Home / Entrevistes / Entrevista a Marta Padrós Castells, Secretària de Gènere de CGT Catalunya: “Hem d’aconseguir que el sindicat sigui feminista i antipatriarcal”

Entrevista a Marta Padrós Castells, Secretària de Gènere de CGT Catalunya: “Hem d’aconseguir que el sindicat sigui feminista i antipatriarcal”

Fem una entrevista a la Marta sobre la necessitat del feminisme en el sindicalisme del 2016. Ens explica que el 8 de març no és més que una excusa per posar èmfasi en la lluita contra l’escletxa salarial i la discriminació de gènere en el món laboral, on el capitalisme i el patriarcat es donen la mà en l’opressió de les treballadores.

- A l’any 2016 segueix tenint sentit la reivindicació del 8M?
“Prefiero contratar a una mujer de más de 45 o de menos de 25 años para evitar el problema de que se quede embarazada” (Mònica Oriol, presidenta del Círculo de empresarios, octubre 2014).
Malgrat la falsa aparença d’igualtat d’oportunitats i d’una societat on totes i tots tenim els mateixos drets, l’escletxa salarial és del 19,3%, seguim trobant una divisió entre professions de dones i professions d’homes, on les més feminitzades, vinculades a la professionalització de rols de cura (com les mestres i les infermeres), segueixen tenint sous més baixos.
No ens hem alliberat encara de la doble jornada laboral, ja que malgrat l’existència d’un discurs en pro de la conciliació familiar, s’espera que qui conciliem siguem les dones, fent moltes vegades una doble jornada laboral.

- Com desenvolupeu a la CGT una lluita especifica dins del moviment sindical?
Tenim diferents línies d’acció, per una banda una feina transversal dins del sindicat, a través de la secretària de gènere, que treballa coordinadament amb les altres secretaries, especialment, amb la d’acció sindical, social i formació.
Per altra banda, des de la via més institucional dins de l’empresa, a través dels plans d’igualtat i de les denúncies a Inspecció de treball quan es detecten discriminacions per motius de gènere.
Finalment, a través de l’acció directa. Primer a través de la denúncia pública de les situacions de desigualtat, amb concentracions i manifestacions contra els empresaris que promouen aquestes desigualtats, i en paral·lel l’acció directa, quan no n’hi ha prou amb les denúncies públiques.

- Pots posar algun exemple de lluita?
Una companya del sector de l’hosteleria va ser acomiadada per negar-se a fer favors sexuals a l’encarregat, després que li haguessin donat un lloc més ben valorat dins de l’entremat d’empreses. Des del sindicat, després de parlar amb el cap d’aquest encarregat, es va aconseguir que la reincorporessin, en una altra empresa de l’entremat, el nou contracte se li va fer en un contracte de proves.
Una vegada es va incorporar, en una feina on coneixent la difícil situació personal i familiar de les seves treballadores es comptava que aquestes no s’organitzarien, es va anar aïllant a la treballadora, i finalment se li va dir que no havia passat el període de prova.
Aquest empresari comptava amb que la treballadora no tindria el suport de les seves companyes, ja que la majoria tenien molta por a perdre la feina, però ella comptava amb el suport del sindicat, i del suport mutu dels moviments socials.
Es van organitzar diferents concentracions davant dels restaurants de l’empresari, visibilitzant el conflicte i socialitzant-lo amb els clients i la resta de treballadores i treballadors. En aquestes concentracions no es buscava que es readmetés a la treballadora, que no volia seguir en aquest context, però si que es reconegués la situació d’assetjament i que la resta de treballadores veiessin que es poden organitzar i que les condicions laborals poden millorar-se a través de la lluita.
Un altre conflicte, va ser la repressió a una treballadora del sector social, on l’empresa buscava responsabilitzar d’un problema social a una treballadora, en comptes d’assumir que és el sistema el que no havia funcionat correctament. Es tracta d’un sector altament feminitzat, on el burn out (“cremar-se professionalment”) és un problema comú, amb feines mal retribuïdes i on les condicions laborals van canviant en funció de l’empresa que guanya el concurs del servei. Davant d’aquesta situació, el conjunt de treballadores va veure la necessitat d’organitzar-se i es van sindicar i començar a funcionar com a secció sindical, podent utilitzar eines per respondre a l’empresa davant dels atacs constants.

- Com la situació política al govern de l’estat pot afectar a les dones treballadores?
Les diferents reformes laborals i socials han anat perjudicant els drets de totes les treballadores i treballadors, afectant especialment a les dones.
Amb les reduccions de la llei de dependència, moltes dones s’han hagut de responsabilitzar de nou de tasques de cures no remunerades, no només perquè el sistema patriarcal i la divisió de rols així ho promou, sinó perquè amb l’escletxa salarial actual incentiva que siguin les dones qui redueixin les seves jornades laborals o bé deixin de treballar per tenir cura de familiars a càrrec.

- Quins són els reptes de futur?
El principal repte pel futur seria alliberar-nos d’aquesta escletxa salarial, des d’on el sistema capitalista dóna la mà al patriarcat i oprimeix a les dones i incentiva que es responsabilitzin de les tasques de cura de les que el sistema no se’n fa càrrec. Per això també seria necessari revaloritzar les professions altament feminitzades equiparant el sou a altres feines on s’exigeix el mateix nivell de formació i de responsabilitat.
La conciliació també és una tasca pendent. No només la conciliació familiar sinó amb la vida en general. Per això són necessaris dos elements necessaris. Per una banda, cal que s’entengui la conciliació familiar no només com una responsabilitat i/o un “favor” cap a la dona i la seva incorporació al món laboral, sinó com un dret social per totes les famílies. Per altra banda, cal trencar amb la perspectiva de la conciliació familiar, sinó començar a parlar de la conciliació entre món laboral i vida personal.
Finalment, perquè tot això sigui possible és necessari organitzar-nos en l’àmbit laboral, a través de sindicats de classe, i que siguem capaces d’externalitzar els conflictes. Hem d’aconseguir que el sindicat sigui realment feminista i antipatriarcal, i això només ho podem fer a través de l’acció directa i del suport mutu en l’àmbit laboral i en la socialització dels conflictes.

* Entrevista publicada al núm. 179 de la revista Catalunya.