Home / Agenda / Del 28-s al 7-n València: Exposició «Cartografies silenciades. Espais de repressió franquista»

Del 28-s al 7-n València: Exposició «Cartografies silenciades. Espais de repressió franquista»

Cartografies Silenciades
Espais de repressió

franquista. 
Fotografies Ana Teresa Ortega

 Del 28 de setembre  al  7 de novembre de

2010

 Sala Thesaurus  – La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores  i de 16 a 20 h. 
Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Dossier Cartografies Silenciades [+]
Los Merinales © Ana Teresa Ortega
Organitza: Universitat de València
Produeix: Fundació General de la Universitat de

València

Col·labora: Auditori de Galicia (Santiago de

Compostela), Palau de la Virreina (Barcelona) i Museu de la Pau de Gernika (Bizkaia-Euskadi)  

Activitat realitzada amb el suport del Ministeri de

Cultura

Projecte: Pep Benlloch i Ana Teresa Ortega
Coordinació general: Norberto Piqueras 


ARXIUS DE LA MEMÒRIA
Des que en els primers anys de la dècada dels 70 la fotografia

començara a acostar-se, a determinats països europeus i als Estats Units, al camp de l’art contemporani −primer

com a acompanyant i després com a document indispensable−, ha anat cobrant una autonomia pròpia. Actualment

constitueix un dels suports prioritaris utilitzats per artistes de diverses procedències i des de diferents

plantejaments. 

Al nostre país, aquesta renovació del llenguatge fotogràfic va ser

pobra, lenta i amb un caràcter discontinu. Les condicions sociopolítiques de l’Estat espanyol no van propiciar

de cap manera aquest canvi, que es va consolidar únicament per l’esforç i la voluntat dels implicats: un grup

de fotògrafs joves, com Joan Fontcuberta, Pere Hormiguera, Grupo El Yeti, Jorge Rueda, etc., que van estar en

l’òrbita de la revista Nueva Lente; artistes conceptuals catalans, com Eugenia Balcells, Muntadas,

Francesc Torres o Miralda, i finalment autors que van consolidar a nivell nacional l’alternativa conceptual més

seriosa i rigorosa, com Isidoro Valcárcel Medina, Esther Ferrer o Juan Hidalgo. 

A València, aquest canvi va arribar anys més tard, i una de les

artistes que hi va participar de manera activa des de principi dels 80 va ser Ana Teresa Ortega. Dels seus

primers treballs, allunyats de la fotografia sobre suports tradicionals, es pot destacar −a més de la

utilització de propostes híbrides amb l’escultura− un discurs allunyat de les pràctiques documentals habituals

en aquells moments i de la fotografia excessivament preocupada pels resultats tècnics. Les seues fotoescultures

participaven, d’una banda, d’un cert neopictorialisme, ja que les imatges reclamaven un distanciament continu

de l’exactitud documental que imperava, i també de la reproductibilitat serial; eren peces úniques, amb la qual

cosa aconseguia una certa rehabilitació de l’aura. D’una altra banda, aquestes obres participaven d’una altre

dels corrents conceptuals que s’aprecien als anys 70: les pràctiques apropiacionistes. Ortega reutilitzava

imatges provinents de la publicitat, de la TV, de les imatges documentals, etc. i produïa nous muntatges que

rememoraven certes pràctiques de les avantguardes, però amb plantejaments postmoderns, amb un objectiu clar de

qüestionar l’acció dels mass media en la societat contemporània.

Plaza de toros de Valencia  © Ana Teresa Ortega
Però, hi ha un altre vessant en l’obra, des dels seus inicis, que

es desplaça cap a una anàlisi de la memòria social, amb treballs com Pensadors (2002) o Que el lloc

de naixement no determine la teua educació.(2005). En tots dos casos, a més de guanyar lleugeresa en la

presentació, per la utilització de materials transparents o muntatges molt més senzills, aposta per un clar

plantejament d’anàlisi dels vestigis de la memòria en determinades disciplines, com ara la literatura i

l’educació. 

El projecte Cartografies silenciades (2007)

representa, en el conjunt de l’obra d’Ana Teresa Ortega, un gir important cap a un grau més gran de compromís

en la seua obra. Aquest treball es basa en una exhaustiva investigació en els arxius de l’exèrcit, l’Arxiu del

Regne de València, el del Tribunal de Comptes i els arxius d’altres organismes que custodien documentació de

diversa índole sobre la Guerra Civil. Ortega va identificar la localització exacta dels edificis i espais que

van ser utilitzats com a camps de concentració o llocs de repressió durant i després de la sublevació

franquista. Un element important del projecte són els documents, els plànols i la informació complementària que

delimita la informació generada per les imatges. Un projecte, en definitiva, que no pot obviar el vessant

documental de la imatge fotogràfica i que constitueix una font generadora de pensament i

reflexió. 

Junt amb la seua innegable significació política, dues idees

principals destaquen en el projecte Cartografies silenciades: la idea de temps (i alguns elements que

s’hi associen, com la memòria i l’arxiu) i la d’absència. Les fotografies d’Ana Teresa Ortega no pretenen ser

representacions de la realitat actual, sinó que ens parlen d’un altre moment històric passat que es fa

present: mitjançant la memòria d’una activitat oculta, de la qual coneixem pocs testimonis i de la qual només

ens queda l’empremta i el silenci.

Pep Benlloch
San Miguel de los Reyes  © Ana Teresa

Ortega