Federació Local de Sindicats CGT València - Solidaritat Lluita Autogestió - Confederació General del Treball
Home / Entrevistes / “À Punt és una radiotelevisió que ja naix privatitzada”

“À Punt és una radiotelevisió que ja naix privatitzada”

Entrevista a Manuel Camarasa Bravo, extreballador de Canal 9, qui explica com és À Punt, que va començar les emissions de ràdio a desembre. Notícia publicat a elsaltodiario

Manuel Camarasa Bravo és militant del sindicat Confederació General del Treball (CGT). Des de 1989 fins al seu tancament, l’any 2013, va treballar a Canal 9 com a auxiliar administratiu i va ser elegit membre del Comité d’Empresa en les últimes eleccions sindicals. Dies després de l’obertura de Ràdio À Punt, la nova ràdio valenciana, Camarasa explica el passat fraudulent de RTVV i la privatització del recent ens, el qual s’està edificant «sobre els cadàvers dels treballadors».

Què penses de tot el procés de reobertura de la nova Radiotelevisió Valenciana que hem viscut al llarg d’aquests anys?
Els mitjans que vénen s’han allargat i s’estan allargant massa. Quatre anys després del tancament de Canal 9, tenim ràdio d’una manera provisional, però no sabem quan tindrem televisió. El procés de reobertura ha sigut molt lent de forma innecessària, ja que hi havia altres alternatives diferents de les impulsades per la Generalitat. S’ha endarrerit, perquè s’havia de complir amb la burocràcia. A més a més, estàvem esperant la sentència de les denúncies que havíem posat nosaltres. Els assumptes burocràtics i judicials són interminables i encara no s’han acabat. Hi ha una denúncia pendent contra el nomenament de la directora general, la qual defineix l’elecció d’Empar Marco com un tongo disfrazado de concurso público para elegir a una persona afín ideológicamente al poder. La denúncia, imposada pel periodista Pere Valenciano, també afirma que es van utilitzar criteris de selecció diferents dels que es van aprovar. Està prevista que la sentència o judici se celebre a l’abril. Tanmateix, si el jutge diu que l’elecció de Marco és il·legal, es paralitzarà tot. Una altra espasa que penja és la borsa de treball i la denúncia de la Unió de Periodistes.

Què opines sobre el model de la nova Radiotelevisió Valenciana, segons el que es coneix fins ara?
À Punt és una ràdiotelevisió que ja naix privatitzada. Aquesta, com va reconéixer Empar Marco en una reunió amb nosaltres, necessitaria externalitzar-se. Açò significa privatitzar. Així doncs, no serà una televisió de servei públic. En nàixer privatitzada, la qualitat serà més baixa i els drets dels treballadors es veuran perjudicats, perquè les empreses buscaran el seu benefici econòmic. A més a més, és un mitjà que només pensa en els periodistes. Té una plantilla al voltant de 500 persones, però no té tècnics, perquè pensen privatitzar eixe servei. És cert que no volem arribar al nombre de professionals de la Corporació Catalana, que inclou a 1.300, però tampoc desitgem estar a la cua dels pressupostos, ja que això repercutirà en la qualitat. Tampoc hi ha unitats mòbils, les quals no les pot portar qualsevol. Es tracta d’un camió molt gran que ha de conduir-ho una persona que tinga el carnet de tipus C o D. No obstant això, no s’han convocat places per aquest treball. Per què? Perquè aquest servei el farà una empresa externa. Tampoc disposen d’auxiliars d’explotació i tan sols hi ha deu administratius per a una plantilla de 500 persones. Està tot pensat. Llevat dels informatius, la resta serà privatitzat. El control caurà en mans d’empreses amigues del Govern. Probablement, Mediapro o algunes de les seues filials. El Partit Popular tenia als seus amics i aquests tenen els seus.

Empar Marco va afirmar que els continguts oferirien un servei públic. Creus que serà així?
Els continguts potser sí que seran públics, si no cauríem en els mateixos defectes de Canal 9. El servei d’un material audiovisual per a tota la ciutadania implica subtitular programes i pel·lícules per a les persones sordes, realitzar continguts didàctics per als més menuts, informatius en què es puguen veure les festes del teu poble, conéixer les realitats dels diferents territoris o oferir informació meteorològica i musical. Açò és el servei per a tota la societat valenciana, però part d’aquest el faran empreses privades. Es tracta d’una paradoxa, però hem de lluitar perquè realment siga un ens públic i, per exemple, oblidar-nos del desig de competir amb Telecinco, com va passar amb Canal 9. A banda de la gran quantitat de gent que va endollar el Partit Popular com a assessors o caps de gabinet. Un cas molt curiós va ser quan presentaren el primer ERO. Ens donaren un llistat amb els noms d’alguns empleats i hi havia tres que ningú coneixia. No havien anat mai a treballar. Després d’investigar, ens adonàrem que un dels noms pertanyia a una regidora del PP a l’Ajuntament d’un poble de la Ribera.

