El risc d’altes temperatures amb perspectiva d’edat i de gènere

Els riscos derivats de les altes temperatures afecten totes les persones, cal analitzar com influeixen de manera diferenciada segons el sexe i l’edat tenint en compte les condicions biològiques i les diferències fisiològiques en determinats moments. 

Els factors diferencials amb perspectiva de gènere i edat amb la temperatura parteixen de les diferències fisiològiques. Les diferències fisiològiques entre dones i homes davant l’exposició a altes temperatures, poden afectar la resposta del cos a l’estrès tèrmic i, per tant, influir en la prevenció de riscos laborals.

Les diferències en massa muscular, percentatge de greix corporal i hormones afecten la regulació tèrmica. Les dones presenten un nivell més elevat (en general) de percentatge de greix corporal, especialment en la part subcutània, i aquesta, que actua com a aïllant tèrmic, pot dificultar la dissipació del calor. Les fluctuacions hormonals (estrògens i progesterona) durant el cicle menstrual afecten la termoregulació. Ex. augmenta la temperatura basal en fase lútea. Per això les dones poden sentir més incomoditat tèrmica, per una major sensibilitat a la calor abans que els homes, especialment en ambients humits o tancats. Les dones també presenten una major tendència a la vasodilatació perifèrica, cosa que pot provocar marejos o baixades de tensió si no s’hidraten correctament.

A continuació es detallen les diferències fisiològiques que cal tenir en compte per una correcta valoració dels riscos associats a altes temperatures.

  • Diferències fisiològiques durant l’embaràs

Durant l’embaràs, el cos de la dona experimenta una sèrie de canvis fisiològics profunds que augmenten la seva vulnerabilitat al calor. Aquests canvis afecten tant la termoregulació com la circulació, el metabolisme i el fetus, fent que l’exposició a altes temperatures sigui un risc seriós per a la salut de la mare i del nadó.

  • Durant l’embaràs, la temperatura corporal augmenta entre 0,5 i 1 °C per efecte de la progesterona. Això redueix el marge de seguretat abans que la temperatura interna sigui perillosa (>38,5 °C).
  • L’embaràs incrementa el metabolisme basal fins a un 20-30%. Aquesta activitat metabòlica extra genera més calor intern, i el cos necessita dissipar-lo més eficientment.
  • Hi ha més volum sanguini, però la capacitat de suar no augmenta igual. El cos prioritza la circulació uterina i fetal, deixant menys flux sanguini per a la pell, on es dissipa el calor. L’embarassada necessita més líquids.
  • Diferències fisiològiques durant la lactància

Durant la lactància, el cos de la dona també pateix una sèrie de canvis fisiològics que poden afectar la seva capacitat de regular la temperatura corporal i, per tant, incrementen la vulnerabilitat a l’estrès tèrmic.

  • Es produeix un augment de la demanda d’aigua que cal tenir en compte. El cos utilitza entre 700 i 1000 ml de líquid al dia per produir llet.
  • El metabolisme basal continua sent alt per mantenir la producció de llet. Això implica més generació interna de calor, que cal dissipar.
  • Les hormones com la prolactina i l’oxitocina alteren el ritme circadiari i poden afectar la percepció de la calor i el descans. Això genera una major sensació de fatiga i reducció del llindar de tolerància al calor.
  • Encara es manté una certa vasodilatació i volum sanguini ampliat de l’embaràs. Pot contribuir a mareigs o hipotensió si hi ha exposició al calor.
  • Les necessitats del nadó redueixen el descans nocturn. Fatiga acumulada, que disminueix la tolerància fisiològica a l’estrès tèrmic.
  • La calor, la deshidratació i l’estrès poden reduir temporalment la producció de llet.
  • Diferències fisiològiques durant la menstruació

Durant el cicle menstrual, especialment en els dies de menstruació i la fase lútea (just abans de la regla), el cos de la dona experimenta fluctuacions hormonals que afecten de manera significativa la termoregulació, el rendiment físic i la resposta al calor. Aquestes diferències fisiològiques temporals poden augmentar la vulnerabilitat als riscos tèrmics, i sovint no es tenen en compte en la prevenció de riscos.

