Home / Actualitat / Una empresa feliç

Una empresa feliç

Es compleixen sis mesos del nomenament del Conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat.

Sr. Arcadi España, coincidint amb un nou terratrémol a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Dilluns 16 de desembre, el Consell d’Administració nomena Emilio Bayarri nou gerent i ens arriba un altre alt càrrec, Anaïs Menguzzato, a ocupar la Direcció d’Igualtat, Seguretat, Accessibilitat i Relacions Institucionals. Nous càrrecs que no sabem què portaran de nou a aquesta empresa pública on els canvis d’organigrama i la falta de valentia política només estan contribuint a l’ensorrament d’aquest servei vertebrador del territori i possibilitador de la mobilitat de milions de ciutadans. Amb els nomenaments, notícies de congelació de tarifes i d’oferta d’Ocupació Pública.

Semblem una empresa feliç, si no fos perquè les persones que hi treballem tenim una percepció ben diferent de les notícies institucionals i de les campanyes propagandístiques. Sense anar més lluny, fa un parell de dies el conseller celebrava a les xarxes socials la posada en marxa, fa un any, del servei nocturn de Metrovalencia. Un servei que volen consolidar amb una oferta d’ocupació que permetrà instal·lar al si d’allò que és públic la precarització, les diferències entre persones treballadores i, fins i tot, la contractació a temps parcial.

Semblem una empresa feliç, però les usuàries entropessen cada dia amb un servei que prescindeix de l’atenció a les persones en favor de màquines que no funcionen com cal; cada dia poden comprovar quantes coses hi ha desateses per la manca de personal.

Semblem una empresa feliç, gran baluard d’allò que és públic i que ens pertany a tota la ciutadania: l’Empresa més gran que gestiona el govern valencià. Però l’opinió pública ha de saber que, en aquests dos últims anys, s’han fet licitacions per més de tretze milions d’euros… La implantació de la Llei de Seguretat Ferroviària (LSF) i l’ampliació del servei nocturn requereixen sí o sí, més personal. Venim d’un llarg túnel amb un Expedient de Regulació d’Ocupació, que va minvar la plantilla en 400 persones; açò, juntament amb les jubilacions que se n’han anat produint, ha deixat alguns col·lectius sota mínims.

Semblem una empresa feliç perquè la maquinària de la publicitat funciona de meravella… Però les restriccions de la Llei Montoro, a hores d’ara, encara fan mal. I, tanmateix, no podem deixar de dir en veu alta que el Govern del Botànic ha encetat ja la seua segona legislatura sense que a FGV hàgem pogut veure una aposta clara per aquest servei públic. Ans al contrari, es justificaren fa quatre anys les designacions polítiques i aquesta última setmana s’ha signat un Pla d’Igualtat que continua sense revisar la manera del tot contrària a la igualtat, el mèrit i la capacitat en l’accés a quasi la meitat de les escales existents.

Semblem una empresa feliç amb un govern que no sabem ben bé on s’ha deixat la «O» d’obrer, perquè està privatitzant com no s’havia fet fins ara i deixant aplicar imposicions amb les quals no podem combregar només per pensar que si no estan ells, vindrà el llop.

Des d’aquesta secció sindical, vam agrair que vosté, senyor Arcadi España, en la seua primera visita a FGV, no només visitara els despatxos, sinó també els treballadors/es i fins i tot els representants sindicals. Nosaltres, la secció sindical de la CGT, li obriren les portes de bat a bat, però ho férem amb la sinceritat que creiem que deixem palesa en tots els fòrums on participem. Ens trobaran per a treballar, però no claudicarem en la defensa de la classe treballadora i dels serveis públics als quals tenim dret. Menys quan formem part, de totes totes, d’ells.

Carmen Jareño Peris

Membre de la Secció Sindical CGT-FGV