Home / Cultura / ‘El motí dels velluters’ a València: projectar el present sense oblidar la història

‘El motí dels velluters’ a València: projectar el present sense oblidar la història

  • Els col·lectius socials de Velluters homenatgen les treballadores de la seda en una festa popular que intenta connectar el passat reivindicatiu d’aquest barri valencià amb l’actual caràcter “viu i combatiu” del centre històric de la ciutat

Mitja hora per esmorzar dins una jornada laboral d’onze hores i cobrar la meitat del sou del peó més mal pagat. Eren les dues reivindicacions bàsiques que, l’any 1902, formulaven 150 filadores d’una fàbrica tèxtil situada al carrer Guillem de Castro del barri valencià de Velluters. Després del fracàs de les negociacions amb la família Alpera, propietària de la fàbrica, van convocar una vaga d’un mes, després de la qual les seves reivindicacions van ser escoltades. Al costat del motí protagonitzat pels velluters (treballadores de la indústria de la seda) a València en 1856, és considerada una de les primeres accions reivindicatives del proletariat valencià. I aquestes són les lluites que, durant el cap de setmana passat, s’han commemorat en aquest mateix barri, situat al centre històric de la ciutat, intentant-les connectar d’una manera festiva amb les reivindicacions actuals.

La festa de la Foguera del motí dels velluters, que fou impulsada l’any 2007 per la batucada Els Cucs de Velluters i l’Associació de Veïns i Veïnes El Palleter, ha cobrat una força renovada els últims tres anys, quan hi ha començat a participar Ciutat Vella Batega, una xarxa que integra quinze col·lectius socials de l’antic barri seder.

El divendres a la vesprada, un cercahistòries amenitzat per una xaranga va discórrer per l’entramat de carrers del barri detenint-se a places singulars, on els contacontes Joanvi Cubedo, Carles Cano, Vicent Cortés i Llorenç Giménez van narrar relats sobre fets històrics com l’ajusticiament de l’agermanat Guillem Sorolla, teixidor i velluter, dirigent del Consell dels tretze gremis, que va ser decapitat a Xàtiva en 1522, durant el regnat de Carles I; o el parèntesi que va viure la residència femenina de les Esclaves de Maria, a la plaça de la Botja, expropiat en 1937 pels anarquistes de la CNT per convertir-la en l’internat Escola Durruti. La primera cita va acabar amb la representació d’una obra dirigida per María Carmen Sáez, a través de la qual el col·lectiu de dones La Tetera va traslladar les persones assistents a la vaga duta a terme per les filadores el segle XIX.

El divendres a la vesprada, un cercahistòries va discórrer per l’entramat de carrers del barri explicant anècdotes del seu passat. En un dels escenaris per on va passar, al costat del convent de l’Encarnació, un gran mural elaborat fa dos anys també recorda la història de Velluters / Antoni Silva

Durant el matí del dissabte, una ruta històrica guiada per l’associació cultural Tornatemps va revelar la història oblidada del barri, sota el títol Velluters: ciutat oculta. L’esdeveniment més important del motí dels velluters de 2016 es va reservar per a la nit del dissabte, quan una concorreguda cercavila va discórrer pel centre de la ciutat durant dues hores al ritme de les dolçaines de les muixerangues i la batucada. L’acte va acabar amb una gran foguera i una torrada popular a la plaça del Pilar, en ple cor de Velluters.

Un barri viu i combatiu
“Un barri viu i combatiu”, així defineix Marta López el barri de Velluters, on viu des de fa dotze anys. López forma part del grup de dones La Tetera, integrat a la xarxa de col·lectius Ciutat Vella Batega creada fa quatre anys. Al costat de l’associació veïnal El Palleter, els Cucs de Velluters i Lluna vermella-Racó de la Corbella, aquesta xarxa ha estat l’organitzadora de la Foguera del motí dels velluters d’enguany. “La Tetera ha estat funcionant de manera assembleària i autogestionada des de fa menys d’un any”, assenyala Marta López, qui manifesta: “Com a dones, ens hem sentit molt properes a les filadores de la vaga de 1902 en preparar i representar l’obra”, que va plasmar les condicions laborals i les reivindicacions d’aquest col·lectiu al cercahistòries del divendres. “Encara que ara no sofrim les mateixes condicions de treball, vam continuar sofrint el mateix sistema patriarcal”, afirma López, que incideix en el caràcter lluitador d’un barri “on s’estan creant xarxes d’interrelació que són com fils de seda que connecten les diferents persones, associacions i col·lectius”.

Entrevistem Marta López a la plaça de la Botja, un lloc poc conegut i transitat, amb una gran càrrega històrica, com es va relatar durant el cercahistòries. La història recent també assenyala aquest lloc. A la plaça, hi ha dos solars abandonats des de fa 22 anys, propietat de la Generalitat i l’Ajuntament de València. Ciutat Vella Batega ha dissenyat un projecte anomenat La revolta de les botges, mitjançant el qual reivindica un ús social per aquest espai: pistes esportives al solar més gran i un hort urbà al petit. Actualment, s’està negociant la cessió d’aquests espais –flanquejats pel convent de l’Encarnació– a la xarxa de col·lectius amb les dues institucions. En una de les seves parets, fa dos anys, es va pintar un enorme mural de 38 per vuit metres. L’obra plasma els usos que ha tingut la plaça durant els últims cinc segles, tot evocant la gran activitat sedera, el magatzem de carbó o la zona de pas de les séquies que regaven els horts de la zona.

La festa de la Foguera del motí dels velluters, que fou impulsada l’any 2007 per la batucada Els Cucs de Velluters i l’Associació de Veïns i Veïnes El Palleter, ha cobrat força els últims tres anys, quan va entrar a participar-hi Ciutat Vella Batega / Otaigo Sena.

La història recent no ha tractat gaire bé el centre històric de la ciutat de València, que durant les últimes dècades ha estat greument afectat per un projecte de rehabilitació inacabat (RIVA) que l’ha sotmès, com altres parts de la ciutat, al rigor de l’especulació immobiliària, amb l’aparició de solars i edificis apuntalats i a mig reconstruir que amenacen ruïna.

“Hi ha veus al barri que, a això, hi afegeixen el tema de la prostitució i, fins fa poc, el tràfic de drogues, així com la presència de persones sense sostre que dormen al carrer”, apunta Marta López. “Altres veus assumim aquesta problemàtica com a part del barri i no volem que s’aparte aquestes persones, sinó una rehabilitació amb totes les seues habitants”, continua López. S’està duent a terme un projecte anomenat Escoltem Velluters, coordinat amb l’estudi de sociologia La Dula, que treballa en la generació de recursos i processos des de la participació ciutadana i partint dels vincles de cooperació que estableixen les persones. “Comencem a escoltar-nos asseguts a la mateixa taula i debatent amb calma”, afirma Marta López. D’altra banda, conclou que “s’estan aplicant lloguers molt alts que impedeixen l’obertura de petits comerços i provoquen l’asfíxia dels existents, agreujada per la proximitat de la zona comercial del carrer Colón”.

Font Directa