot això amb una representació molt menor que la dels sindicats de la pau social i la derrota. Aquestes dades mostren que el sindicalisme combatiu, assembleari i autònom no només és necessari, sinó també eficaç. La capacitat d’impulsar conflictes laborals, d’organitzar-se col·lectivament i d’arribar a acords beneficiosos per a les plantilles reforça la CGT com una eina viva i útil per a la defensa dels drets de la classe treballadora.