Des de la CGT, quin tipus de Radiotelevisió Valenciana defenseu?
Proposàvem un model molt més públic i amb una plantilla major, al voltant de 800 persones. Per a nosaltres, la televisió galega és el model de referència, perquè ha sabut oferir un servei públic i donar treball al sector audiovisual, generant una indústria forta. Així, pensem que amb 800 persones es podria fer una radiotelevisió que oferira un servei públic de qualitat i en valencià. Amb els 500 treballadors que entraran a À Punt, només es cobriran els informatius, mentre que els programes culturals, esportius i d’entreteniment s’hauran de privatitzar. També defensem un model combinat, fonamentat en producció pròpia, aliena (comprar pel·lícules, documentals, …) i delegada, que la farien les productores. La privatització es traduirà en productes de baixa qualitat. Les empreses els realitzaran a un preu baix, per tal d’obtenir un marge de benefici. Així mateix, les condicions laborals no seran les mateixes que les que tindria un autèntic servei públic. Aquest model l’està defensant un govern d’esquerres, que se suposa que voldria rescatar la gestió privada de les institucions. La nova RTVV hauria de ser pública, en valencià, de qualitat, de proximitat i que fomente les idees audiovisuals dels professionals d’ací.

La resolució de les primeres borses de treball temporal de la Corporació dóna preferència als tècnics i professionals de l’antiga RTVV. És aquesta una bona forma de compensar als treballadors i reconéixer la seua feina?
Aquesta mesura no és prou. La Borsa de Treball és una almoina. No ens satisfà, perquè els que entren ara treballaran fins que es convoquen oposicions. En eixe moment, tot el món serà igual, per tant, és pa per a avui i fam per a demà. Tanmateix, no es tracta d’una lluita generacional. En la nostra proposta hi havia una combinació d’antics treballadors i de nous. Per exemple, poden destinar-se 600 llocs als extreballadors i 200 per a noves categories. De fet, fan falta nous empleats que controlen els gestors de pàgina web. Volíem una combinació, però hi ha hagut gent molt interessada a enfrontar-nos. Per exemple, no entenem la ferocitat de la Unió de Periodistes, que vol totes les places per a ella. S’ha generat un conflicte pels interessos dels periodistes. Volem una televisió on tot el món tinga lloc. No obstant això, el que no es pot fer és esborrar d’un cop de ploma els drets dels antics treballadors. Nosaltres ens sentim abandonats, perquè no podem tornar a fer allò que hem fet.

Li comentàrem la proposta a Mònica Oltra, en la qual ens comprometíem a tornar els diners de les indemnitzacions i poder subvencionar la nova televisió. A més a més, li donàrem la possibilitat de filtrar per tal de no contractar els manipuladors com Lluís Motes. A Oltra i Antonio Montiel els va agradar, però Ximo Puig no la va voler. Ja tenia al cap un projecte privatitzat. Cal recordar que l’actual president de la Generalitat era cap de premsa en l’època en què el PSOE utilitzava Canal 9 per a manipular. Ell enviava les notes de premsa que s’havien de presentar i ara té a les seues mans la nova À Punt Mèdia.

Des de la CGT, heu explicat moltes vegades que els treballadors no varen ser els culpables del tancament de Canal 9. Quins són els vostres arguments?
Nosaltres no contractàvem als endollats i tampoc editàvem els informatius. Els 1.300 milions de deute van eixir de productores amigues i de les accions fraudulentes del PP. No teníem accés als contractes que feien. El Comité d’Empresa ha de tindre’ls, però no els teníem, per tant, s’estava incomplint la llei. Quan ens arribava alguna informació, la denunciàvem als tribunals, però no teníem sempre la informació. A més a més, moltes denúncies s’han perdut. Tampoc teníem res a veure en la línia editorial. No estàvem d’acord amb els programes. Els culpables tenen nom i cognom. Però, aquests en compte de castigar-los, si es presenten a la borsa de treball, probablement aconseguiran la plaça. I els que no manipulàvem, que eren, per exemple, els tècnics, es queden fora, perquè eixa part l’han privatitzada. És tot molt rocambolesc.