  • La temperatura corporal basal augmenta 0,3 a 0,6 °C en la fase lútea (després de l’ovulació, abans de la menstruació) per acció de la progesterona. El cos parteix d’una temperatura més alta, cosa que redueix el marge de tolerància al calor.
  • Els estrògens i progesterona poden afavorir la retenció de líquids i una sensació de inflor. Pot generar incomoditat, marejos, més càrrega circulatòria i sensació de calor.
  • Durant la menstruació hi pot haver fatiga muscular, dolor abdominal, i baix nivell energètic. El cos es fatiga abans amb l’exposició al calor o amb tasques físiques.
  • La menstruació pot provocar anèmia lleu temporal en algunes dones, especialment si és abundant. Això pot agreujar la sensació de debilitat, mal de cap o dificultat per concentrar-se en ambients calents.
  • Pot haver-hi canvis d’ànim, irritabilitat o dificultat de concentració, fet que afecta la percepció del risc i el rendiment mental en entorns amb calor.
  • Diferències fisiològiques durant la menopausa

Durant la menopausa, el cos de la dona pateix una sèrie de canvis hormonals i fisiològics profunds que poden alterar de manera significativa la seva capacitat per regular la temperatura corporal.

  • L’estrògen, que té un paper clau en la regulació de la temperatura corporal, disminueix dràsticament. Altera el centre termoregulador de l’hipotàlem → provoca fogots i dificultat per dissipar el calor.
  • Episodis sobtats de calor intens i de suors abundants. Símptomes molt semblants al cop de calor, poden confondre’s i augmentar el risc real.
  • El mal descans nocturn per suors i insomni afecta la resistència diària: major fatiga, irritabilitat i menor tolerància a l’esforç.
  • Disminució de la hidratació natural de la pell i mucoses, el que genera una menor capacitat de transpiració eficient.
  • Increment del risc de hipertensió i problemes circulatoris per canvis cardiovasculars. L’estrès tèrmic pot desestabilitzar la tensió arterial i provocar mareigs o síncopes.
  • I ha canvis metabòlics que generen una tendència a guanyar pes i disminuir la massa muscular, cosa que implica una menor capacitat de dissipar calor per convecció i menor eficiència tèrmica.

Diferències fisiològiques en dones majors de 55 anys

  • Reducció de la sudoració i de la vasodilatació cutània que implica una menor capacitat per dissipar calor.
  • Tendència a la deshidratació més ràpida.
  • Els canvis hormonals postmenopausa generen una disminució d’estrogen i progesterona. Afecta la  regulació tèrmica i augmenta els fogots.
  • Pell més fina i amb menys glàndules sudorípares funcionals, que implica una menor capacitat de transpiració.
  • Medicació crònica amb fàrmacs com antihipertensius, diürètics, etc. Afecten la resposta a la calor i a la hidratació.
  • Condicions preexistents de salut com artrosi, diabetis, hipertensió, etc. poden agreujar la tolerància al calor

 

Acció sindical que pots portar a terme

  • Si ets delegada o tens representació sindical, pots demanar formalment que s’incloguin aquests aspectes a l’avaluació de riscos.
  • Si l’empresa té obligació de tenir pla d’igualtat (més de 50 treballadors/es), pots exigir que també es contempli en el pla.
  • Si no et fan cas, pots presentar una queixa per incompliment de l’obligació d’adaptar la prevenció als col·lectius sensibles i a la perspectiva de gènere i edat.
  • Les mesures de prevenció han de considerar totes aquestes diferències per garantir igualtat en la protecció, no només igualtat formal. Pots demanar que s’implementin les següents mesures preventives específiques: 
  •  Adaptació del lloc de treball amb informe mèdic-laboral que tingui en compte aquests factors:
  • Treball en horaris frescos, afavorint la reducció a l’exposició directa al sol i el calor intens
  • Ajustar ritmes i intensitat de feina
  • Pauses més freqüents i en zones fresques
  • Hidratació constant i disposició d’aigua
  • Disposar de ventilació 
  • Formació a comandaments intermedis per afavorir una gestió no discriminatòria i empàtica
  • Roba còmoda i transpirable per millorar la dissipació tèrmica
  • Avaluacions de riscos diferenciades per sexe
  • Protocols específics per a embarassades i mares lactants

