- A 37ºC de temperatura ambient i exposició directa al sol… també hi pots coure un ou.
Una mirada crítica per a que no passi més:
L’obertura de l’expedient a FCC i la reunió de l’Ajuntament de Barcelona amb les empreses, es produeixen després de la mort de la treballadora de l’empresa de neteja. Tot i que s’havien requerit protocols al mes d’abril, moltes mesures s’han activat només quan ja ha passat la tragèdia.
L’Ajuntament ha de liderar i fer vinculants les mesures en comptes de delegar decisions claus a les empreses. Potser caldria que el propi Ajuntament imposés un protocol més estricte a tot el gruix de subcontractes, exigint unes avaluacions més acurades.
Potser també caldria la intervenció d’Inspecció de Treball i, investigar si:
- El treballador va ser format específicament per risc tèrmic.
- Es va avaluar correctament el risc per temperatura i tipus de feina.
- Si la treballadora presentava especial sensibilitat per edat, gènere o qualsevol altre factor i se li havia adaptat el lloc de treball amb un informe mèdic-tècnic per part del servei de prevenció de l’empresa.
- L’empresa disposava d’un protocol vàlid i el va aplicar de manera efectiva.
Si s’acredita que FCC o l’empresa subcontractada no va aplicar mesures adequades de prevenció, aquesta també hauria de ser sancionada com a mínim administrativament, i si procedeix també penalment. Les morts laborals no són fets imprevisibles: són conseqüència de sistemes que fallen o que ignoren l’obligació de protegir la vida dels treballadors.
Son suficients les mesures anunciades? CGT considerem que NO.
L’Ajuntament avui anunciava que les quatre empreses implicades adoptaran unes “millors pràctiques” compartides i elevaran el llindar d’activació del protocol taronja (de 37 °C a 34 °C), i suspendran treball al carrer a més de 40 °C. Entre elles, pauses de cinc minuts cada hora en hores de màxima insolació.
Quan l’aire està a 37 °C, la superfície del terra (asfalt, o paviment urbà) pot escalfar-se molt més —fins a 50, 60 o fins i tot 70 °C— si hi toca el sol directe durant molta estona. Exposar una persona a temperatures de 37 °C o més, al sol, sobre asfalt i fent esforç físic (com treballs de neteja) pot tenir conseqüències greus o fins i tot mortals. El cos humà té una capacitat limitada per dissipar la calor, i aquesta situació reuneix tots els factors de risc d’un cop de calor.
Cal planificar descansos, hores de treball i hidratació segons el risc real, no només basant-nos en la temperatura de l’aire. Caldria una avaluació més acurada, ja que «posem en dubte» que amb aquestes condicions les pauses de 5 minuts cada hora siguin suficient mesura preventiva. Per valorar el risc no només és suficient tenir en compte la temperatura ambient, sinó que cal tenir en compte la roba de treball, el cosum metabòlic del tipus de treball, la humitat, l’exposició directa al sol i l’efecte illa, a banda de les vulnerabilitats del professional i el seu estat biològic.
Aquí les raons per considerar que en aquest tipus de feina aquestes mesures poden resultar insuficients.
- Tot i que l’aire està a 37 °C, l’asfalt pot arribar a 55–70 °C amb sol directe.
- El contacte amb aquestes superfícies i la radiació reflectida fan que la persona absorbeixi molta més calor del que pot eliminar. El conegut efecte «illa de calor».
- L’esforç físic genera calor metabòlica. Eleva el metabolisme, generant calor interna. Si no es pot dissipar (per suor, ventilació o hidratació), la temperatura corporal augmenta ràpidament.
- La roba de feina pot impedir la transpiració eficaç, empitjorant el risc.
- El cos intenta refredar-se suant, però si la humitat ambiental és alta, això no és suficient i augmenta el risc. Com més humitat, més difícil és que la suor s’evapori, i per tant, pitjor és el refredament del cos. A 30 °C però amb humitat alta (80%), la sensació tèrmica pot pujar fins a 38–40 °C o més.
- La sensació tèrmica integra temperatura, humitat, vent i radiació solar, que són claus per determinar com de perillosa és la calor per a una persona que treballa a l’exterior. Per exemple, un dia amb 30 °C però alta humitat i sol directe pot ser molt més perillós que un dia de 35 °C però amb vent i aire sec.
- Quan la temperatura corporal passa de 40 °C, el sistema nerviós comença a fallar: mareig, desorientació, confusió, convulsions, pèrdua de consciència, fins i tot la mort.
- La resposta fisiològica específica de cada persona davant d’aquest estrès vindrà també determinada per factors personals propis (edat, gènere, sobrepès, medicació, estat de salut, aclimatació…) que poden reduir la seva tolerància individual.
- Treballar sota llum solar directa pot augmentar l’índex de calor en fins a 8 °C.
En aquestes condicions, el cos pot arribar a temperatures internes superiors a 40 °C en menys d’una hora si s’exposa a les franges horàries de màxima exposició solar. Per tant, aquestes pauses haurien de ser més freqüents i s’hauria de reduir la intensitat de treball (reduir la demanda metabòlica), modificant si cal els horaris, limitant el temps d’exposició a la calor i/o augmentar el temps de recuperació en una zona fresca.
Les empreses han de ser conscients que el risc per als treballadors pot existir fins i tot per sota dels llindars d’avís per calor establerts pels serveis meteorològics nacionals o locals per a la població general.
