El País Valencià és la comunitat autònoma que més desatén el seu sistema sanitari. Almenys això sosté la Federació d'associacions en Defensa de la Sanitat Pública (Fadsp) en el seu últim informe sobre Els servicis sanitaris de les comunitats autònomes 2010, que va presentar ahir.
La sanitat valenciana no sols apareix en l'últim lloc del rànquing autonòmic enguany. Des de 2004, quan la Fadsp va començar a realitzar estos estudis de seguiment, any rere any ha tancat esta classificació. Només en 2006 va quedar lleugerament millor, es va situar en el penúltim lloc, al ser reemplaçada per Múrcia com a fanalet roig.
Junt amb el País Valencià, Madrid també ocupa històricament els pitjors llocs en atenció sanitària. En global, de mitja, en els últims set anys ha ocupat el penúltim lloc. Segons l'estudi d'enguany, la sanitat madrilenya és la quarta per la cua, per damunt només de Galícia, Canàries i el País Valencià.
Per al portaveu de la Federació, Marcià Sánchez Batle, el rànquing posa de manifest que no tots els governs autonòmics es prenen igual de seriosament el seu sistema públic de salut. "Abans que es transferiren les competències en Sanitat de l'Estat a les autonomies, Madrid era una autonomia estrela", va recordar.
Navarra, amb la millor nota
La Fadsp, formada per centenars de professionals de la sanitat de tota Espanya, elabora les seues comparacions entre autonomies avaluant 19 paràmetres. Totes les dades que té en compte són oficial.
Així, el tindre un millor o pitjor sistema sanitari depén de variables com el gasto per capita que se li dedica, el nombre de llits que es disposen per cada 1.000 habitants, el nombre de professionals que treballen en la sanitat pública, el grau de satisfacció dels pacients, l'estat de les llistes d'espera i el grau de privatització del sistema, entre altres.
Dels punts que sumix cada autonomia depén la seua situació en el rànquing. Navarra és l'autonomia que més nota ha obtingut enguany. Després d'ella apareixen Astúries, Castella-La Manxa i Castella i Lleó. Sánchez Batle, va explicar que les diferències entre comunitats autònomes sonllamativas sobretot en quatre aspectes.
Per exemple, el gasto per capita destinat a sanitat oscil·la fins en 500 euros entre unes autonomies i altres.Euskadi és la que més gasta en sanitat (1.623 euros per habitant). Madrid, la que menys (1.108 euros per persona). Sánchez Batle també assenyala que Catalunya, amb 4,50 llits per persona, té quasi dos més que València, amb 2,69.
Diferències abismals
Un altre aspecte que revela que la sanitat no té la mateixa qualitat en totes les autonomies és el nombre de targetes sanitàries que té de mitja cada metge de família. Així, mentres un doctor de Castella i Lleó ha d'atendre a una mitjana de 939 persones, el seu col·lega de Balears té 746 pacients més, i en conseqüència, menys temps per a atendre a cada un dels seus pacients. Finalment, Sánchez Batle va denunciar que el gasto farmacèutic per capita oscil·la en 128 euros entre Galícia (331 euros) i Balears (203 euros).
Notícia extreta de:
http://www.publico.es/espana/334613/peor/sanidad/publica/valencia
CGT-València Federacio Local - Avgd. Del Cid 154. València 46014 -Contacto: comunicacion@cgtvalencia.org