Prop de 30 palestins van morir -a primers de juny- als punts de distribució humanitària de Gaza, com a conseqüència dels trets de l’exèrcit israelià; pretenien recollir alimentació bàsica, un any i nou mesos després que comencés l’agressió sionista (7 octubre 2023); els assassinats es van produir a prop del corredor Netzarim ia la zona de Rafah (ciutat al sud de la franja).
Però no es tracta només dels punts de lliurament dajuda; el 10 de juny, la Comissió Independent de l’ONU per als territoris palestins ocupats va assenyalar que Israel ha destruït/danyat el sistema educatiu gazatí (el 90% dels edificis escolars i universitaris), i més del 50% dels llocs religiosos i culturals.
Segons la Comissió internacional, la demolició forma part d’“un atac generalitzat i implacable contra el poble palestí, on les forces israelianes han comès crims de guerra i el crim de lesa humanitat d’extermini”.
La matança assoleix així mateix l’àmbit sanitari; també el 10 de juny, l’atac amb un dron perpetrat per l’exèrcit d’Israel va assolir les instal·lacions de l’ONG Metges del Món a Deir al Balah (Gaza); el resultat, vuit persones mortes, entre elles quatre menors. Segons l’organització, les oficines estaven “perfectament identificades”.
55.104. És la xifra de víctimes mortals (palestines) comptabilitzada pel Ministeri de Sanitat de Gaza, des que s’iniciés el genocidi; a més, les bombes i tirotejos d’Israel han produït 127.394 persones ferides; el nombre estimat de nens i nenes mortes és 18.000 (sis de cada 10 defuncions corresponen a dones o menors).
Però hi ha exemples de solidaritat internacionalista i rebuig a la carnisseria; Prou. Parem el genocidi a Palestina. Govern: embargament d’armes ja i fi de les relacions amb Israel; amb aquesta consigna, la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP) i col·lectius com a BDS-País Valencià; Veus per Palestina; i Al-Yudur (Joventut Palestina) van convocar una manifestació el 14 de juny a València.
Al País Valencià es van organitzar el mateix dia 16 mobilitzacions; a Alacant, Castelló, Alcoi, la Vall d’Uixó, Vila-real, Dénia, Torrevella, Port de Sagunt i Vinaròs-Peníscola, entre altres ciutats.
Una de les fites en les protestes es va produir el gener del 2024, quan 50.000 persones -segons la RESCOP- es van manifestar a València contra el genocidi a Gaza; a l’estat espanyol va destacar la manifestació del 10 de maig passat a Madrid Per la descolonització i el dret al retorn (es va commemorar l’aniversari de la Nakba, el maig del 1948: neteja ètnica i desplaçament forçós de 750.000 palestins de casa seva).
El proper 20 de juny, coincidint amb els 20 mesos de massacre, RESCOP ha convocat a Madrid una manifestació per Palestina; també a Barcelona, Santa Creu de Tenerife, Jaén, Santander, Valladolid, Saragossa o Cartagena,
Així, el manifest de la Xarxa Solidària per a la XXVIII mobilització estatal denuncia la “barbàrie” a Gaza i, quant a Cisjordània i Jerusalem Est, subratlla:
«Els atacs de colons -cada vegada més armats i agressius- es produeixen amb protecció o participació directa de l’exèrcit israelià. Pobles i camps de refugiats sencers han estat desallotjats i les presons israelianes tanquen milers de persones palestines sota condicions de tortura sistemàtica».
Així mateix, “en la diàspora, més de 8 milions de persones tenen prohibit tornar a les seves terres”, i “més de 60 lleis discriminen els que tenen ciutadania palestina a Israel”.
A més, continuen les campanyes pel boicot, les desinversions i les sancions a Israel; per exemple, el BDS-Madrid ha demanat a les xarxes socials el boicot a la cadena de supermercats Mercadona, que ven bosses de 5 quilograms de patata nova d’origen israelià.
El moviment BDS també promou accions i mesures de pressió contra l’empresa basca CAF; de fet, «CAF opera i està ampliant la línia vermella del tramvia lleuger de Jerusalem (JLR), a més de construir la nova línia verda. Subministra material rodant i serveis tècnics. Aquestes línies connecten colònies israelianes il·legals» als territoris ocupats.
I quant a la responsabilitat dels Estats? No, Espanya no ha revocat cap contracte armamentístic amb Israel; és el titular d’un article publicat per l’investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Alejandro Pozo Marín, a elDiario.es (4 juny); l’autor fa referència a l’adjudicació de contractes públics -a l’estat espanyol- per a la compra d’armament israelià; la manera d’impedir aquestes adquisicions residiria en “l’embargament integral”.
També a elDiario.es (25 maig), Alejandro Pozo va escriure l’anàlisi El teixit de les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel, al detall; al text detalla una desena d’àmbits en què es donen aquestes relacions; com les exportacions i importacions; la cooperació entre empreses per a la venda a altres països; el trànsit/transbordament per ports o aeroports de l’estat espanyol; o el “subministrament de material de defensa i seguretat israelià en armeries espanyoles”.
La solidaritat amb el poble palestí no només es desplega als carrers de les grans ciutats; també es desenvolupa sobre el terreny, a prop de Gaza i Cisjordània; així, milers d’activistes i polítics -també de l’estat espanyol- formen part de la Marxa Internacional a Gaza, que té com a objectiu trencar el bloqueig de l’ajuda humanitària per part d’Israel.
Es dóna la circumstància que desenes van ser detinguts a Egipte, o deportats, quan es disposaven a participar a la Marxa, van denunciar els organitzadors el 12 de juny.
Una altra iniciativa rellevant és la Flotilla de la llibertat amb rumb a Gaza, que té com a fi el lliurament d’ajuda humanitària; després d’arribar al litoral egipci, els activistes del vaixell Madleeen van denunciar -el 9 de juny- el segrest, assalt i les detencions perpetrades per l’exèrcit d’Israel; del grup de voluntaris en formaven part la ciutadana sueca Greta Thunberg i l’espanyol Sergio Toribio.
Per Enric Llopis | Rebelión