Com a Comité, us vau enfrontar a dos eros. El primer va ser declarat nul i el segon va ser un ERO d’extinció amb el qual Alberto Fabra va tancar RTVV. La CGT va ser l’únic sindicat que no ho va firmar. Com va ser eixa lluita?
El deute va arribar als 1.300 milions. Com a solució, el 2013, es va presentar un ERO, amb el qual, dels 1.800 treballadors només es quedaven al voltant de 600. Cal recordar que el PP va decidir canviar alguns noms d’eixa llista per altres, amb l’objectiu de no acomiadar a determinades persones. Per aquesta raó, hi havia departaments que no estaven afectats per l’ERO. Aquesta pràctica va ser denunciada per tots els sindicats i guanyàrem, però Alberto Fabra de seguida va dir que no podia fer-se càrrec de la sentència i que tancava Canal 9. Per a aconseguir-ho, va presentar l’ERO d’extinció i va començar tota una enginyeria per a tancar la televisió. Es va derogar la Llei de creació, gràcies a la majoria absoluta del PP. Per exemple, açò mai haguera passat a Catalunya, perquè la televisió catalana està blindada a l’Estatut. Ací no, el nostre Estatut no diu que és obligatori tindre uns mitjans. L’ERO el signaren tots els sindicats, excepte CGT. Vam rebre el suport de tots els partits, el PSOE, EU i Podem. Ximo Puig va dir que si era president, el 9 d’octubre de 2015 RTVV es tornaria a posar en marxa. Han passat els anys i encara estem sense mitjans. El PP ens va matar, però aquest govern ens ha soterrat. No es pot edificar una nova televisió sobre els cadàvers dels treballadors

Quines conseqüències creus que ha tingut el tancament de Canal 9 per a la ciutadania valenciana?
S’ha produït una pèrdua de la nostra identitat, les nostres referències i arrels. La gent s’ha oblidat de sintonitzar, perquè han tardat moltíssim. Ens hem convertit en ciutadans de segona, ja que hem passat a formar part del grup de comunitats que no té televisió, amb l’agreujant que nosaltres tenim una llengua pròpia que hem de defensar i potenciar. És molt important recuperar la informació i continguts valencians. Durant l’última etapa de Canal 9 ja s’havien perdut, per tant, rescatar-ho serà difícil.

En l’antiga RTVV existia una llista de paraules prohibides. Com va ser eixa manipulació lingüística?
En l’any 90, el PSOE i el director de Canal 9, Amadeu Fabregat, sense respectar les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i tota l’opinió dels universitaris, van fer un llistat d’unes 543 paraules que no es podien dir, perquè sonaven excessivament catalanistes. Per exemple, no es podia dir “amb”, s’havia de dir “en”. No es podia dir “esport”, sinó “deport”. No es podia dir “Alemanya”, s’havia de dir “Alemania”. Manipulació sempre hi ha hagut, encara que és cert que el PP la va multiplicar per 1000. Davant d’aquesta situació, s’ha de considerar que la llengua que parlem els catalans i valencians és la mateixa. Així doncs, la normalització és un tema molt fort. Fabregat es va passar pel folro les normatives dels acadèmics. No només en l’àmbit lingüístic, sinó també professional. Qui és un director general per a aprovar quines paraules s’han de dir i quines no? Aquesta figura ha de muntar la graella o centrar-se en la rendibilitat del mitjà. A més a més, la manipulació lingüística la va fer amb traïdoria, perquè al departament de la llengua va endollar a un amic seu, Lluís Fornés, més conegut com a Lluís el Sifoner.

Creus que l’anticatalanisme serà un problema que haurà de fer front À Punt?
Fins fa un any, pensava que eixe problema havia mort, però amb el que s’ha viscut durant el procés sobiranista de Catalunya, s’ha reviscolat. A València estan tornant a eixir els blavers de sempre i el més perillós és que són joves que odien tot el que siga català o valencià. Abans eren quatre avis, ara ja no. Espere que no supose un problema, però em preocupa que el feixisme encara es mantinga. Hi ha gent que inclús critica que Empar Marco és catalana. Crec que eixes coses deixaran de tindre importància si es presenta un producte de qualitat. Tornar una altra volta a eixes batalles seria molt negatiu per a tots.

Creus que l’anticatalanisme suposarà un problema per a establir relacions amb les televisions balear i catalana?
Crec que no volen que hi haja eixa reciprocitat entre televisions. Existeix un problema tècnic, perquè es necessita un múltiplex que ha de concedir el Govern central, però pense que, amb tot el que està passant al territori català, no els interessa que escoltem Catalunya Ràdio o TV3. No obstant això, és un problema que hem d’afrontar i pressionar perquè eixa reciprocitat siga possible, ja que sí que existeix un acord signat.

