Home / Entrevistes / Sergio Díaz Soler: “De la vaga en Movistar he après que contra el poble unit no poden fer res”

Sergio Díaz Soler: “De la vaga en Movistar he après que contra el poble unit no poden fer res”

  • Entrevista amb Sergio Díaz Soler, fals autònom subcontractat per Teleco

Sergio Díaz Soler, de 36 anys, pertany a una generació nascuda i educada en “democràcia”. Encara que va vindre al món a la ciutat de València, va passar els seus primers 17 anys de vida a Talayuelas, un poble de la serrania baixa de Conca. En tornar al cap i casal, va començar a treballar en activitats relacionades amb les telecomunicacions i la informàtica. Era l’inici d’una nova era tecnològica, un nínxol de llocs de treball que es va alimentar durant quasi dues décades de mà d’obra molt especialitzada però cada vegada més precària. Sergio va acabar subcontractat per Movistar a través de Teleco, una de les quatre contractes, junt a Itete, Abentel i Elecnor, que operen per a Telefónica en la província de València. Tirava endavant, dedicant-li moltes hores, engolit per la voràgine de la competència potenciada per la multinacional. Fins que en el mes de febrer d’enguany, aquest pare de dos fills, va veure que el seu sou es tambalejava: Movistar va renovar el contracte dels serveis tècnics empitjorant significativament les condicions. Aleshores, Sergio i milers de treballadors com ell van dir: Prou! Començava la revolució de les escales i el nostre entrevistat es va implicar per primera vegada en la seua vida en una vaga, en manifestacions i en un moviment de protesta organitzat

Com s’inicia la lluita d’autònoms, contractes i subcontractes de Movistar i per què?
A València ciutat, s’inicia a partir del dia 7 d’abril, el mateix dia que comença la vaga indefinida en la resta de l’Estat (el dia 28 s’havia iniciat a Madrid). Va començar molt fort, el problema que vam tenir és que no comptàvem amb cap tipus d’organització ni suport, ni sindical, ni gens per l’estil. Per desconeixement, per falta d’experiència, vam estar pràcticament deu dies donant voltes d’ací cap enllà, sense saber com moure la vaga. Ens reuníem en la porta del Cementeri de València. Eixa falta de coordinació el que va provocar va ser que la gent fóra perdent força. Llavors, quan arribem ací a CGT, la gent estava que ja que no podia més. Estaven molt desanimats. Després va haver-hi un parell de recuperacions, però van començar les baralles entre contractes: “És que aquest no para, és que aquest sí”. I no es va tornar a agafar la cosa com tocava. Ara mateix estem un poc a l’expectativa.

Quines són les raons de la mobilització?
Radiquen principalment en dos punts, encara que hi ha més. Entre les reivindicacions, en primer lloc està la derogació del contracte bucle que ens posa sobre la taula Telefònica. Renova cada tres anys i sempre va a la baixa. I, en segon lloc, la subcontractació.
Respecte al contracte bucle, el tema està en que l’últim que teníem no era per a tirar coets, ni moltíssim menys. Però ens permetia sobreviure. Teníem un petit marge que era acceptable. Però amb el nou contracte que redueix els guanys en un 25% aproximadament, la gent no pot seguir ja treballant. De fet, molts ja han deixat el material i han comunicat a les contractes que no continuen. Ja no per un tema de vaga, sinó perquè amb eixes condicions no es pot seguir endavant.
Respecte al tema de la subcontractació, perquè considerem que tots eixos nivells de subcontractació que no tenen cap sentit, el que fan és llevar-nos el pa a nosaltres. És així de senzill.
A part de que és un tema que no ens afecta només a nosaltres. La subcontractació s’està generalitzant. Fins i tot en una assemblea que vam tenir, escoltàrem el cas del conserge d’una finca al que havien obligat a fer-se autònom.
Considerem que la realitat està prenent un rumb que ni ens interessa a nosaltres, ni a l’àmplia majoria de la societat. Perquè el que estan intentant és llevar-nos els nostres drets com a treballadors obligant a convertir-nos en autònoms, sense poder tenir una representació sindical, ni dret a vacances, etc.

Què diries a la gent que pensa que els autònoms són empresaris?
Doncs, començaria dient-los que jo no sóc autònom. Jo sóc fals autònom i estic obligat a ser-ho per a poder treballar, per a poder portar diners a la meua casa, per a poder mantenir a la meua família. Jo no sóc cap empresari.