Demanem un Protocol de Prevenció d’Estrès Tèrmic amb metodologia WBGT per al personal de neteja urbana o recòrrer a taules que a dia d’avui permeten creuar aquestes dades amb la radiació solar, la càrrega de treball i la temperatura basada en WBGT, per posar un exemple. La temperatura WBGT (Wet Bulb Globe Temperature, o Temperatura de Bulb Humit i de Globus) és un índex que s’utilitza per estimar el risc d’estrès tèrmic en ambients calorosos, especialment en activitats a l’aire lliure.
Aquí un exemple i taules de referències internacionals, on només cal observar que a 100 ºF = 37ºC… i ni tan sols considerant la lletra petita de la taula (on a més caldria majorar en cas d’edat, exposició directa al sol i altres factors…) posa de manifest que: les mesures anunciades potser haurien de ser revalorades per posar un temps de recuperació adient i abaixar la demanda de treball en les franges horàries de risc i a partir de determinada temperatura. Font CDC-NIOSH: Criteria for a Recommended Standard: Occupational Exposure to Heat and Hot Environments
Com valorar correctament el risc d’estrès tèrmic en treballs a l’exterior?
OPCIÓ A: Mètode acurat amb mesures directes
- Primer, cal estimar la càrrega de treball. Quan els treballadors fan una feina intensa, els seus cossos generen calor. Aquesta calor «metabòlica» es combina amb la calor ambiental (provinent de la temperatura, l’exposició solar, la humitat, etc.), de manera que la temperatura central del cos dels treballadors pot augmentar fins a nivells perillosos. La càrrega de treball es pot classificar com lleugera, moderada, intensa o molt intensa. En aquests tipus de feina estaríem parlant d’entre 300-415 W, una feina amb una taxa metabòlica intensa. *Els treballadors amb sobrepès o obesitat, o d’altres estats biològics podrien produir més calor metabòlica que altres treballadors que realitzen les mateixes tasques.
- Després, mesurar la calor ambiental utilitzant el WBGT, que és un termòmetre de temperatura de bulb humit i globus.
Si el treballador porta roba o equips de protecció que poden dificultar la dissipació de la calor, cal afegir factors d’ajust per la roba al WBGT mesurat. Aquest procés dóna com a resultat un “WBGT efectiu.” Aquests treballadors experimenten un “WBGT efectiu” que es percep més càlid que el WBGT ambiental mesurat. Per determinar el WBGT efectiu per a aquests treballadors, es poden utilitzar taules de referències d’organismes internacionals en PRL (com OSHA, etc), on cal sumar un factor corrector a la mesura que ens ha donat el termómetre. Adjuntem models de la NIOSH guidelines:
- Un cop tenim el valor “WBGT efectiu” cal determinar si el treballador està aclimatat a la calor o no. En general, s’assumeix que els treballadors no estan aclimatats si porten fent la feina menys d’1-2 setmanes. També recomanem valorar com a «no aclimatats» aquells professionals amb condicions de salut concretes (malalties, deshidratació, problemes cardiovasculars, etc), persones amb baixa forma física, edat, o presa de medicaments que afecten la regulació de la temperatura corporal, o d’altres factors que hi puguin afectar. Observació: aquestes taules son per població treballadora sense condicions de salut d’especial sensibilitat. En casos d’especial sensibilitat (edat, gènere, obesitat, malalties cròniques, etc…) serà els servei mèdic del Servei de Prevenció qui mitjançant informe mèdic-tècnic haurà de determinar les limitacions més enllà d’aquestes taules, emetent un informe d’adaptació de lloc de treball.
Aquí teniu un enllaç a una calculadora on poder aplicar aquestes taules de la NIOSH un cop tingueu la mesura o lectura directa del termòmetre WBGT: Heat – Heat Stress Calculator | Occupational Safety and Health Administration
OPCIÓ B: Mètode basat amb taules de la NIOSH que tenen en compte tots els factors esmentats
També existeixen criteris de la NIOSH (Institut Nacional de Seguretat i Salut Ocupacional) publicats en el document Heat Stress Work/Rest Schedules (amb limitacions específiques) per a l’exposició a la calor i entorns laborals calorosos, basats en la temperatura de l’aire (amb ajustos per exposició solar i humitat) per a cada hora de treball, on s’estableixen percentatges de treball i descans. *NOTA: cal passar la temperatura amb ºF a ºC, i aplicar els ajustos de la pàgina 2 del pdf.
Exemple (i anem a ser conservadors): Tenim una temperatura ambient de 37ºC (això son 98,6 °F (podeu utilitzar conversors online), en un treball moderat de taxa metabólica, amb ombres i sol (hem de sumar 7ºF segons mètode) i una humitat no superior al 30% (hem de sumar 3ºF segons mètode). Això son 98,6+7+3=108,6 ºF. AIXÒ SEGONS LA TAULA VOL DIR QUE TOT I QUE BAIXEM INTENSITAT DE TREBALL A «LLEUGERA», TOT I AIXÍ…, CALDRIA PER CADA HORA TREBALLAR 35 MINUTS I DESCANSAR-NE 25 PER EVITAR COLPS DE CALOR. OI QUE ES QUEDEN CURTES LES MESURES?!?.
El INSST també té una NTP 1189: Evaluación del riesgo de estrés térmico: Índice WBGT – Año 2023, com la NIOSH, ja que es basa en les mateixes dades, però el mètode de valoració no és tan ràpid com la taula anterior i necessites tenir mesures de termòmetre WBGT NTP 1189: Evaluación del riesgo de estrés térmico: Índice WBGT | INSST – PDF.