A quins altres problemes creus que s’haurà d’enfrontar À punt?
He comentat la denúncia encara sense resoldre a Empar Marco, però a més a més, la Unió de Periodistes demana la suspensió cautelar de la borsa de treball. Si el jutge la decreta, s’haurà de paralitzar tot el procés, perquè la llei s’hauria de canviar. No obstant això, nosaltres hem parlat amb els advocats i és molt poc probable que s’accepte aquesta denúncia, perquè la borsa de treball està aprovada per les Corts i es tracta d’un procediment molt comú en els organismes. És difícil, però existeixen moltes demandes pel funcionament de la borsa. Algunes persones com jo pensem que no se’ns ha baremat algunes competències que teníem. En cas contrari, potser estaríem treballant, perquè hi ha gent que ja ha entrat. Els criteris són en alguns casos ambigus, perquè hi ha gent a la qual li valoren els anys d’experiència, però a altres no els valoren un títol. A més a més, s’haurà de vigilar com funciona el model privatitzat, pel qual no sóc molt optimista.En moltes ocasions has comentat que els mecanismes de control que hi havia a Canal 9 no es respectaven. À Punt Mèdia també disposa d’aquests mecanismes?
S’ha dit que À Punt Mèdia tindrà mecanismes de control per a evitar la manipulació. Aquests també estaven a l’antiga Radiotelevisió Valenciana, en mans de Fabregat i els successius directors generals, i tots els partits se’ls botaren. És cert que hi haurà. Per exemple, el Comité de Redacció, el Consell Rector, el Consell de la Ciutadania o el llibre d’estil. Aquest últim no és exactament un mecanisme de control, però és necessari per a parlar amb un llenguatge no sexista i de les comarques. Això no estava abans, ja que l’únic document d’estil eren les paraules que imposava Fabregat. A Canal 9 hi havia un Comité de Redacció, el qual es va carregar el Partit Popular, encara que el Partit Socialista tampoc l’havia posat mai en marxa. Aquest mecanisme, en principi, està bé, perquè són els professionals qui controlen que no hi haja manipulació, però ha de poder sancionar i no s’ha de deixar en mans dels polítics, com va passar. El Consell Rector ha de vetllar perquè es complisquen les normes. Per ara, està treballant, ja que ha aprovat els programes radiofònics que s’estan fent o els que s’emetran en televisió. No obstant això, té un defecte: l’han nomenat els partits. Està format per professionals de reconeguda experiència, però també per membres que pertanyen a cada partit. Així doncs, no són persones independents. Pel que fa al Consell de la Ciutadania, encara no funciona i, probablement, fins ben entrat l’any 2019 no començarà la seua activitat, perquè ha de passar per les Corts. Aquest ha d’encarnar a la ciutadania o els col·lectius més representatius de la societat i recomanar els programes que s’hauran de fer. Mecanismes hi ha i cal aplicar-los, perquè no poden apropiar-se altra vegada dels mitjans, ni aquest govern ni el que vinga. Ara tot va molt bé, perquè el tripartit té majoria absoluta, però s’ha d’insistir perquè els utilitzen.

Què creus que simbolitza per al País Valencià l’obertura d’À Punt?
És fonamental, perquè per fi tornarem a tindre uns mitjans. Encara que m’haguera agradat que el naixement haguera sigut d’altra manera i es podia haver invertit més per a aconseguir uns mitjans potents. Hem estat quatre anys sense mitjans i no podem començar ara en una televisió d’anar per casa. Crec que els valencians ens mereixem una televisió i ràdio de qualitat. Però així i tot, crec que al final la gent s’enganxarà, perquè n’hi ha un col·lectiu, sobretot la gent jove, que té ganes de veure concerts de grups o de veure sèries. Pense que al final la gent li donarà suport.

Pot tornar a passar el que va passar a Canal 9?
Pot passar, però esperem que no i que els mecanismes de control funcionen. També que la ciutadania estiga damunt, per tal d’impedir que passe el mateix i que no es tornen bojos per l’audiència, perquè el que importa és oferir el servei públic que estem reclamant. Jo vaig treballar al departament d’audiència de Canal 9 i sempre es tractava de captar al públic més fidel, és a dir, la gent major. Qui veu més televisió? La ciutadania amb més de 45 anys, la gent major. Per això, oferíem programes tipus Tómbola. Es van acomodar, perquè anaven al que és segur, i això tampoc pot ocórrer altra volta. Hem de fer una televisió per a tot el món. Cal captar a la gent jove i oferir sèries que li interessen o actuacions de grups com Zoo. El concert no el veurà el públic major, però fidelitzarem altres grups que van fugir de l’antiga RTVV. Els més menuts volen dibuixos i programes que els enganxen. Són el futur i necessiten practicar la seua llengua. També continguts per persones amb diversitat funcional. En definitiva, volem uns mitjans que tothom puga veure o sentir. Hem de captar a tot el món, perquè siguen de tota la ciutadania valenciana. Crec que eixe és el repte.

x

Check Also

CGT condena la violencia policial contra la plantilla en huelga de Amazon

La Policía Nacional ha cargado contra un piquete informativo en la puerta del almacén logístico en San Fernando de ...