Pots adreçar-te al teu Servei de Prevenció i empresa demanant el següent: «tenint en compte que determinades condicions fisiològiques poden afectar la meva salut i seguretat enfront la calor i altes temperatures a les que em trobo exposada en el meu lloc de treball, sol·licito una valoració mèdica i tècnica amb perspectiva d’edat i gènere i l’emissió d’un informe que determini la necessitat d’adaptació del lloc de treball, reubicació temporal o proposta de mesures preventives específiques.

El metge de treball no pot ignorar aquests factors. Fer-ho pot constituir una negligència o vulneració dels teus drets com a treballadora.

Cal establir uns límits de temperatura i humitat amb perspectiva de gènere i salut
Per protegir adequadament les treballadores en entorns calorosos amb perspectiva de gènere i edat, és fonamental establir límits adaptats de temperatura i humitat, tenint en compte les diferències fisiològiques descrites (embaràs, menopausa, cicle menstrual, lactància, edat, etc.).

Com a CGT proposem aquests rangs preventius basats en un enfocament sensible al gènere i vulnerabilitats fisiològiques:

Com valorar la sensació tèrmica. Compte amb la humitat!
Quan la humitat relativa supera el 60%, la capacitat de dissipar calor mitjançant la sudoració disminueix dràsticament, i cal reduir el llindar de temperatura acceptable. Si partim de la temperatura ambient de la taula anterior, per saber la «sensació tèrmica» cal tenir en compte la humitat. Aquí una taula que ens pot ajudar a valorar-ho d’una forma senzilla, però que malauradament encara no té en compte els estats biològics i diferències biològiques que hem enumerat:

Normatives i estratègies europees i espanyoles sobre perspectiva d’edat i de gènere a respectar:

  1. Directiva 89/391/CEE (Directiva Marc sobre Seguretat i Salut en el Treball)
    • Obligació d’avaluar riscos tenint en compte característiques personals com edat i gènere.
    • Article 6: Protecció especial per a grups vulnerables (joves, dones embarassades, persones grans).
  2. Directiva 2000/78/CE
    • Marc contra la discriminació per raó d’edat i sexe a l’ocupació i treball.
  3. Estratègia Europea per a la Seguretat i Salut a la Feina 2023-2030
    • Incorpora l’enfocament d’edat i gènere per reduir desigualtats i protegir grups vulnerables.
  4. Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals (Espanya)
    • S’hi inclou el principi de prevenció amb enfocament de gènere i edat.
    • Article 26: Protecció específica durant l’embaràs i la lactància. Si el lloc de treball presenta riscos, l’empresa està obligada a adaptar el lloc, reassignar tasques o suspendre el contracte amb prestació econòmica (Risc durant l’embaràs / lactància).
    • Article 25: Protecció de treballadors especialment sensibles per raó d’edat, condició física o estat biològic (embaràs, etc.).
  5. Reial Decret 488/1997 (Espanya)
    • Condicions mínimes de seguretat amb consideració d’edat i sexe, especialment en manipulació de càrregues.
  6. Llei 3/2007 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes (Espanya)
    • Integració de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques, inclosa la prevenció de riscos.
  7. Reial decret 486/1997 (condicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball) Estableix que s’han d’evitar condicions ambientals extremes, com ara temperatures excessives, amb adaptacions si cal, especialment per a persones amb més vulnerabilitat.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.