Un any més sortim als carrers i a les nostres assemblees per defensar el dret a l’avortament com un dret bàsic, innegociable i col·lectiu. Des de CGT denunciem que, malgrat les lleis i els discursos institucionals, l’accés real continua sent desigual, limitat i ple d’obstacles.
Avanços que celebrem
- Europa avança: la iniciativa ciutadana “My Voice, My Choice” ha superat el milió de signatures i ha arribat a la Comissió i al Parlament Europeu. És un pas històric perquè existeixi un fons europeu que garanteixi l’avortament lliure, segur i gratuït a tots els països de la UE, fins i tot en aquells on avui gairebé no hi ha accés.
- Protecció davant l’assetjament: cada cop més països estableixen zones de seguretat al voltant de les clíniques, defensant la intimitat i la dignitat de qui decideix avortar.
Aquests passos demostren que el dret a l’avortament pot —i ha de— blindar-se en l’àmbit europeu i internacional.
Deficiències que denunciem
- L’Estat espanyol continua fallant: dos anys després de la Llei 1/2023, “l’Objecció de consciència en bloc” continua vetant avortaments als hospitals públics, convertint un dret legal en un obstacle pràctic.
- Desigualtat territorial: comunitats senceres com Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura, Madrid o Múrcia no garanteixen avortaments a la sanitat pública, obligant milers de dones a desplaçar-se o pagar en clíniques privades.
- Protocols reaccionaris: governs de dreta i ultradreta importen mesures antiavortistes d’Hongria o Itàlia, com obligar a escoltar el batec fetal o imposar ecografies innecessàries. Això és violència obstètrica institucional.
- Hipocresia política: mentre ens parlen de protegir drets, la Llei Mordassa continua criminalitzant les nostres lluites, mentre els grups antidrets campen amb total impunitat.
Allò que exigim
- Avortament lliure, segur i gratuït a tota la sanitat pública, sense tuteles ni desplaçaments forçats.
- Que el dret a l’avortament es garanteixi universalment a la sanitat pública, sense que l’objecció de consciència dels professionals prevalgui sobre la legitimitat d’un dret de les dones i persones gestants a la salut i a la lliure disposició del seu cos.
- Zones de seguretat davant les clíniques, que protegeixin a qui exerceix el seu dret.
- Recursos estables per aplicar els drets sexuals i reproductius, sense dependre de viratges polítics.
- Que l’avortament sigui reconegut com a dret fonamental blindat, intocable davant ideologies conservadores o interessos religiosos..
Avui, com ahir i com sempre, ho cridem alt: els nostres cossos no es negocien, els nostres drets no es regategen. No retrocedirem. Seguirem al carrer, organitzant-nos, denunciant i acompanyant a qui decideix. La marea verda argentina va demostrar la força d’un feminisme que no coneix fronteres. Avui, davant els intents de retallar el que hem conquerit, reafirmem que no permetrem retrocessos. L’onada verda continua viva, aquí i a tot arreu.
Els nostres cossos no es negocien. Avortament lliure, segur i gratuït.