Creus que en un moment donat hi ha hagut autònoms que s’han cregut açò de que són empresaris?
Ho dubte molt. Realment qui s’ha cregut empresari ha intentat crear alguna subcontracta, contractar treballadors, i bé, per desgràcia hi ha hagut casos de més precarització si cap per part d’eixes persones que han tractat de guanyar diners amb treballadors estrenyent-los i ofegant-los encara més. Ací a València eixe cas no es dóna molt, però a Madrid la major part dels afectats per la vaga estan tots subcontractats, no treballen directament per a les contractes.

Sou un col·lectiu especialment afectat per la crisi/estafa?
Jo no crec que siga una qüestió de crisi, perquè les xifres de Telefónica parlen per si mateixes (1.802 milions d’euros entre els mesos de gener i març, un 162% més que en el mateix periode de 2014). Són rocambolesques: on està la crisi? La multinacional guanya més del doble que l’any passat i intenta retallar un 25% a la gent que estem donant la cara per eixa empresa, a aquells que anem a casa dels clients, representem tot el que és la companya… Em pareix cruel.

Quina és la reflexió col·lectiva que feu entorn dels processos de privatització?

En aquest cas, el de Telefónica, ja que tota aquesta situació deriva de la privatització d’una empresa que era pública i, per a la qual, la gent treballava directament.
Com a col·lectiu no et puc dir. Però a nivell personal, arran de la vaga, supose que tot el que es va al llit pensant en açò arriba al mateix punt. I és que, fa 20 anys, érem com a funcionaris, treballàvem per a l’Estat. Telefónica era una empresa pública i treballar per a ella estava molt bé vist, era un treball digne, on es tenia una seguretat. A dia d’avui, on ha quedat tot açò?

Què has après en tot aquest procés de lluita?
He après molt d’aquesta vaga. En primer lloc que, si la gent està unida, és igual el rival que es tinga davant. Contra el poble unit, no poden lluitar, no poden fer absolutament res.
Per açò, jo intente recalcar sempre als meus companys la importància que té la unió de tots. Perquè no hi ha una altra manera de combatre a un gegant com Movistar que no siga amb tothom unit.
D’altra banda, aquesta vaga ens ha donat la possibilitat de conèixer-nos entre nosaltres, perquè en el dia a dia, aquest és un treball molt individual en el qual quasi no es té contacte amb altres treballadors i, molt menys, amb els d’altres contractes, perquè treballem en zones molt diferents i no ens creuem, per res. Llavors, ens ha donat la possibilitat de conèixer a gent estupenda, de recolzar-nos, de crear llaços entre nosaltres. Com sempre passa, et portes desencisos amb certes persones. Però bé, en general la valoració és molt positiva.
La gent de Madrid ens ha recolzat moltíssim. Teresa Rodríguez Celador, Secretària General de la AST, ens va estar explicant com funcionen a Madrid, com estan organitzats… una sèrie de coses que nosaltres i nosaltres no sabíem. De fet, ha sigut una de les causes que ací a València hi haja hagut eixa falta d’organització.

Què us faltava per saber?
Ens faltava saber la manera d’autofinançar-se, de llevar-li un poc de ferro a eixa falta d’ingressos que provoca fer la vaga, creant caixes de resistència, la manera de gestionar-les, la forma de reunir-se en assemblea, la manera de recolzar a la gent, d’animar-la… Tot eixe tipus de coses que són fonamentals.

Quina és la manera de recolzar a la gent?
Escoltant. Tota aquella persona que secunde la vaga i tinga un problema, ha de ser escoltada i cal intentar donar-li un recolzament, una solució, encara que en molts casos no és possible, però sempre cal intentar-ho a través de denúncies o del que siga necessari.

Quina era la teua visió dels sindicats? Ha canviat després de la vaga?
Abans de la vaga, ja tenia més o menys clar el que eren UGT i CCOO, els sindicats majoritaris. I, sincerament crec que formen part d’aquest entramat del sistema i estan igual de podrits. Em sembla injust que una organització sindical funcione com estan funcionant. Que s’estiguen portant diners dels fons de pensions de Telefónica, i coses així. Em sembla que és una autèntica barbaritat, una forma de corrompre a una organització que se suposa que defensa als treballadors. Pot sonar una poc radical, però pense que eixa gent hauria d’estar en la presó.

