Home / Acció Sindical / A RENFE el sindicalisme neoliberal exigeix precarietat

A RENFE el sindicalisme neoliberal exigeix precarietat

arton10575-5761aEl 19 de setembre es van produir les reunions de la Direcció de l’empresa amb el Comitè General. En elles s’han tractat importants assumptes que incumbeixen a les condicions laborals dels maquinistes i obren la porta de la precarietat per a tots els treballadors de Renfe.

D’una banda, la Direcció ha manifestat que havent-se detectat un increment en les necessitats productives del Grup han donat lloc a la contractació de 15 nous maquinistes, amb contractes precaris i temporals. Tot això avalat per l’executiva del Semaf que s’ha obstinat a pagar favors personals amb propostes de precarització per als maquinistes, (tindran a veure aquests 15 nous contractes?) ampliant els terminis d’ascensos automàtics i avalant el que la Direcció demana: “modificar les condicions ECONÒMIQUES i d’accés als subgrups professionals, així com els períodes de permanència en els mateixos”, …observeu bé: “ECONÒMIQUES”. El més terrible és que un “sindicat” PROPOSI PRECARIETAT, quan la principal tasca d’una organització sindical ha de ser combatre-la. L’única preocupació de l’executiva del Semaf en la reunió va ser que aparegués en l’acta que les contractacions precàries són per imperatiu legal; se’ls nota angoixats.

És també resaltable el paper d’UGT demanant que s’utilitzin totes les fórmules de contractació existents a dia d’avui, per a crear ocupació… això és el mateix que demana la CEOE i signen en els Consells de Ministres dels divendres: precarietat i misèria en canvi d’unes desenes de descens en el seu balanç de xifres de l’atur.

Destacable també el paper de CCOO les executives del qual es preocupen per domar, doblegar i domesticar al poc que els queda de combatius contra la privatització del ferrocarril i no per oposar-se rotundament a aquesta entrada de la precarització a Renfe.

Les noves necessitats productives han de ser ateses amb oferta pública d’ocupació estable, amb drets i amb garanties per als treballadors, i així l’hi hem fet saber a la Direcció del Grup, a més de demanar des de CGT l’ampliació de la mobilitat geogràfica d’Intervenció i l’engegada de processos de mobilitat geogràfica i funcional per a la resta de Col·lectius. Però és obvi que Renfe ja no és Renfe sinó Renfe Societats Anònimes, les quals no estan al servei de la societat sinó al servei del capital, i passaran per sobre de tots els drets i estabilitats aconseguides, per a arribar a la rendibilitat econòmica per a la butxaca de la minoria especuladora, tot això amb l’aval de les executives dels sindicats pro-liberalització.

Des de CGT tenim clar que quan la precarietat entra per la porta d’una empresa, els drets i l’estabilitat laboral salten per la finestra, i si damunt se li convida des dels sindicats neoliberals a passar, endevineu qui pagarà els plats trencats.

Des de CGT et proposem seguir lluitant, que participis, que aportis, perquè creiem que el ferrocarril és un servei públic del 99% de la societat i ha d’estar al servei de la mateixa, no d’altres foscs interessos al servei d’una minoria especulativa i perquè les passades lluites de les ferroviàries i ferroviaris van conquistar drets i les lluites actuals van a impedir que ens els arravassin.

Sector Federal Ferroviari de la CGT

http://www.sff-cgt.org