I en el conflicte amb Movistar, quin és el paper que han jugat?
Molt negatiu. Tant per part de CCOO com d’UGT. A València, UGT, quan va començar la vaga, l’única cosa que va fer per nosaltres va ser desconvocar la vaga a través d’una badomeria (notícia falsa) de whatsapp. No la va desconvocar realment, però a través dels seus delegats i de la seua organització va fer córrer la mentida. Amb això va fer moltíssim dany.
Respecte a CCOO, en la primera assemblea realment important de treballadors, seríem unes 120 persones, va acudir un delegat seu de València. I estant en el pàrquing del cementeri va començar escoltant què és és el que ocorria, ens va preguntar si érem autònoms o contractats, i quan va veure que érem tots autònoms, l’única cosa que se li va ocórrer dir a l’home era que ell no ens podia representar. Em semblen evidents les intencions que té aquest tipus de sindicat: si no puc rascar res de tu, oblida’t que jo et defense. Ni pels teus drets, ni pels teus interessos ni per res. Em sembla interessat i mancat de principis.

I la resta de sindicats?
Ací la cosa ocorre de diferent manera. Abans de la vaga, jo mai m’havia acostat a CGT, ni havia participat en una vaga, ni en una manifestació, ni res per l’estil. Era alié al fet que existiren sindicats amb puresa, sindicats on és clar què és l’important i què és secundari. I la veritat, és que em porte molt bon sabor de boca del que és CGT. Ens heu obert les portes des del primer dia que vam venir ací, i sí que és cert que abans de la vaga jo tenia als sindicats generalitzats. Per a mi eren tot el mateix, i m’he adonat que no és així.

Veus al sindicat doncs com una eina vàlida?
Sí. De fet, crec que és una eina fonamental. Però sempre que un sindicat siga un sindicat i no una empresa.

Quins creus que són els principals problemes als quals ens enfrontem davant unes multinacionals crescudes a l’empar de la crisi/estafa?
La globalització, el tractat del TTIP, que em sembla una aberració…. De ciència ficció. Sempre m’en recorde de George Orwell i 1984. En el seu moment, quan es va publicar el llibre, qualsevol que el llegira havia de pensar que era completament fictici i irreal. Però avui, estem ací. Ens encaminem de cap a ser esclaus de les empreses. El dia menys pensat hi ha eleccions i els candidats són el BBVA, Iberdrola, Telefónica. És així ja però maquillat. I pot ser que arribe un dia en què s’oblidaran del maquillatge.
Crec que la societat ha de reflexionar sobre aquest tema i prendre consciència. No sé molt bé de quina manera es podria aconseguir oferir-li a la societat en el seu conjunt una visió objectiva del que realment està passant. Perquè molta gent no és conscient del que està succeint. És important cercar la forma entre tots de parar açò.

Aquesta situació que esteu vivint t’ha tornat anticapitalista o tu ja ho eres?
Jo ja era anticapitalista, des que vaig nàixer (riures). No sé per què. Sempre li he tingut bastant tírria als diners. Encara que considere que és necessari en la societat en la què vivim. Sempre he pensat que corromp l’ànima i els principis. Pot ser que tinga una vocació interna a nivell reivindicatiu i de defensa dels drets. Sempre he tingut molt sentit de la justícia. Però per una qüestió de vivències durant la infància, experiències que toca viure i generen un sentit de la justícia.

Penses que tot eixe sentit de la justícia que comparteix molta gent ha de canalitzar-se en una organització perquè puga convertir-se en una lluita col·lectiva?
Sí. De fet jo insistisc molt als meus companys en què aquesta lluita no ens incumbeix només a nosaltres. Sobretot parlant del tema de la subcontractació, açò és una lluita que afecta a tothom i nosaltres som la “avanzadilla”, la prova pilot. I si perdem aquesta guerra, ho va a pagar molta gent. És important que no perdem força i seguim lluitant per tal de crear un precedent sobre tot açò, que és lamentable, perquè els que vinguen darrere tinguen una bona base de suport. No deixem que les grans empreses facen de nosaltres el que vulguen.

Vols afegir alguna cosa més?
Donar les gràcies a tota la CGT pel suport que ens heu brindat.

Entrevista publicada en Notícia Confederal Juny 2015
http://www.cgtpv.org/Descarrega-Noticia-Confederal-Juny-6148.html